Bellottia apoda
Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 198622 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Ophidiiformes |
Família | Bythitidae |
Gènere | Bellottia |
Espècie | Bellottia apoda (Giglioli, 1883)[1][1][2] |
Bellottia apoda és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels bitítids i a l'ordre dels ofidiformes.[3][4]
Descripció
[modifica]Cos curt i comprimit, cobert d'escates cicloides petites que manquen sobre el musell. La línia lateral està dividida en dues seccions: una a la part superior i l'altra a la part central dels flancs. El cap és gros i lleugerament deprimit. L'opercle porta una espina a l'angle superior. A l'angle inferior del preopercle hi ha 4 espines agudes. Els radis de les aletes senars són molt nombrosos: l'única aleta dorsal en té de 87 a 93 (de 81 a 96 radis tous segons FishBase) i l'anal de 69 a 77 (de 64 a 76 radis tous a FishBase). El peix viu és de color brunenc amb reflexos blavosos.[5] Fa 6,5 cm de llargada màxima.[6] Absència d'espines a les aletes dorsal i anal. Boca gran i amb mandíbules fortes. 6 radis a l'aleta caudal. Presència de bufeta natatòria. Sense aletes pelvianes. 10-12 vèrtebres precaudals. Aleta caudal unida a les aletes dorsal i anal. L'òrgan copulador del mascle no té parts ossificades. Les femelles tenen porus genitals.[7] Boca terminal. Línia lateral contínua. Absència d'aleta adiposa. Aletes pectorals amb 21-24 radis tous.[8][9] Peritoneu clar.[10]
Reproducció
[modifica]És vivípar i de fecundació interna.[6][7] Els ous són esfèrics i de color groc, taronja i ambre.[8]
Alimentació
[modifica]Menja organismes planctònics (copèpodes) i bentònics (Erythrops sp., Processa sp., amfípodes, Solenocera membranacea).[11][8] El seu nivell tròfic és de 3,25.[12]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un peix marí i batidemersal (entre 30 i 569 m de fondària),[13] el qual viu sobre els fons de posidònies[5] de la mar Mediterrània[14][15] (la península Ibèrica[6] -com ara, la costa barcelonina[16]-, les illes Balears,[17][18] el mar Lígur,[19] Itàlia[14][20] -incloent-hi Sardenya[21]-, la mar Tirrena,[22][23] la mar Jònica,[13] la mar Adriàtica,[24] Grècia,[14][25] la mar Egea[26][27] i Turquia),[26][28] de l'Atlàntic oriental[6][29] (Irlanda,[30] el sud del Portugal continental,[6] Madeira[14] i el corrent de Canàries),[6] del nord del Golf de Mèxic[31] i de la costa de Geòrgia als Estats Units.[32][2][33][34]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans,[33] nocturn[8] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (10 de 100).[35]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Giglioli, E. H., 1883. Intorno a due nuovi pesci dal golfo di Napoli. Zoologischer Anzeiger, vol. 6 (núm. 144): 397-400. [1]
- ↑ 2,0 2,1 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàgs. 205-206.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Nielsen, J. G., 1990. Bythitidae. P. 574-575. A: J. C. Quero, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2. Pàg. 574.
- ↑ 7,0 7,1 Nielsen, J. G., D. M. Cohen, D. F. Markle i C. R. Robins, 1999. Ophidiiform fishes of the world (Order Ophidiiformes). An annotated and illustrated catalogue of pearlfishes, cusk-eels, brotulas and other ophidiiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(18):178p. Roma: FAO. Pàg. 97.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Gramitto, M. E. i B. Coen, 1997. New records of Bellotia apoda (Bythitidae) in the Adriatic sea with notes on morphology and biology. Cybium 21(2):163-172.
- ↑ Marine Species Identification Portal Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Deniz Ergüden, Cemal Turan, Deniz Yağlıoğlu i Mevlüt Gürlek, 2010. First record Bellottia apoda (Giglioli, 1883) (Bythitidae), from the Eastern Mediterranean coast of Turkey. J. Black Sea/Mediterranean Environment. Vol. 16(2): 211-216. [2]
- ↑ Food items reported for Bellottia apoda - FishBase (anglès)
- ↑ Sea Around Us (anglès)
- ↑ 13,0 13,1 Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2):229-233. Pàg. 230.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Nielsen, J. G., 1986. Bythitidae. P. 1153-1157. A: P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese, (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. FAO, París. Vol. 3. Pàgs. 1153-1154.
- ↑ Goren, M., 2014. The fishes of the Mediterranean: a biota under siege. Pp. 385-400. A: Goffredo, S. i Z. Dubinsky, 2014. The Mediterranean Sea: its history and present challenges. Springer Netherlands. 655 pp. Pàg. 387.
- ↑ Allue, R., 1984. Un nuevo gadiforme en el Mediterráneo español, Belottia apoda (Giglioli, 1883) (Osteichthyes, Ophiidae), Invest. Pesq. 48: 41-44.
- ↑ Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.
- ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
- ↑ Relini-Orsi, L., 1976. Fishes of the Brotulidae Family of Ligurian Sea. Rapp. Comm. Int. Mer. Mar. Medit. 23: 37-38.
- ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p. Pàg. 370.
- ↑ Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (eds.). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p.
- ↑ De Ranieri, S. i M. Sbrana, 1992. Présence de Bellottia apoda (Bythitidae) et de Epigonus constanciae (Apongonidae) dans la mer Tyrrhenienne septentrionale. Cybium, vol. 16 (núm. 2): 177-180.
- ↑ Psomadakis, P. N., S. Giustino i M. Vacchi, 2012. Mediterranean fish biodiversity: an updated inventory with focus on the Ligurian and Tyrrhenian seas. Zootaxa 3263:1-46. Pàg. 34.
- ↑ Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.
- ↑ Papaconstantinou, C.; Tsimenidis, N.; Daulas, C., 1977. A new record of a bathypelagic fish Bellotia apoda (Gigl., 1883), in Saronikos Gulf (Greece) (Pisces, Perciformes). Thalassographica, 1 (3): pp. 279-287, 5 fig.
- ↑ 26,0 26,1 Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194. Pàg. 55.
- ↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
- ↑ Kaya, M. i M. Bilecenoglu, 2000. New records of deep-sea fish in Turkish seas and the eastern Mediterranean. J. Ichthyol. 40(7):543-548.
- ↑ Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. Pàgs. 339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p. Pàg. 371.
- ↑ Fernández-Zapico, O., J. C. Arronte, S. Ruiz-Pico, F. Velasco i F. Baldó, 2013. First record of Bellottia apoda (Ophidiiformes, Bythitidae) from Irish waters (north-eastern Atlantic). Journal of Ichthyology, vol. 53 (núm. 2): 195-199. [3]
- ↑ McEachran, J. D. i Fechhelm, J. D., 2005. Fishes of the Gulf of Mexico. Vol. 2: Scorpaeniformes to Tetraodontiformes. University of Texas Press, Austin, Texas. [4]
- ↑ Ross, S. W. i Quattrini, A. M., 2007. The fish fauna associated with deep coral banks off the southeastern United States. Deep-Sea Res. Part I. 54: 975-1007.
- ↑ 33,0 33,1 FishBase (anglès)
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bibliografia
[modifica]- Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
- Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del CSIC. CSIC, l'Estat espanyol.
- Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
- Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
- Nielsen, J. G.; Cohen, D. M., 1968. Redescription of Bellottia apoda (Giglioli, 1883) (Pisces, Ophidioidea). Proc. Linn. Soc. Lond., 179: 99-106, 3 fig. [5]
- Papaconstantinou, C. i N. Tsimenidis, 1979. Some uncommon fishes from the Aegean sea. Cybium 3(7):3-14. Pàg. 10.
- Papaconstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae, IV, 257 p. Pâg. 159.
- Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Pàg. 38.
- Vanni, S., 1991. Cataloghi del Museo Zoologico "La Specola" dell'Università di Firenze. VIII. Osteichthyes: Tipi. Atti della Società Toscana di Scienze Naturali Ser. B No. 97 (per a 1990): 219-229.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.