Vés al contingut

Arròs de la terra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarArròs de la terra
Característiques
RegióMenorca Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusplat Modifica el valor a Wikidata

L'arròs de la terra és un plat propi de la cuina menorquina que tradicionalment es feia els dies de la porquejada (matança del porc).

Actualment es fa amb a base de productes porcins, però en el seu origen és una recepta que va arribar amb la migració andalusina. A més, malgrat el seu nom, no conté arròs sinó que és a base de blat trencat en un morter de pedra, amb un procediment idèntic al bulgur. Posteriorment s'estova en aigua i es deixa assecar, antigament al sol de les teulades. La cocció final es fa al forn .

Ingredients i elaboració

[modifica]

En la recepta actual, per a cada persona es necessiten, aproximadament, 25g de blat trencat i la mateixa quantitat de costella de porc, la meitat de patata (una de petita per a quatre persones), mig tomàquet de penjar, 100g-150g d'embotits variats (botifarró blanc, botifarró negre, sobrassada i cansalada), alls, oli d'oliva i sal.

Per poder cuinar el blat trencat, primer cal posar-lo una nit en remull en un recipient gran, ja que el seu volum es duplica.

Es tallen a dauets petits la patata pelada i els tomàquets. Tradicionalment es posa una cabeça sencera d'alls per família, a la qual es treuen les primeres capes de pell, de manera que es vegin bé els grans però que la cabeça es mantingui sencera. Es talla la carn i els embotits de manera que després sigui fàcil de repartir i ningú es quedi sense res. Llavors es posa el blat escorregut al fons d'una cassola de fang i es distribueixen per sobre la resta d'ingredients. Tradicionalment es col·loquen els alls al mig i els trossos de carn i embotits amb simetria radial. Se sala lleugerament, es pot afegir un rajolí d'oli, i es cou a forn suau (uns 160 °C) durant tres quarts.

Variants

[modifica]

Com tots els plats antics i populars, cada família té la seva manera de fer-lo, uns posen més d'un ingredient que els agrada més o altres no posaran un altre que no tenen a l'abast. El sofregit pot canviar a cada casa. Alguns prefereixen posar boniato en comptes de patata.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Pedro Ballester: De re cibaria (1a edició a Maó el 1923). Sisena edició: Barcelona, 1995, Ed.Ingoprint. ISBN 84-920610-1-4