Bismutinita
|
No s'ha de confondre amb el també mineral bismutita.. |
 Bismutinita | |
|---|---|
 Bismutinita - Schlaggenwald (Horni Slavkov) - Bohemia - República Txeca | |
| Fórmula química | Bi₂S₃ |
| Epònim | bismut  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.DB.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DB.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.02 |
| Dana | 2.11.2.3 |
| Heys | 3.7.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | prismàtica a acicular, laminar, massiva |
| Estructura cristal·lina | a = 11,12Å; b = 11,25Å; c = 3,97Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | gris plom, amb tonalitats groguenques o blavoses |
| Exfoliació | perfecta [010] |
| Fractura | concoidal, desigual |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris brillant |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 6,8 a 7,2 |
| Densitat | 6,78 g/cm³ (mesurada); 6,81 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | opaca |
| Impureses comunes | Pb, Cu, Fe, As, Sb, Se, Te |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Bin |
| Referències | [1] |
La bismutinita o bismutina[2] és un mineral, sulfur de bismut (Bi₂S₃), considerat com la principal mena de bismut a nivell mundial, ja que conté un 81,29% d'aquest element.[3] Va ser reportada per primera vegada en 1832 de les mines de Potosí, Bolívia.
Característiques
[modifica]La bismutinita es troba en forma de cristalls, agregats radials, granulars i fullosos. Els cristalls són de color gris acer a blanc amb una lluentor metàl·lica. És prou suau per ser ratllat amb l'ungla i bastant dens. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'aikinita i pertany al grup de l'estibina. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 2 i 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bismutinita pertany a «02.DB: Sulfurs metàl·lics, M:S = 2:3» juntament amb els següents minerals: antimonselita, guanajuatita, metastibnita, pääkkönenita, estibina, ottemannita, suredaïta, bowieïta, kashinita, montbrayita, edgarita, tarkianita i cameronita.
Formació i jaciments
[modifica]Es presenta en vetes hidrotermals juntament amb vetes de turmalina amb contingut de coure associades amb el granit, i en algunes vetes d'or d'alta temperatura, i en dipòsits d'exhalació volcànics recents. Els minerals associats inclouen bismut natiu, aikinita, arsenopirita, estannita, galena, pirita, calcopirita, turmalina, wolframita, cassiterita i quars.
Als territoris de parla catalana se'n troba bismutinita a Ca n'Agustí (Montagut, Garrotxa), a la mina Roca del Turó (Espinavell, Ripollès), a la mina Fra Joan (Setcases, Ripollès), a la mina Zaragoza (Vall de Ribes), a la mina Atrevida (Vimbodí, Conca de Barberà), a la mina Oriental (Chóvar, Castelló) i a La Soulanette i a les mines de Costabona (Prats de Molló i la Presta, Pirineus Orientals).
Varietats
[modifica]- La bismutinita antimònica és una varietat de bismutinita que conté antimoni. Ha sigut trobada únicament a les mines Vena, Askersund, Suècia.[4]
- La bismutinita argentífera és una varietat de bismutinita que conté plata. Ha sigut trobada en diverses localitats xineses.[5]
- L'horobetsuita és una varietat de bismutinita rica en antimoni i d'estibina rica en bismut. És considerada una composició intermèdia de la sèrie estibina-bismutinita. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Va ser descoberta a la mina de sofre Horobetsu, Iburi, Hokkaido, Japó.[6]
Referències
[modifica]
- ↑ «Bismuthinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
- ↑ «Bismutina». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Bismutina» (en castellà). Facultad de Ciencias de la UNED. Arxivat de l'original el 2010-01-05. [Consulta: 22 març 2014].
- ↑ «Antimonian Bismuthinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
- ↑ «Argentiferous Bismuthinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
- ↑ «Horobetsuite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].