Bonnie i Clyde (pel·lícula)

Bonnie i Clyde
Bonnie and Clyde
	;
Fitxa
Direcció	Arthur Penn
Protagonistes	Warren Beatty; Faye Dunaway; Gene Hackman; Estelle Parsons; Michael J. Pollard; Gene Wilder; Denver Pyle; Dub Taylor; Evans Evans; Patrick Cranshaw
Producció	Warren Beatty
Dissenyador de producció	Dean Tavoularis
Guió	Robert Benton, Robert Towne i David Newman
Música	Charles Strouse
Fotografia	Burnett Guffey
Muntatge	Dede Allen
Productora	Warner Bros. i Warner Bros.-Seven Arts, Inc.
Distribuïdor	Warner Bros.-Seven Arts, Inc.
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	4 agost 1967
Durada	107 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Pressupost	2.500.000 $
Descripció
Gènere	drama, cinema de ficció criminal, cinema biogràfic i cinema d'acció
Tema	Bonnie i Clyde
Lloc de la narració	Iowa
Representa l'entitat	Bonnie i Clyde
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1968); Oscar al millor actor secundari (1968); Oscar al millor actor secundari (1968); Oscar al millor actor (1968); Oscar a la millor actriu (1968); Oscar a la millor direcció (1968); Oscar a la millor fotografia (1968); Oscar al millor guió original (1968); Oscar al millor vestuari (1968); Oscar a la millor pel·lícula ;
Premis	Oscar a la millor actriu secundària (1966); Oscar a la millor fotografia (1966); National Society of Film Critics Award al millor guió (1968) ;

Bonnie i Clyde (títol original en anglès Bonnie and Clyde)^[1] és una pel·lícula estatunidenca estrenada el 1967. La pel·lícula està basada en fets reals dels anys 1930, i narra la vida de dos atracadors, Bonnie Parker i Clyde Barrow, que s'enamoren i recorren mitja Amèrica deixant darrere seu un rastre de morts i delictes, fent anar de cul la policia estatunidenca.

Argument

Clyde Barrow (Warren Beatty), un atracador de bancs de poca monta, ha sortit de presó. En plena depressió dels anys 1930 torna a assaltar bancs. Coneix Bonnie Parker (Faye Dunaway), una noia de poble que s'avorreix i l'acompanya. Junts protagonitzen una escalada d'atracaments i crims cada vegada més brutals, deixant en les seves fugides darrere seu una estela de violència i de sang.^[2]

Repartiment

Clyde Barrow: Warren Beatty
Bonnie Parker: Faye Dunaway
Buck Barrow: Gene Hackman
Blanche: Estelle Parsons
C. W. Moss: Michael J. Pollard
Frank Hamer: Denver Pyle
Ivan Moss: Dub Taylor
Velma Davis: Evans Evans
Eugene Grizzard: Gene Wilder

Premis i nominacions

Premis

1968: Oscar a la millor actriu secundària per Estelle Parsons^[3]
1968: Oscar a la millor fotografia per Burnett Guffey^[3]
1968: BAFTA a la millor nova promesa per Michael J. Pollard
1968: BAFTA a la millor nova promesa per Faye Dunaway

Nominacions

1968: Oscar a la millor pel·lícula per Warren Beatty^[3]
1968: Oscar al millor director per Arthur Penn^[3]
1968: Oscar al millor actor per Warren Beatty^[3]
1968: Oscar a la millor actriu per Faye Dunaway^[3]
1968: Oscar al millor actor secundari per Gene Hackman^[3]
1968: Oscar al millor actor secundari per Michael J. Pollard^[3]
1968: Oscar al millor vestuari per Theadora Van Runkle^[3]
1968: Oscar al millor guió original per David Newman i Robert Benton^[3]
1968: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
1968: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Warren Beatty
1968: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Faye Dunaway
1968: Globus d'Or al millor director per Arthur Penn
1968: Globus d'Or al millor guió per Robert Benton i David Newman
1968: Globus d'Or al millor actor secundari per Michael J. Pollard
1968: BAFTA a la millor pel·lícula
1968: BAFTA al millor actor estranger per Warren Beatty
1969: Grammy a la millor banda sonora original per pel·lícula per Charles Strouse

Al voltant de la pel·lícula

Un clàssic del gènere d'atracaments de bancs, ambientat a l'època entre les dues guerres. El protagonisme de l'automòbil com a mitjà per fugir d'una població a l'altra constitueix un avenç de les futures road movies, les pel·lícules l'acció que es desenvolupen a la carretera.

La relació sentimental entre els protagonistes és un altre element diferencial respecte a les habituals pel·lícules d'atracadors. Va ser el film que va llançar a Faye Dunaway a la fama. Va guanyar dos Oscar i va ser nominada a altres vuit.

Influència

Alguns crítics citen El dimoni de les armes de Joseph H. Lewis, una pel·lícula de cinema negre de 1950 sobre una parella que roba bancs, com la influència essencial a Bonnie i Clyde. Quaranta anys després de la seva estrena, Bonnie i Clyde s'ha citat com a influència essencial a pel·lícules tan dispars com Grup salvatge, El Padrí, Reservoir Dogs i Infiltrats.^[4]

Vegeu també

Bonnie i Clyde

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonnie i Clyde

↑ Títol en català a Ésadir.cat
↑ «Bonnie and Clyde». The New York Times.
↑ ^3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 «The 40th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 15 desembre 2023].
↑ Two Outlaws, Blasting Holes in the Screen; A. O. Scott, The New York Times, 8-12-2007 (anglès)

[1] Títol en català a Ésadir.cat

[2] «Bonnie and Clyde». The New York Times.

[:0-3] 3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 «The 40th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 15 desembre 2023].

[Times-4] Two Outlaws, Blasting Holes in the Screen; A. O. Scott, The New York Times, 8-12-2007 (anglès)

[1]

[2]

[3]

[4]