Birgit Minichmayr
 (2019)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 abril 1977 (47 anys) Linz (Àustria) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, actriu de teatre, actriu de cinema |
| Activitat | 2000 - |
| Instrument | Veu |
| Premis | |
| |
      
| |
Birgit Minichmayr (Linz, Àustria, 3 d'abril de 1977) és una actriu austríaca[1][2]
Biografia
[modifica]Birgit Minichmayr estudia art dramàtic a l'Institut Max-Reinhardt-Seminar a Viena.[3]
Comença la seva carrera a l'escenari a Viena al Burgtheater, on apareix en nombroses peces, com Der Reigen d'Arthur Schnitzler (posada en escena de Sven-Eric Bechtolf), Troilos i Crèssida de William Shakespeare (posada en escena de Declan Donnellan) i Der Färber und sein Zwillingsbruder de Johann Nestroy (posada en escena de Karlheinz Hackl).
Minichmayr va debutar al cinema l'any 2000.
Al 59è Festival de cinema de Berlín (2009) Minichmayr va aconseguir l'Os de Plata a la millor actriu per la seva actuació en Alle Anderen.[4]
Al Festival de Berlín 2001, Minichmayr va ser una de les estrelles de la indústria cinematogràfica europea. El 2005 va fer el paper de la mare del personatge principal a la pel·lícula de Tom Tykwer El perfum: història d'un assassí, l'adaptació cinematogràfica de la novel·la de Patrick Süskind.
El 2009, va aconseguir l'Os de Plata a la millor actriu en el Festival Internacional de Cinema Berlín per la pel·lícula Alle anderen de Maren Ade[5]
A la Berlinale 2012 va ser membre del jurat del Premi Amnistia Internacional de Cinema[6] i estava al costat de Jürgen Vogel en el film Gnade.
El 2015 va ser nominada pel Festival de Cinema de Zuric en la categoria Fokus Schweiz, Deutschland, Österreich.
El 2017 va ser membre del jurat, encapçalat per Olivier Assayas, en el Festival de Locarno, per a la concessió del Lleopard d'Or.
Filmografia
[modifica]Filmografia:[7]
Premis
[modifica]- L'Os d'Or per a la millor actriu al 59è Festival Internacional de Cinema de Berlín pel seu treball a Alle Anderen.
Referències
[modifica]- ↑ «Birgit Minichmayr». The New York Times.
- ↑ «Minichmayr vergisst oft Handy-Ladegerät im Hotel» (en alemany). Berliner Zeitung. Arxivat de l'original el 2016-02-24 [Consulta: 2 agost 2018].
- ↑ «Max-Reinhardt-Seminar». Arxivat de l'original el 2014-01-08. [Consulta: 2 agost 2018].
- ↑ «Preise & Auszeichnungen 2009». Arxivat de l'original el 2018-03-18. [Consulta: 2 agost 2018].
- ↑ «premis a la Berlinale 2009». Arxivat de l'original el 2018-03-18. [Consulta: 2 agost 2018].
- ↑ «Berlinale: Amnesty-Filmpreis per ‘’Just the Wind'’.».
- ↑ «Filmografia de Birgit Minichmayr». The New York Times.
