Baritocalcita

Baritocalcita
Baritocalcita de Cúmbria, Anglaterra
Fórmula química	BaCa(CO₃)₂
Epònim	bari i calci
Localitat tipus	Blagill Mine, Nent Valley, Alston Moor District, Cumbria, England, UK
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	05.AB.45
Nickel-Strunz 9a ed.	5.AB.45
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/A.04 – Anhang
Dana	14.02.06.01
Heys	11.5.6
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic]
Hàbit cristal·lí	prismàtic, druses, massiva-granular
Estructura cristal·lina	Z = 2, a = 8.1 Å, b = 5.2 Å, c = 6.5 Å, β = 106°
Grup puntual	monoclínic 2/m
Massa molar	297.42 g
Color	blanc, groc, gris, verdós
Exfoliació	perfecta
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	4
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	translúcida a transparent
Gravetat específica	3,64 a 3,71
Densitat	3,66 a 3,71 g/cm³ (mesurada); 3,65 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.525, nβ = 1.684, nγ = 1.686
Birefringència	δ = 0.161
Angle 2V	mesurada: 15°, calculada: 10°
Dispersió òptica	relativament feble, r>v
Fluorescència	fluorescència groc opac sota llum ultraviolada LW i SW
Solubilitat	soluble en HCl diluït
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1824
Símbol	Bcal
Referències

La baritocalcita és un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom de la seva composició química (bari i calcita). Va ser descoberta en 1824 a Alston Moor al comtat de Cúmbria (Regne Unit). Pertany al grup alstonita-baritocalcita.

Característiques

És un carbonat de bari i calci. És un mineral polimorf amb l'alstonita i la paralstonita, minerals amb la mateixa fórmula química que la baritocalcita monoclínica, tot i que el primer mineral cristal·litza en el sistema triclínic i el segon en el trigonal. Té una duresa de 4 a l'escala de Mohs, i un pes específic de 3,64 a 3,71.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la baritocalcita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M²⁺)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.

Formació i jaciments

Apareix com a mineral secundari accessori relativament rar en vetes metàl·liques travessant roques calcàries. Es forma a partir de la reacció de fluids hidrotermals amb la calcària, podent ser l'espècie dominant entre els minerals de bari. També s'ha trobat en carbonatites, tot i que rarament.

Sol trobar-se associada a altres minerals com: fluorita, calcita, barita, estroncianita, siderita, alstonita, benstonita, witherita, norsethita, esfalerita, pirrotina i quars.