Vaterita
 Vaterita | |
|---|---|
 Vaterita de la pedrera San Vito, San Vito, Monte Somma, Itàlia observada amb SEM | |
| Fórmula química | CaCO₃ |
| Epònim | Heinrich Vater  |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.AB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.02 – Anhang |
| Dana | 14.1.2.1 |
| Heys | 11.4.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls de fines fibres, típicament de menys de 0,1 mm; en agregats esferulítics |
| Estructura cristal·lina | a = 4.13 Å, c = 8.49 Å; Z = 6 |
| Grup puntual | hexagonal dihexagonal dipiramidal 6/mmm (6/m 2/m 2/m) P63/mmc {P63/m 2/m 2/c} |
| Color | incolora |
| Fractura | irregular a desigual, estellada |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Lluïssor | subvítria, cerosa |
| Diafanitat | transparent a semitransparent |
| Gravetat específica | 2,54 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1.550 nε = 1.650 |
| Birefringència | δ = 0,100 |
| Fluorescència | No se'n coneix |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Vtr |
| Referències | [1] |
La vaterita és un mineral de la classe dels carbonats, polimorf de la calcita i de l'aragonita. Va ser descoberta l'any 1911 al comtat d'Antrim (Irlanda). Rep el seu nom de Heinrich Vater (1859-1930), professor de mineralogia i química alemany.
Característiques
[modifica]La vaterita, amb fórmula (CaCO₃), és un carbonat de calci hidratat i sense anions addicionals. També es coneix com a carbonat de mu-calci (μ-CaCO₃) i té un nombre JCPDS de 13-192. La vaterita, com l'aragonita, és la fase metaestable de carbonat de calci en les condicions ambientals de la superfície de la terra. Té una alta solubilitat en aigua, per tant si s'exposa a l'aigua es converteix en calcita (a baixa temperatura) o aragonita (a alta temperatura ~60 °C). Pot aparèixer en els càlculs urinaris. No és infreqüent com biomineral. Normalment és incolora, de forma esfèrica i de diàmetre petit de 0,05 a 5 μm. Cristal·litza en el sistema hexagonal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vaterita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.
Formació i jaciments
[modifica]És un dels constituents principals d'un complex hidrogel de silicat de calci carbonatat, format a partir de la larnita. És un mineral formador de roques a baixa temperatura per hidratació de silicats càlcics metamòrfics en presència d'atmosfera de CO₂, en marbres i conglomerats lleugerament metamorfitzats, així com formant crostes a la intempèrie. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, aragonita, torbernita, hidrogranats o caolinita.
Referències
[modifica]