As-Sawiya
| ||||
| Tipus | poble  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Estat de Palestina | |||
| Territori ocupat | Cisjordània | |||
| Governacions | Governació de Nablus | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
As-Sawiya[1] (àrab: الساويه, as-Sāwiya[2]) és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 18 kilòmetres al sud de Nablus. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 2.301 habitants el 2007.[3]
Història
[modifica]S'hi ha trobat als jaciments de la vila tests de l'Edat de Ferro (s.VIII-VII aC) i de les èpoques persa, hel·lenística, croada/aiúbida, mameluca i otomana.[4] En els segles xii i xiii, durant l'era dels croats, As-Sawiya fou habitada per musulmans segons Ḍiyāʼ al-Dīn.[5]
Just al nord-est de la vila hi havia l'àrea de Khan Sawieh, on s'hi ha trobat terrissa romana d'Orient, antigues tombes i cisternes.[6] Denys Pringle llista Khan entre les restes Croades a Palestina.[7] En 1838 Robinson va trobar Khan en ruïnes,[8] igual que de Saulcy en 1850.[9] En 1882 el Survey of Western Palestine (SWP) del Fons per a l'Exploració de Palestina la va descriure com: «un petit edifici quadrat, també les ruïnes de Khan, les parets estan dretes a certa altura, i les pedres tallades s'utilitzen a les cantonades. Hi ha tombes excavades a la roca just al sud, mostrant el lloc on hi havia un antic assentament. El nom del lloc és Khurbet Berkit.»[10]
Època otomana
[modifica]As-Sawiya fou incorporada a l'Imperi Otomà en 1517 amb la totalitat de Palestina, i en 1596 apareixia als registres fiscals com a part de la nàhiya de Jabal Qubal del liwà de Nablus. Tenia una població de 40 llars i 2 solters, tots musulmans, i pagaven impostos pel blat, l'ordi, collites d'estius, oliveres, ingressos ocasionals, cabres i ruscs.[11]
En 1838 Robinson registra As-Sawiya situada en un turó.[8] En 1870 Victor Guérin va trobar que tenia 300 habitants, i que els vilatans tenien una mesquita.[12] En el SWP de 1882 descrivia Sawiya com «una petita vila en un turó que domina la carretera.»[13]
Època del Mandat Britànic
[modifica]En el cens de Palestina de 1922 organitzat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, As-Sawiya (anomenada Sawiyeh) tenia 476 habitants, tots musulmans.[14] que augmentà en el cens de 1931 a 596, tota musulmans en 128 llars.[15]
En el cens de 1945, Es Sawiya tenia 820 musulmans,[16] amb 10,293 dúnams de terra, segons un cens oficial de terra i població.[17] D'aquests, 4,394 dúnams eren plantacions i terra de rec, 3,412 usats per a cereals,[18] mentre 40 dúnams eren sòl edificat.[19]
Època moderna
[modifica]Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, As-Sawiya va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana.
As-Sawiya depèn totalment de la terra agrària. Abans de la Segona Intifada uns 250 residents de al vila treballaven a Israel, però en 2004 només tres hi continuaven treballant. Els cultius principals a la vila són el blat, olives, raïm, figues i fesols. La terra també utilitzada per al pasturatge. Alguns residents fabriquen iogurt de llurs vaques i el venen. També venen oli d'oliva a les viles properes com Lubban. La indústria més important després de l'agricultura és la pedra tallada.[20]
Segons els vilatans, la vida del poble ha estat «profundament afectada» per l'assetjament dels colons jueus. «La gent no pot anar a collir les seves terres. Els colons ens prenen les nostres olives, llancen pedres a la gent.»[21]
Referències
[modifica]- ↑ «As-Sawiya». ésAdir. [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ Palmer, 1881 p. 245
- ↑ 2007 PCBS Census Arxivat 2019-04-09 a Wayback Machine.. Palestinian Central Bureau of Statistics. p.110.
- ↑ Finkelstein, 1997, p. 629
- ↑ Ellenblum, 2003, pp. 244, 263
- ↑ Dauphin, 1998, p. 813
- ↑ Pringle, 1997, p. 61
- ↑ 8,0 8,1 Robinson and Smith, 1841, vol. 2, p. 91
- ↑ Saulcy, 1854, vol 1, p. 103
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 324
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 137.
- ↑ Guérin, 1875, p. 163
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 287
- ↑ Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Nablus, p. 25
- ↑ Mills, 1932, p. 65
- ↑ Govern de Palestina, Departamento de Estadística, 1945, p. 19
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 61
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 107
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 158
- ↑ As Sawiya Village Profile Arxivat 18-2-2012 a Wayback Machine. International Women's Peace Service. October 2004.
- ↑ Palestinians: profile of a people in search of statehood, 17 September 2011, The Observer
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H. H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1882.
- Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
- Ellenblum, Ronnie. Frankish Rural Settlement in the Latin Kingdom of Jerusalem. Cambridge University Press, 2003. ISBN 9780521521871.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Govern de Jordan, Departamento de Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Govern de Palestina, Departamento de Estadística. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881.
- Pringle, Denys. Secular buildings in the Crusader Kingdom of Jerusalem: an archaeological Gazetter. Cambridge University Press, 1997. ISBN 0521 46010 7.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Saulcy, L.F. de. Narrative of a journey round the Dead Sea, and in the Bible lands, in 1850 and 1851. 1, new edition. Londres: R. Bentley, 1854.
- Wilson, C.W.. Picturesque Palestine, Sinai and Egypt. 1. Nova York: D. Appleton, 1881.
