Bob Woodward
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Robert Upshur Woodward  26 març 1943 (81 anys)Geneva (Illinois) | ||
| Formació | Yale College (–1965) Wheaton Warrenville South High School Universitat George Washington Ezra Stiles College | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, periodista | ||
| Ocupador | The Washington Post | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Família | |||
| Pare | Alfred Enos Woodward | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | bobwoodward.com | ||
      
 | |||
Robert Upshur “Bob” Woodward (Geneva, Illinois, 26 de març de 1943) és un periodista d'investigació dels Estats Units i un escriptor d'obres de no ficció. Va treballar per al diari The Washington Post des de 1971 com a reporter i actualment com a editor associat del mateix diari.
Quan era un jove periodista en The Washington Post el 1972, Woodward va fer equip amb Carl Bernstein, i tots dos van fer la major part de les notícies sobre l'Escàndol Watergate. Aquests escàndols van portar a nombroses investigacions sobre el govern dels Estats Units i finalment a la dimissió del President Richard Nixon. Gene Roberts, l'anterior editor executiu del The Philadelphia Inquirer i anterior editor del The New York Times, va dir sobre el treball fet per Woodward i Bernstein "pot ser l'esforç de periodismes més gran de tots els temps."[1]
Woodward continuà el seu treball per al The Washington Post després del seu treball sobre el Watergate. Des d'aleshores ha escrit 16 llibres sobre polítics americans, 12 dels quals han estat bestsellers.
Woodward nasqué a Geneva (Illinois), fill de Jane (cognom de soltera, Upshur) i d'Alfred Enos Woodward II, jutge en cap de la 18a Judicial Circuit Court. Va residir a Wheaton (Illinois). Va estudiar a la Universitat Yale i estudià literatura anglesa. Estant a Yale, Woodward s'uní a la fraternitat Phi Gamma Delta i va ser membre de la societat secreta Book and Snake.[2][3] Va rebre el grau B.A. el 1965, i va estar cinc anys desplaçant-se amb la United States Navy.
Premis
[modifica]Woodward va fer contribucions crucials a dos Premis Pulitzer guanyats pel The Washington Post.[4]
Woodward mateix va rebre pràcticament tots els premis de periodisme dels Estats Units, incloent-hi el Heywood Broun award (1972), Worth Bingham Prize for Investigative Reporting (1972 i 1986), Sigma Delta Chi Award (1973), George Polk Award (1972), William Allen White Medal (2000), i el Gerald R. Ford Prize for Reporting on the Presidency (2002). L'any 2012, Colby College presentà Woodward per al Elijah Parish Lovejoy Award.[5]
En el seu llibre de memòries de 1995, A Good Life, l'anterior editor executiu del Post Ben Bradlee va dir que Woodward segurament era el millor periodista de la seva generació i també després del Watergate. "[6]
Crítica
[modifica]Woodward sovint usa fonts anònimes en els seus reportatges per al Post i en els seus llibres. Segons Nicholas von Hoffman Woodward sovint utilitza detalls irrellevants[7] mentre que Michael Massing creu que els llibres de Woodward estan "plens de llargs i de vegades tediosos passatges sense una direcció evident."[8]
Llibres
[modifica]Woodward és autor o coautor de 12 llibres número 1 de vendes (National bestselling nonfiction books). Són aquests:
- All the President's Men—sobre l'escàndol Watergate; (1974) ISBN 0-671-21781-X, 25th Anniversary issue in (1999) ISBN 0-684-86355-3; written with Carl Bernstein
- The Final Days—sobre la dimissió de Nixon; (1976) ISBN 0-671-22298-8; written with Carl Bernstein
- The Brethren—sobre el Tribunal Suprem (Supreme Court) en els anys de Warren E. Burger; (1979) ISBN 0-671-24110-9; escrit amb Scott Armstrong
- Wired—sobre la mort de John Belushi i la cultura de la droga a(1984) ISBN 0-671-47320-4
- Veil: The Secret Wars of the CIA—sobre les guerres secretes de la CIA en William J. Casey; (1987) ISBN 0-671-60117-2
- The Commanders—sobre El Pentàgon, George H. W. Bush i la Guerra del Golf; (1991) ISBN 0-671-41367-8
- The Agenda—sobre Bill Clinton; (1994) ISBN 0-7432-7407-5
- Shadow—sobre el llegat de Watergate; (1999) ISBN 0-684-85262-4
- Bush at War—sobre el camí cap a la guerra de l'Afganistan després del September 11 attacks; (2002) ISBN 0-7432-0473-5
- Plan of Attack—sobre com va decidir el President George W. Bush anar a la guerra contra Iraq; (2004) ISBN 0-7432-5547-X
- State of Denial: Bush at War, Part III—on explica informació interessant sobre l'administració Bush i la guerr amb Iraq; (2006) ISBN 0-7432-7223-4
- The War Within: ''A Secret White House History'' (2006–2008)—(2008) ISBN 1-4165-5897-7
- Obama's Wars—sobre l'Administració Obama, Iraq i Afganistan; Simon & Schuster, (Setembre 2010). ISBN 978-1-4391-7249-0 (441 pp)
Altres llibres que han tingut èxit sense ser núm. 1, són:
- The Choice—sobre Bill Clinton; (1996) ISBN 0-684-81308-4
- Maestro—sobre el president de la Federal Reserve Alan Greenspan; (2000) ISBN 0-7432-0412-3
- The Secret Man—sobre Mark Felt (Deep Throat); (2005) ISBN 0-7432-8715-0
El seu darrer llibre, The Price of Politics, va sortir a la venda l'11 de setembre de 2012. Mostra com són les relacions i actuacions entre el President Barack Obama i l'Speaker of the United States House of Representatives John Boehner.[9]
En la cultura popular
[modifica]El personatge de Bob Woodward ha aparegut en diverses pel·lícules. Va ser interpretat per Robert Redford a Tots els homes del president (1976), per J. T. Walsh a Wired (1989), per Will Ferrell a Dick (1999), per Julian Morris a Mark Felt l'Informant (2017) i per Spencer Garrett a The Front Runner (2018).
Referències
[modifica]- ↑ Harris, Roy J. Pulitzer's Gold: Behind the Prize for Public Service Journalism (en anglès). University of Missouri Press, 2007, p. 233. ISBN 978-0-8262-1768-4.
- ↑ Robbins, Alexandra «All the Protégé’s Men» (en anglès). The New York Times, 11-05-2012. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Phi Gamma Delta – Famous Fijis – education». Phigam.org. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2011. [Consulta: 7 març 2010].
- ↑ James Thomas Flexner. «The Pulitzer Prizes | Awards». Pulitzer.org. [Consulta: 7 març 2010].
- ↑ Strachota, Madeline. «Woodward to receive 2012 Lovejoy award». The Colby Echo. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2013. [Consulta: 11 novembre 2012].
- ↑ Bradlee, Benjamin C. A Good Life: Newspapering and Other Adventures (en anglès). Simon & Schuster, 1995, p. 12-13. ISBN 978-0-684-80894-9.
- ↑ Nicholas von Hoffman, “Unasked Questions,” The New York Review of Books, June 10, 1976, Vol. 23, Number 10.
- ↑ Michael Massing, “Sitting on Top of the News,” The New York Review of Books, June 27, 1991, Vol. 38, Number 12.
- ↑ Green, Miranda. «Speed Read: Juiciest Bits From Bob Woodward's Book ‘Price of Politics'». The Daily Beast. [Consulta: 6 setembre 2012].
