Vés al contingut

Xuixo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarXuixo
Xuixo farcit de crema
Característiques
País d'origenCatalunya
On es menjaPaïsos Catalans
GastronomiaCuina de Catalunya
Detalls
Tipusrebosteria Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsSucre, crema pastissera

El xuixo o sussú[1] és una pasta dolça típicament gironina, de forma cilíndrica de pasta fina, farcida de crema, fregida i ensucrada per fora.[2][3] Té el distintiu de Producte de la terra del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.[4]

Origen

[modifica]

Sembla que aquesta pasta va néixer a Girona als anys vint del segle xx, a la pastisseria que Emili Puig tenia al carrer de la Cort Reial: un confiter francès va ensenyar a aquest pastisser l'elaboració d'un pastís que anomenava "chou à la crème", que va servir d'inspiració per a fer el gironí xuixo.[5][6][7] Cal no confondre el terme gastronòmic amb el vocable castellà chucho que fa referència a un gos. Alguns poden trobar similituds en el seu origen com a adaptació del terme castellà chucheria.[8] S'ha traduït al castellà com a chucho[2], però no ha estat acceptat com a normatiu per la Real Academia Española.

Accepcions

[modifica]

El xuixo és present a molts llocs fora del Gironès i rodalia, gràcies a la seua gran acceptació. En la segona meitat del segle XX era un dels principals productes venuts a les xurreries. Aquesta pasta també es troba sovint a Tarragona, Castelló de la Plana i València. Rep els noms de xut a Tarragona, Reus, Vendrell o Tortosa, globet a Mataró i xevut.[9]

Variants

[modifica]

El tornemi (de tornem-hi) de Badalona i l'Hospitalet[9] s'assembla al xuixo: la primera diferència rau en la pasta base i en el farciment que es fa amb una pasta semblant al croissant. A més, el xuixo es fregeix amb la crema a dins i el tornemi s'emplena amb crema un cop cuit. La massa es lamina i es talla en forma de triangle isòsceles, s'hi posa la crema, es tanquen cap a dins les dues puntes superiors i es caragola en la forma definitiva. Tot seguit es posa a fermentar i quan té el volum correcte es fregeix amb oli. Un cop fred s'arrebossa amb sucre i està llest el tornemi.[10]

També s'ha experimentat amb xurros de xocolata i farcits de carn i es debat que el farciment de crema no sigui tan perible per poder-lo consumir com a producte alimentari de consum.[11]

Llegenda

[modifica]
La pasta gironina

A la Rambla i el carrer d'Argenteria s'hi troba un personatge molt simpàtic que forma part de les llegendes de Girona, el Tarlà, personatge a qui es deu l'origen del xuixo, pasta de crema típica de la ciutat.[12] Aquest acròbata, que va entretenir els ciutadans en una època de quarantena durant una epidèmia, es va enamorar de la filla d'un pastisser. Durant una visita a la seva enamorada, quan el pare d'ella va arribar, es va amagar dins un sac de farina fins que va esternudar fent "xui-xui".[13] Per a no enfurismar el pastisser, li va prometre casar-se amb la seva filla i donar-li la recepta d'un dolç: el xuixo, anomenat així en record de l'esternut delator. Ara es pot veure el ninot del Tarlà cada any per les festes de Primavera o per Fires, quan es penja al mateix lloc on anys enrere va entretenir amb les seves acrobàcies els gironins.

Referències

[modifica]
  1. «sussú Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
  2. 2,0 2,1 «xuixo». Cercaterm | TERMCAT. Arxivat de l'original el 2022-01-06. [Consulta: 6 gener 2022].
  3. Fàbrega, Jaume. Les postres i els pastissos de l'àvia. Cossetània Edicions, 2005, p. 422. ISBN 978-84-9791-091-0.  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  4. «xuixo de Girona». A: Jesús Contreras, Juanjo Cáceres, Elena Espeitx. Productes de la Terra. Generalitat de Catalunya. Departament Agricultura, Alimentació i Acció Rural, 2003, p. 91. ISBN 84-393-6213-7.  Arxivat 2023-10-15 a Wayback Machine.
  5. «xuixo». Gran Enciclopèdia Catalana, 31-10-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-06. [Consulta: 6 gener 2022].
  6. Bosch, Imma. «"El xuixo de Girona és un producte únic i de ciutat"». elpuntavui.cat, 15-12-2021. Arxivat de l'original el 2022-01-06. [Consulta: 6 gener 2022].
  7. «Xuixo de Girona». gastroteca.cat. Arxivat de l'original el 2021-12-02. [Consulta: 6 gener 2022].
  8. Sinner, Carsten. El castellano de Cataluña: Estudio empírico de aspectos léxicos, morfosintácticos, pragmáticos y metalingüísticos (en castellà). Walter de Gruyter, 2013-02-06, p. 315. ISBN 978-3-11-093387-1.  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  9. 9,0 9,1 Carreras, Jordi. «Girona vol ressuscitar i reinventar el xuixo en el seu centenari». Ara - Comarques Gironines, 22-11-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-06. [Consulta: 6 gener 2022].
  10. «Tornem-hi amb els tornemis!». Associació per a la Defensa del Patrimoni de l'Hospitalet de Llobregat. [Consulta: 5 febrer 2016].
  11. Garcia-Arbós, Salvador «El xuixo». Revista de Girona, 262, 2010, pàg. 21. Arxivat de l'original el 2023-10-15 [Consulta: 30 setembre 2024].
  12. Roig i Llop, Tomàs. El meu viatge per la vida 1939-1975. L'Abadia de Montserrat, 2005, p. 48-49. ISBN 978-84-8415-719-9.  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  13. Garcia-Arbós, Salvador «Els dolços transversals: de xuixos, botifarres dolces i brunyols». Revista de Girona, 242, 2007, pàg. 77-79. Arxivat de l'original el 2023-05-04 [Consulta: 30 setembre 2024].

Vegeu també

[modifica]