Vés al contingut

Bisbat de Chiang Mai

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Chiang Mai
Dioecesis Chiangmaiensis
Imatge
Tipusbisbat catòlic Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 18° 46′ 31″ N, 99° 00′ 11″ E / 18.77514°N,99.00311°E / 18.77514; 99.00311
Tailàndia Tailàndia
Províncies de Houaphan, Xiangkhoang i Vientiane; i la major part de la província de Bolikhamxai
Parròquies34
Població humana
Població3.140.056 (2019) Modifica el valor a Wikidata (65,4 hab./km²)
Llengua utilitzadatai Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície48.013 km² Modifica el valor a Wikidata
Creació17 de novembre de 1959
CatedralSagrat Cor de Jesús
Organització política
• BisbeFrancis Xavier Vira Arpondratana

Lloc webcmdiocese.org/web/


El bisbat de Chiang Mai (tailandès: เขตมิสซังเชียงใหม่; llatí: Dioecesis Chiangmaiensis) és una seu de l'Església catòlica a Tailàndia, sufragània de l'arquebisbat de Bangkok. Al 2019 tenia 55.489 batejats d'un total de 3.140.056 habitants. Està regida pel bisbe Francis Xavier Vira Arpondratana.

Territori

[modifica]

El bisbat comprèn tres províncies de Chiang Mai, Lampang (llevat el districte de Ngao), Lamphun i Mae Hong Son.

La seu episcopal és la ciutat de Chiang Mai, on es troba la catedral del Sagrat Cor de Jesús

El territori s'estén sobre 48.013 km² i està dividit en 34 parròquies.

Història

[modifica]

La missió catòlica de Chieng-Mai es va originar el gener de 1931, quan dos sacerdots de la Societat per a les Missions Exteriors de París van arribar de Bangkok. Dos intents anteriors, el 1844 i el 1914, havien fracassat.

L'any 1931 es va construir la primera església del Sagrat Cor, que l'any 1959 es va convertir en la primera catedral de la diòcesi.

El 17 de novembre de 1959, amb la butlla Caelorum regnum del papa Joan XXIII, es va erigir la prefectura apostòlica de Chieng-Mai, obtenint el territori del vicariat apostòlic de Bangkok (avui arxidiòcesi). Com a administrador apostòlic va ser nomenat el francès Lucien Bernard Lacoste, de la Congregació dels Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús de Betharram, bisbe de Dali, a la Xina, que no va poder fer aquesta tasca perquè va ser expulsat del territori xinès el 1952.

El 28 de febrer de 1965 es va inaugurar una segona catedral més gran, també dedicada al Sagrat Cor de Jesús.

El 18 de desembre de 1965, la prefectura apostòlica va ser elevada a la condició de diòcesi amb la butlla Qui in fastigium del papa Pau VI A la seva guia va romandre, sempre com a administrador apostòlic, Lucien Lacoste.

El 2 de juliol de 1969, en virtut del decret Cum Excellentissimus de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, la diòcesi va prendre el seu nom actual.

El 20 de juny de 1970 va cedir el territori de la província d'Uttaradit a la diòcesi de Nakhon Sawan.

El 1975 la diòcesi va ser confiada al primer bisbe tailandès, Robert Ratna Bamrungtrakul.

El 30 d'octubre de 1999 s'inaugurava la tercera catedral de la diòcesi, de nou dedicada al Sagrat Cor de Jesús.

El 25 d'abril de 2018 va cedir una part del seu territori en benefici de l'erecció de la diòcesi de Chiang Rai.

Cronologia episcopal

[modifica]
  • Robert Ratna Bamrungtrakul † (28 d'abril de 1975 - 17 d'octubre de 1986 renuncià)
  • Joseph Sangval Surasarang (17 d'octubre de 1986 - 10 de febrer de 2009 renuncià)
  • Francis Xavier Vira Arpondratana, des del 10 de febrer de 2009

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2019, el vicariat apostòlic tenia 55.489 batejats sobre una població de 3.140.056 persones, equivalent al 1,8% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1970 5.807 2.920.297 0,2 25 2 23 232 33 31
1980 9.942 4.468.274 0,2 26 3 23 382 33 35 18
1990 19.144 5.118.000 0,4 32 8 24 598 35 50 20
1999 31.765 5.694.679 0,6 45 17 28 705 42 72 24
2000 34.848 5.796.126 0,6 49 19 30 711 60 79 25
2001 36.518 5.796.126 0,6 53 21 32 689 60 100 26
2002 38.894 5.824.935 0,7 60 22 38 648 62 97 26
2003 40.598 5.824.935 0,7 58 22 36 699 64 101 26
2004 41.944 5.824.935 0,7 60 22 38 699 61 110 27
2006 46.022 5.943.000 0,8 72 26 46 639 68 109 32
2013 63.273 5.826.928 1,1 85 27 58 744 102 151 45
2016 65.829 5.853.206 1,1 92 39 53 715 98 170 47
2018 50.913 3.025.649 1,7 47 25 22 1.083 ? 107 31
2019 55.489 3.140.056 1,8 82 43 39 676 82 125 34

Notes

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • (llatí) Butlla Caelorum regnum, AAS 52 (1960), p. 137
  • (llatí) Butlla Qui in fastigio
  • (llatí) Decret Cum Excellentissimus, AAS 62 (1970), p. 181

Enllaços externs

[modifica]