Estroncianita

Estroncianita
Estroncianita d'Eslovàquia
Fórmula química	SrCO₃
Epònim	Sròn an t-Sìthein
Localitat tipus	Sròn an t-Sìthein
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	05.AB.15
Nickel-Strunz 9a ed.	5.AB.15
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/A.04
Dana	14.01.03.03
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	prismàtic, acicular, pseudohexagonal, columnar a fibrós, granular, massiu
Estructura cristal·lina	a = 5.1 Å, b = 8.4 Å, c = 6.0 Å; Z = 4
Grup puntual	ortoròmbica - dipiramidal
Massa molar	147.63 g
Color	blanc, gris, groc, verdós, rosa, violeta
Macles	molt comunes, generalment en contacte, rarament penetració, també repetides
Exfoliació	gairebé perfecta {110}, pobre {021}
Fractura	desigual a semiconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	3,74 a 3,78 Les peces transparents són més pesants que les altres
Densitat	3,7
Propietats òptiques	biaxial(-)
Índex de refracció	nα = 1.52, nβ = 1.66, nγ = 1.67
Birefringència	0,15
Angle 2V	mesurat 7°, calculat: 12° a 8°
Fluorescència	gairebé sempre fluorescent
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Str
Referències

L'estroncianita (en anglès strontianita) és un mineral de la classe dels carbonats. Va ser descoberta l'any 1791 per Friedrich Gabriel Sulzer, i rep el seu nom de la localitat de Strontian (Escòcia). És l'anàleg d'estronci de la witherita. Pertany al grup de l'aragonita de minerals.

Característiques

L'estroncianita, o carbonat d'estronci, és un mineral normalment de color blanc, verdós o groguenc. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic i generalment es presenta en formes fibroses massiva, però de vegades apareix formant cristalls prismàtics curts o llargs. La seva duresa és de 3,5 a l'escala de Mohs. És soluble en àcids diluïts, presentant efervescència.

Fluorescència

L'estroncianita és gairebé sempre fluorescent, i emet fluorescència de color blanc groguenc brillant sota l'ona curta, ona mitjana i la radiació d'ona llarga ultraviolada. La majoria de les estroncianites tenen forta fosforescència de color blanc groguenc després de l'exposició a les tres longituds d'ona. De vegades és també termoluminescent.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estroncianita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M²⁺)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.

Es tracta d'una important matèria primera per a l'extracció de l'estronci. És l'anàleg d'estronci de la witherita.

Formació i jaciments

Es troba en filons hidrotermals de baixa temperatura i en sediments calcaris i argilosos, i com a mineral de ganga als filons de sulfurs. Es troba juntament amb barita, calcita, celestina, harmotoma i sofre. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera de Cal Marçà (Castellfollit de Riubregós, Anoia) i a la mina La Oriolana (Busot, Alacantí).

Varietats

L'emmonita és l'única varietat s'estroncianita coneguda. Es tracta d'una varietat càlcica gens estranya, ja que és habitual que l'estroncianita presenti un contingut menor de calci. La seva fórmula és (Sr,Ca)CO₃, i és originària del mont Großkogel, Tirol, Àustria.