Brannerita
Brannerita | |
---|---|
Brannerita provinent de la mina Dieresis, El Cabril, Sierra Albarrana, Hornachuelos, província de Còrdova, Andalusia, Espanya | |
Fórmula química | (U4+, Ca, Th, REE)(Ti, Fe3+, Nb)₂(O,OH)₆ |
Epònim | John Casper Branner |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DH.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DH.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.12 |
Dana | 8.3.4.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Color | negre |
Exfoliació | desconeguda |
Fractura | desigual, concoidal |
Duresa (Mohs) | 4,5 a 5,5 |
Lluïssor | semimetàl·lica, adamantina i grassa |
Color de la ratlla | marró fosca, marró verdosa |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 6,35 |
Fluorescència | groga sota ona curta |
Mineral radioactiu | |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1967 s.p. |
Símbol | Bnr |
Referències | [1][2] |
La brannerita és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del geòleg estatunidenc John Casper Branner (1850-1922). És un mineral amb una alta radioactivitat. També és coneguda amb els noms cordobaita i lodochnikita.
Característiques
[modifica]La brannerita acostuma a presentar-se en forma de cristalls detrítics o en grans. Es formen només petits cristalls, que poden ser vítris. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i la seva duresa oscil·la entre 4,5 i 5,5 a l'escala de Mohs. Pot ser de color negre, però més sovint es troben en tonalitats de groc a marró verdós. Pot mostrar fluorescència groga sota ona curta de llum ultraviolada. És dimorf de l'orthobrannerita, i forma una sèrie de solució sólida amb la thorutita.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la brannerita pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en la mateixes condicions que l'or, incloent els plaers (placers, en anglès), en pegmatites de granit i gneis granítics, en els conglomerats de còdols silicificats, en quars hidrotermal i als filons de calcita. S'hi troba juntament amb zircó, xenotima-(Y), uraninita, rútil, or i apatita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Pala d'Ereixe (Parc Nacional d'Aigüestortes), en un context de mineralitzacions d'urani en corneanes silurico-devonianes.[4]
Varietats
[modifica]Només es coneix una varietat de la brannerita: l'absita. El nom fa referència al fet que el dipòsit va ser localitzat per un avió d'Air-Borne-Scintillator, un dispositiu connectat a una aeronau per a la localització de jaciments minerals. Aquesta espècie conté al voltant d'un 12,7% de ThO₂, i la seva fórmula és Ti₇U₂ThO20·5H₂O, aproximadament. Va ser descrita per primera vegada en uns exemplar de Crocker's Well (Província d'Olary, Austràlia del Sud), tot i que també se n'ha trobat a Dead Horse Bay (península de Yorke), totes dues ubicacions a Austràlia.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «The mineral Brannerite» (en anglès). Mineral gallery. [Consulta: 29 març 2014].
- ↑ «Brannerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2014].
- ↑ «Brannerite-Thorutite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2014].
- ↑ Charlet, J.M. «Découverte d'indices uranifères à l'extrémité orientale du Massif de la Maladeta (Pyrénées Centrales Espagnoles) : Contexte géologique et métallogénique». CRAS, II, 1992, pàg. 683-690 [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ «Absite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2014].