Beshtauïta

Beshtauïta
Fórmula química	(NH₄)₂(UO₂)(SO₄)₂·2H₂O
Epònim	Beshtau (en)
Localitat tipus	Zona de Gremuchka, mina número 1, mont Beshtau, Dipòsit d'urani de Lermontovskoe, Piatigorsk, Krai de Stàvropol, Rússia
Classificació
Categoria	sulfats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,7360(8) Å; b = 7,3712(5) Å; c = 20,856(2) Å; β = 102,123(8)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial P2₁/c
Color	verd clar
Exfoliació	no observada
Tenacitat	fràgil
Duresa	2
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Densitat	3,046 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,566(3) nβ = 1,566(3) nγ = 1,592(3)
Birefringència	δ = 0,026
Angle 2V	mesurat: < 10°
Fluorescència	forta, de color groc-verd sota ones curtes i llargues
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2012-051
Símbol	Bes
Referències

La beshtauïta és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom del mont Beshtau, a Rússia, la seva localitat tipus.

Característiques

La beshtauïta és un sulfat de fórmula química (NH₄)₂(UO₂)(SO₄)₂·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2012. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. És un indicador mineral important, ja que la seva presència es pot considerar com una evidència del transport de U⁶⁺ a la natura en forma de cations mòbils complexes d'uranil amb amoníac o poliamines.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la zona d'oxidació del dipòsit d'urani de Lermontovskoe, el que es coneix com a zona de Gremuchka, al mont Beshtau (Krai de Stàvropol, Rússia), on sol trobar-se associada a altres minerals com: rozenita, guix, lermontovita, marcassita, pirita, hal·loysita i òpal. També ha estat descrita a la mina Green Lizard, situada al comtat de San Juan, a l'estat de Utah, als Estats Units. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.