Bisbat d'Angra
| Dioecesis Angrensis | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
 Portugal | ||||
| Açores | ||||
| Parròquies | 165 | |||
| Població humana | ||||
| Població | 245.237 (2018)  (109,33 hab./km²) | |||
| Llengua utilitzada | portuguès | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 2.243 km² | |||
| Limita amb | ||||
| Creació | 3 de novembre de 1534 | |||
| Patrocini | Santíssim Salvador Beat João Baptista Machado | |||
| Catedral | Sé Cathedral of Angra do Heroísmo (en)  | |||
| Organització política | ||||
| • Bisbe | Armando Esteves Domingues | |||
| Lloc web | diocesedeangra.pt | |||
El bisbat d'Angra (portuguès: Diocese de Angra); llatí: Dioecesis Angrensis ), sovint referida incorrectament com Diocese de Angra e Ilhas dos Açores és una seu de l'Església catòlica a Portugal. Al 2022 comptava amb 205.360 batejats d'un total de 236.440 habitants. Actualment està regida pel bisbe Armando Esteves Domingues.
Territori
[modifica]La diòcesi comprèn les illes Açores.
La seu episcopal és la ciutat d'Angra do Heroísmo, on es troba la catedral del Santíssim Salvador
El territori s'estén sobre 2.243 km² i està dividit en 165 parròquies, agrupades en 15 arxiprestats.
Història
[modifica]Les illes Açores van ser descobertes el 1427 i oficialment van passar a ser possessió de Portugal el 1432. La colonització de les illes, encara deshabitades, va començar de seguida; la jurisdicció temporal i espiritual es va confiar inicialment a l'Orde de Crist, que governava l'arxipèlag des de la seva seu a Tomar. La jurisdicció espiritual va acabar l' any 1514 , quan es va erigir la diòcesi de Funchal, a la qual van ser sotmeses les Açores; la jurisdicció temporal va acabar l'any 1551 , quan van ser incorporats a la Corona portuguesa i sotmesos al padroado regi.
El marcat augment del nombre de pobladors i la fundació de diverses esglésies van provocar l'erecció d'una diòcesi a l'arxipèlag. El primer intent es va fer l'any 1533; el 31 de gener d'aquell any el papa Climent VII va erigir la diòcesi de São Miguel , però el projecte no va arribar a bon port a causa de la mort prematura del pontífex, que va impedir la redacció definitiva i la signatura de la butlla d'erecció.[1]
El 3 de de novembre de de 1534 amb la butlla Aequum reputamus del papa Pau III es va tornar a erigir la diòcesi, amb la seu transferida de l'illa de São Miguel a l'illa de Terceira i obtenint el territori de l'arxidiòcesi de Funchal. Originàriament sufragània de la mateixa arxidiòcesi, el 3 de juliol de 1551 va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Lisboa. L'organització i l'administració de la diòcesi va estar sotmesa al mecenatge portuguès, fins a la llei de separació entre l'estat i l'església de 1911.
El bisbe Estêvão de Jesus Maria va ser responsable de l'establiment del seminari diocesà el 1862 ; fins aleshores els sacerdots de la diòcesi s'havien format a les cases dels nombrosos instituts religiosos presents a l'arxipèlag, i en particular als col·legis jesuïtes d'Angra, Ponta Delgada i Horta. El 1872 el bisbe João Pereira Bothelho de Amaral y Pimentel va fundar el Boletim Eclesiástico dos Açores, òrgan oficial de la diòcesi.
Cronologia episcopal
[modifica]- Agostinho Ribeiro † (5 de novembre de 1534 - 24 de setembre de 1540 nomenat bisbe de Lamego)
- Rodrigo Pinheiro † (24 de setembre de 1540 - 24 d'agost de 1552 nomenat bisbe de Porto)
- Jorge de Santiago, O.P. † (24 d'agost de 1552 - 26 d'octubre de 1561 mort)
- Manuel de Almada † (18 de març de 1562 - 1566 renuncià)
- Nuno Álvares Pereira † (25 d'octubre de 1566 - 20 d'agost de 1570 mort)
- Gaspar de Faria † (15 d'octubre de 1571 - 19 de març de 1576 mort)
- Pedro de Castilho † (4 de juliol de 1578 - 3 de juny de 1583 nomenat bisbe de Leiria)
- Manuel de Gouveia † (14 de març de 1584 - 4 de novembre de 1596 mort)
- Jerónimo Teixeira Cabral † (7 de gener de 1598 - 14 de maig de 1612 nomenat bisbe de Miranda)
- Agostinho Ribeiro † (29 de juliol de 1613 - 12 de juliol de 1621 mort)
- Pedro da Costa † (2 de maig de 1622 - 9 de setembre de 1625 mort)
- João Pimenta de Abreu † (8 de febrer de 1627 - 28 de desembre de 1632 mort)
- António da Ressurreição, O.P. † (4 de desembre de 1634 - 8 d'abril de 1637 mort)
- Sede vacante (1637-1671)
- Lourenço de Castro, O.P. † (18 de març de 1671 - 1 de desembre de 1681 nomenat bisbe de Miranda)
- João dos Prazeres, O.F.M. † (8 de març de 1683 - 1 de febrer de 1685 mort)
- Clemente Vieira, O.S.A. † (24 de novembre de 1687 - 24 de setembre de 1692 mort)[3]
- António Vieira Leitão † (23 de novembre de 1693 - 22 de maig de 1714 mort)
- Sede vacante (1714-1716)
- João de Brito e Vasconcelos † (7 de desembre de 1716 - 30 de desembre de 1719 mort)
- Manuel Álvares da Costa † (20 de gener de 1721 - 10 de gener de 1733 mort)
- Sede vacante (1733-1738)
- Valério do Sacramento, O.F.M.Ref. † (3 de setembre de 1738 - 14 de juliol de 1756 renuncià)
- António Caetano da Rocha † (19 de juliol de 1756 - 21 de juliol de 1772 mort)
- João Marcelino dos Santos Homem Aparício † (20 de desembre de 1773 - 21 de maig de 1782 mort)
- José da Avé-Maria Leite da Costa e Silva † (16 de desembre de 1782 - 30 d'octubre de 1799 mort)
- José Pegado de Azevedo † (20 de juliol de 1801 - 19 de juny de 1812 mort)
- Sede vacante (1812-1815)
- Alexandre da Sagrada Família[4] da Silva Garrett, O.F.M. † (18 de desembre de 1815 - 23 d'abril de 1818 mort)
- Manuel Nicolau de Almeida, O.C.D. † (29 de maig de 1820 - 11 de desembre de 1825 mort)
- Estêvão de Jesus Maria, O.F.M.Ref. † (28 de gener de 1828 - 28 de juliol de 1870 mort)
- João Pereira Bothelho de Amaral y Pimentel † (22 de desembre de 1871 - 27 de gener de 1889 mort)
- Francisco Maria do Prado Lacerda † (27 de gener de 1889 - 23 de desembre de 1891 mort)
- Francisco José Ribeiro Vieira e Brito † (5 de març de 1892 - 8 de gener de 1902 nomenat bisbe de Lamego)
- José Manuel de Carvalho † (9 de juny de 1902 - 24 d'abril de 1904 mort)
- José Correia Cardoso Monteiro † (10 de març de 1905 - 20 de juny de 1910 mort)
- Manuel Damasceno da Costa † (2 d'octubre de 1914 - 27 de gener de 1922 mort)
- António Augusto de Castro Meireles † (20 de desembre de 1923 - 20 de juny de 1928 nomenat bisbe coadjutor de Porto[5])
- Guilherme Augusto Inácio da Cunha Guimarães † (20 de juny de 1928 - 17 de juny de 1957 mort)
- Manuel Alfonso de Carvalho † (17 de juny de 1957 - 13 de desembre de 1978 mort)
- Aurélio Granada Escudeiro † (30 de juny de 1979 - 9 d'abril de 1996 jubilat)
- António de Sousa Braga, S.C.I. † (9 d'abril de 1996 - 15 de març de 2016 jubilat)
- João Evangelista Pimentel Lavrador (15 de març de 2016 - 21 de setembre de 2021 nomenat bisbe de Viana do Castelo)
- Armando Esteves Domingues, des del 4 de novembre de 2022
Estadístiques
[modifica]A finals del 2022, la diòcesi comptava amb 205.360 batejats sobre una població de 236.440 persones, equivalent al 86,9% del total.
| any | població | sacerdots | diàques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1959 | 319.131 | 320.774 | 99,5 | 295 | 288 | 7 | 1.081 | 22 | 98 | 168 | |
| 1970 | 300.995 | 302.632 | 99,5 | 266 | 255 | 11 | 1.131 | 29 | 180 | 151 | |
| 1980 | 251.000 | 255.400 | 98,3 | 210 | 202 | 8 | 1.195 | 22 | 240 | 152 | |
| 1990 | 266.000 | 269.110 | 98,8 | 175 | 170 | 5 | 1.520 | 17 | 263 | 165 | |
| 1999 | 257.389 | 260.653 | 98,7 | 165 | 156 | 9 | 1.559 | 1 | 19 | 219 | 172 |
| 2000 | 257.020 | 260.569 | 98,6 | 158 | 150 | 8 | 1.626 | 1 | 18 | 215 | 172 |
| 2001 | 256.920 | 259.567 | 99,0 | 179 | 171 | 8 | 1.435 | 2 | 19 | 209 | 172 |
| 2002 | 245.030 | 249.030 | 98,4 | 170 | 162 | 8 | 1.441 | 2 | 17 | 205 | 172 |
| 2003 | 234.157 | 241.763 | 96,9 | 176 | 167 | 9 | 1.330 | 2 | 17 | 181 | 174 |
| 2004 | 238.425 | 257.380 | 92,6 | 172 | 161 | 11 | 1.386 | 2 | 20 | 185 | 172 |
| 2006 | 231.243 | 241.763 | 95,6 | 153 | 145 | 8 | 1.511 | 1 | 17 | 167 | 172 |
| 2012 | 236.746 | 246.746 | 95,9 | 152 | 143 | 9 | 1.557 | 5 | 18 | 130 | 164 |
| 2015 | 228.285 | 247.066 | 92,4 | 147 | 139 | 8 | 1.552 | 5 | 10 | 120 | 165 |
| 2018 | 213.800 | 245.237 | 87,2 | 137 | 129 | 8 | 1.560 | 7 | 12 | 104 | 165 |
| 2020 | 232.969 | 254.417 | 91,6 | 129 | 123 | 6 | 1.805 | 7 | 8 | 98 | 165 |
| 2022 | 205.360 | 236.440 | 86,9 | 132 | 127 | 5 | 1.555 | 6 | 6 | 85 | 165 |
Note
[modifica]- ↑ Vedi la Cedola concistoriale relativa, in (llatí) Bullarium patronatus Portugalliae regum a cura di Levy Maria Jordão, vol. I, Olisipone, 1868, pp. 144-145.
- ↑ Manuel da Natividade era già mort l'8 de desembre de precedente.
- ↑ (castellà) Rafael Lazcano, Episcopologio agustiniano, Guadarrama (Madrid), Agustiniana, 2014, vol. I, pp. 500-501.
- ↑ Al secolo Alexandre José.
- ↑ Contextualment nomenat bisbe titular de Lamia.
Bibliografia
[modifica]- (portuguès) Fernanda Enes, v. Angra do Heroísmo, Diocese de, in Dicionário de História Religiosa de Portugal, vol. 1, Lisboa, 2000, pp. 67–79
- (llatí) Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Graz, 1957, pp. 473–474
- (llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 3, p. 110; vol. 4, p. 85; vol. 5, p. 87; vol. 6, p. 85
- (llatí) Butlla Aequum reputamus, in Bullarium patronatus Portugalliae regum, Tomus I, pp. 159–163
Enllaços externs
[modifica]- Anuari pontifici del 2023 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Angra (anglès)
- Pàgina oficial de l'arxidiòcesi (noruec)
- Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org
 | Angra • Aveiro • Beja • Braga • Braganza-Miranda • Coimbra • Évora • Faro • Funchal • Guara • Lamego • Leiria-Fàtima • Lisboa • Ordinariat militar • Portalegre-Castelo Branco • Porto • Santarém • Setúbal • Viana do Castelo • Vila Real • Viseu | |
