Vés al contingut

Bembrops heterurus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBembrops heterurus Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN21132305 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaPercophidae
GènereBembrops
EspècieBembrops heterurus Modifica el valor a Wikidata
(Miranda-Ribeiro, 1903)[1][2][3][4][5]
Nomenclatura
Sinònims

Bembrops heterurus és una espècie de peix de la família dels percòfids i de l'ordre dels perciformes.[6]

Etimologia

[modifica]

Bembrops prové dels mots grecs bembras, -ados (una mena d'anxova) i ops (aparença),[7] mentre que heterurus deriva probablement de les paraules gregues heteros (diferent) i oura (cua).[8]

Descripció

[modifica]

Fa 28 cm de llargària màxima,[9] tot i que la seua mida normal és de 20.[10] Els exemplars conservats en alcohol presenten una coloració de groguenc clar a marró groguenc al dors i de marró groguenc clar a marró crema al ventre. 6 espines i 14-15 radis tous a l'aleta dorsal i 16-18 radis tous a l'anal. Lòbul superior de l'aleta caudal allargat en un angle agut. Aletes pectorals moderadament arrodonides. La línia lateral descendeix a poc a poc al llarg de la vora dorsal de les aletes pectorals i es troba separada de l'origen de la primera aleta dorsal per 4-5 fileres d'escates, de l'origen de l'aleta anal per 6-7 i de la inserció d'aquesta darrera aleta per 3-5. Musell relativament curt i amb escates a les àrees laterals i dorsal (incloent-hi la que hi ha al davant dels ulls). La mandíbula superior s'estén per darrere del marge anterior dels ulls, però no arriba a la seua línia mitjana.[11][8]

Alimentació

[modifica]

Menja crustacis i peixos.[12] El seu nivell tròfic és de 3,99.[13]

Depredadors

[modifica]

Al Brasil és depredat per Lophius gastrophysus.[14]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix marí i demersal (entre 50 i 400 m de fondària,[9] normalment entre 80 i 200),[15] el qual viu als fons tous de la plataforma continental[12] de l'Atlàntic occidental (des de Rio de Janeiro -el Brasil-[9][16][17][18][19][20] fins a l'Uruguai)[21][22] i a l'Atlàntic oriental (des de Mauritània[9][23] fins a les aigües septentrionals de Namíbia,[24][25] incloent-hi Guinea Bissau,[26][27] la república de Guinea,[10][28] Sierra Leone,[10][29][30] Libèria,[11][31] la Costa d'Ivori,[11][32] el Gabon[33][34] i Angola).[35][36][37][38][39][40][4][8] Hom sospita que la varietat africana no pertany a la mateixa espècie que la sud-americana, per la qual cosa caldrien estudis més aprofundits per a una millor clarificació taxonòmica.[8]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Steindachner, F., 1876. Ichthyologische Beiträge (V). (Subtitles i-v.). Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien, v. 74 (1. Abth.): 49-240, Pls. 1-15. «Enllaç». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 12 maig 2013].
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Miranda Ribeiro, A. de, 1903. Pescas do "Annie.". Boletim Sociedade Nacional Agricultura, Rio de Janeiro (Lavoura) 1903 (núms. 4-7): 144-196.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ uBio (anglès)
  6. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  7. ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 FishBase (anglès)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Knapp, L. W., 1990. Percophididae. P. 896. A: J. C. Quero, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Das, M. K. i J. S. Nelson, 1996. Revision of the percophid genus Bembrops (Actinopterygii: Perciformes). Bull. Mar. Sci. 59 (1): 9-44. Pàg. 32, figs. 4 i 14.
  12. ↑ 12,0 12,1 Knapp, L. W., 1981. Percophidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W. B. Scott (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic; fishing areas 34, 47 (in part). Department of Fisheries and Oceans Canada i FAO. Vol. 3. Pàgs. 2,4-6.
  13. ↑ Sea Around Us (anglès)
  14. ↑ FishBase (anglès)
  15. ↑ Figueiredo, J. L. de, A. P. dos Santos, N. Yamaguti, R. A. Bernardes i C. L. Del Bianco Rossi-Wongtschowski, 2002. Peixes da zona econômica exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com Rede de Meia-Água. São-Paulo: Editora da Universidade de São Paulo; Imprensa Oficial do Estado, 242 p. Pàg. 196.
  16. ↑ Madureira, L. S. P. i C. L. D. B. Rossi-Wongtschowski (eds.), 2005. Prospecção de recursos pesqueiros pelágicos na Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: hidroacústica e biomassas. Série documentos Revizee: Score Sul, Instituto Oceanográfico, USP, São Paulo, el Brasil. 144 p. Pàg. 131.
  17. ↑ Menezes, N. A., P. A. Buckup, J. L. Figueiredo i R. L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  18. ↑ Muto, E. Y., M. H. C. da Silva, G. R. Vera, S. S. M. Leite, D. G. Navarro i C. L. D. B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Alimentaçao e relações tróficas de peixes demersais da plataforma continental externa e talude superior da Região Sudeste-Sul do Brasil. São Paulo: Instituto Oceanográfico USP. Pàg. 24.
  19. ↑ Andreata, J. V. i B. Séret, 1996. Relação dos peixes coletados nos limites da plataforma continental e nas montanhas submarinas Vitória, Trindade (sic) e Martin Vaz, durante a campanha oceanográfica MD-55 Brasil. Revista Brasileira de Zoologia. Vol. 12 (núm. 3) (for 1995): 579-594.
  20. ↑ All fishes of Brazil - FishBase (anglès)
  21. ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca. Pàg. 36.
  22. ↑ All fishes of Uruguay - FishBase[Enllaç no actiu] (anglès)
  23. ↑ All fishes of Mauritania - FishBase[Enllaç no actiu] (anglès)
  24. ↑ Bianchi, G., K. E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H. J. Boyer, 1999. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma. 250 p. Pàgs. 129 i 222.
  25. ↑ All fishes of Namibia - FishBase (anglès)
  26. ↑ Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p. Pàg. 226.
  27. ↑ All fishes of Guinea-Bissau - FishBase[Enllaç no actiu] (anglès)
  28. ↑ All fishes of Guinea - FishBase (anglès)
  29. ↑ Vakily, J.M., 1994. Sierra Leone Fishery Surveys Database System (FisDas). Vol. 1 User manual; vol. 2 Technical Reference Handbook, IMBO, Freetown/ ICLARM, Manila, Filipines.
  30. ↑ All fishes of Sierra Leone - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  31. ↑ All fishes of Liberia - FishBase (anglès)
  32. ↑ All fishes of Côte d'Ivoire - FishBase[Enllaç no actiu] (anglès)
  33. ↑ Delgado de Molina, A. i J. C. Santana, 1985. Estudio de los recursos demersales de la plataforma continental de la República de Gabón. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. (31):110 p.
  34. ↑ All fishes of Gabon - FishBase[Enllaç no actiu] (anglès)
  35. ↑ López-Abellán, L. J. i E. de Cárdenas, 1990. Resultados de la campaña de prospección pesquera de los stocks de crustáceos en aguas de la República de Angola 'Angola 8903'. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. Núm. 89. 140 p.
  36. ↑ Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p. Pàg. 36.
  37. ↑ All fishes of Angola - FishBase (anglès)
  38. ↑ Haedrich, R. L. i N. R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362. Pàg. 1335.
  39. ↑ Thompson, B. A. i R. D. Suttkus, 1998. A review of western north Atlantic species of Bembrops, with descriptions of three new species, and additional comments on two eastern Atlantic species (Pisces: Percophidae). Proc. Biol. Soc. Wash. 111(4):954-985. «Enllaç».
  40. ↑ GBIF (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
  • Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Miranda Ribeiro, P. de, 1953. Tipos das espéces e subespécies do Prof. Alípio de Miranda Ribeiro depositados no Museu Nacional. Arquivos do Museu Nacional de Rio de Janeiro. Vol. 42: 389-417.
  • Sanches, J. G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Pàg. 30.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bembrops_heterurus&oldid=33860985»