Vés al contingut

Rutherfordina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralRutherfordina
Fórmula química(UO₂)CO₃
EpònimErnest Rutherford Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CategoriaMinerals carbonats i nitrats
Nickel-Strunz 10a ed.5.EB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.5.EB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Vb/D.04 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líOrtoròmbic, piramidal
Hàbit cristal·líEn crostes d'agulles aciculars, o bé masses pulverulentes de agulles microscòpiques
ColorGroc marró pàl·lid, groc a taronja brillants, verd groguenc
Duresa (Mohs)no determinada
LluïssorSedós -si fibrós- o terrós mate
Color de la ratllaBlanca groguenca
Densitat5,682 - 5,7
PleocroismeVisible, groc pàl·lid
FluorescènciaFluorescent verd groc amb llum UV
SolubilitatSoluble en àcids
Mineral radioactiu
RadioactivitatMolt forta
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolRfd Modifica el valor a Wikidata

La rutherfordina és un mineral de la classe dels minerals carbonats i nitrats. Va ser descoberta l'any 1906 a les muntanyes de la regió de Morogoro (Tanzània, sent nomenada així en honor d'Ernest Rutherford, físic britànic.[1]

Un sinònim poc usat és el de diderichita.

Característiques químiques

[modifica]

És un carbonat anhidre d'uranil, amb una alta concentració de l'element urani.[2] És pseudomòrfic amb la uraninita, fortament radioactiu. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rutherfordina pertany a «05.EB - Uranil carbonats, amb proporció UO₂:CO₃ = 1:1» juntament amb els següents minerals: blatonita, joliotita i bijvoetita-(Y).

Formació i jaciments

[modifica]

Es forma com a mineral secundari a partir de l'alteració de la uraninita.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: uraninita, becquerelita, masuyita, schoepita, kasolita, curita, boltwoodita, vandendriesscheíta, bil·lietita, metatorbernita, fourmarierita, studtita o sklodowskita.

Usos

[modifica]

És extret en les mines barrejat amb altres minerals de l'urani com a mena de l'estratègic urani. En ser fortament radioactiu ha de manipular-se amb els protocols de seguretat adequats.

Referències

[modifica]
  1. Marckwald (1906) Centralblatt für Mineralogie, Geologie und Paleontologie, Stuttgart: 761.
  2. Palache, C., Berman, H., y Frondel, C., 1951.