Vés al contingut

Atrobucca nibe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAtrobucca nibe Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN49169112 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaSciaenidae
GènereAtrobucca
EspècieAtrobucca nibe Modifica el valor a Wikidata
(Jordan & Thompson, 1911)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Argyrosomus nibe (Jordan & Thompson, 1911)
  • Nibea nibe (Jordan & Thompson, 1911)
  • Nibea pingi (Wang, 1935)
  • Sciaena nibe (Jordan & Thompson, 1911)[4]

Atrobucca nibe és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia

[modifica]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, d'aigües profundes i demersal que viu entre 45-200 m de fondària.[5]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a Moçambic, Sud-àfrica (KwaZulu-Natal),[7] l'Índia,[8] la Xina, el Japó, les Filipines, Indonèsia i el nord d'Austràlia.[5][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21] [22][23][24][25][26]

Ús comercial

[modifica]

És important com a aliment per als humans.[5]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Chu Y.-T., Lo Y.-L. & H.-L. Wu, 1963. A study on the classification of the sciaenoid fishes of China, with description of new genera and species. Monographs of fishes of China. Publ. Shanghai Fish. Inst. . i-ii, 1-100. 40 pls.
  2. ↑ BioLib (anglès)
  3. ↑ Jordan, D. S. & W. F. Thompson. 1911. A review of the sciaenoid fishes of Japan. Proceedings of the United States National Museum v. 39 (núm. 1787): 241-261.
  4. ↑ «Atrobucca nibe». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 FishBase (anglès)
  6. ↑ Sasaki, K., 2001. Sciaenidae. Croakers (drums). p.3117-3174. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Volum 5. Bony fishes part 3 (Menidae to Pomacentridae). Roma, FAO. pp. 2791-3380.
  7. ↑ Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a edició) Struik Publishers, Ciutat del Cap. 398 p.
  8. ↑ Heemstra, P.C., 1986. Sciaenidae. p. 616-619. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  9. ↑ Chan, W., U. Bathia i D. Carlsson, 1974. Sciaenidae. A: W. Fischer i P.J.P. Whitehead (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Indian Ocean (Fishing Area 57) and Western Central Pacific (Fishing Area 71). Volum 3. FAO, Roma.
  10. ↑ Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p.
  11. ↑ Fischer, W. i P.J.P. Whitehead (eds.), 1974. FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Indian Ocean (fishing area 57) and Western Central Pacific (fishing area 71). Vols. 1-4. FAO, Roma. pag.var.
  12. ↑ Gloerfelt-Tarp, T. i P.J. Kailola, 1984. Trawled fishes of southern Indonesia and northwestern Australia. Australian Development Assistance Bureau, Austràlia, Directorate General of Fishes, Indonèsia i German Agency for Technical Cooperation, República Federal d'Alemanya. 407 p.
  13. ↑ Herre, A.W.C.T. i A.F. Umali, 1948. English and local common names of Philippine fishes. U. S. Dept. of Interior and Fish and Wildl. Serv. Circular Núm. 14, U. S. Gov't Printing Office, Washington. 128 p.
  14. ↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  15. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  16. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia. 775 p.
  17. ↑ Kim, I.S., Y. Choi, C.L. Lee, Y.J. Lee, B.J. Kim i J.H. Kim, 2005. Illustrated book of Korean fishes. Kyo-Hak Pub Co. Seül, Corea del Sud. 615p.
  18. ↑ Masuda, H.; Amaoka, K.; Araga, C.; Uyeno, T.; Yoshino, T. 日本産魚類大図鑑 (Enciclopèdia japonesa del peix) (en japonès). 1. 東海大学出版会 (Tokai University Press), 1984. ISBN 9784486050544. 
  19. ↑ Murty, V.S., 1980. Observations on some aspects of biology of the black croaker Atrobucca nibe (Jordan and Thompson) from Kakinada. Indian J. Fish. 27(1/2):66-76.
  20. ↑ Ni, I.-H. i K.-Y. Kwok, 1999 Marine fish fauna in Hong Kong waters. Zool. Stud. 38(2):130-152.
  21. ↑ Randall, J.E. i K.K.P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
  22. ↑ Saishu, K., 1968. Reproductive curve of the stock of Argyrosomus nibe Kuroguchi, in the East China Sea. Jap. J. Ecol. 18:32-39.
  23. ↑ Shao, K.-T., J.-P. Chen, P.-H. Kao i C.-Y. Wu, 1993. Fish fauna and their geographical distribution along the western coast of Taiwan. Acata Zoologica Taiwanica 4(2): 113-140.
  24. ↑ Shen, S.C. (ed.), 1993. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei. 960 p.
  25. ↑ Talwar, P.K. i R.K. Kacker, 1984. Commercial sea fishes of India. Zoological Survey of India, Calcuta. 997 p.
  26. ↑ Yamada, U., S. Shirai, T. Irie, M. Tokimura, S. Deng, Y. Zheng, C. Li, Y.U. Kim i Y.S. Kim, 1995. Names and Illustrations of fishes from the East China Sea and the Yellow Sea. Overseas Fishery Cooperation Foundation, Tòquio (Japó).

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Erzini, K., 1991. A compilation of data on variability in length-age in marine fishes. Fisheries Stock Assessment, Title XII, Collaborative Research Support Program, University of Rhode Island. Working paper 77, 36p.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, volum 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Lin, F.H., 1956. Studies on black croaker (Argysomus nibe, J. & T.) in the northern trawling ground of Taiwan. Rep. Inst. Fish. Biol. Ministry of Econ. Affairs and National Taiwan Univ. 1(1):62-64.
  • Matsui, I. i M. Amio, 1951. On the age composition and the circuli of the black croaker Nibea nibe (Jordan & Thompson). Bull. Jap. Soc. Sci. Fish. 16(12):168-173.
  • Matsui, I. i T. Takai, 1951. Ecological studies on the valuable fish in the East China Sea and Yellow Sea. II. Ecological studies on the black croaker, Nibea nibe (Jordan & Thompson). Bull. Jap. Soc. Sci. Fish. 16(12):125-143.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atrobucca_nibe&oldid=32885403»