Monimolita
 Monimolita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb₂Sb5+ 2O₇ |
| Epònim | no canvia mai |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DH.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DH.20 |
| Dana | 44.1.1.4 |
| Heys | 24.3.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 10,47Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Color | groc, gris-verd, marró fosc |
| Exfoliació | pobre/indistingible - indistingible en {111} |
| Fractura | desagregable, subconcoidal |
| Duresa (Mohs) | 4,5 a 6 |
| Lluïssor | adamantina, grassa |
| Color de la ratlla | groc palla a marró canyella |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,94 a 7,29 g/cm³ (mesurada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 2,06 |
| Birefringència | δ = 0,000 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | qüestionable (Q) |
| Codi IMA | IMA2013 s.p. |
| Any d'aprovació | 1865 |
| Símbol | Mml |
| Referències | [1][2] |
La monimolita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom del grec μόυĭμος, estable, en al·lusió a la dificultat amb què es descompon químicament.
Característiques
[modifica]La monimolita és un òxid de fórmula química Pb₂Sb5+
2O₇. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 6. És pràcticament idèntica a l'oxiplumboromeïta, i és per aquest motiu que necessita ser revisada. Segons Hålenius i Bosi (2013), la monimolita s'hauria de desacreditar com a espècie valida.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la monimolita pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.
Formació i jaciments
[modifica]Es tracta d'un mineral secundari que es produeix en les venes de calcita en dipòsits de ferro i manganès, i a les zones oxidades dels dipòsits polimetàl·lics. Va ser descoberta a la mina Harstigen, a la localitat de Pajsberg, dins el districte de Persberg, a Filipstad (Värmland, Suècia). També ha estat descrita a Långban, una zona minera propera a la localitat tipus, així com al Kazakhstan i a l'estat nord-americà d'Utah.
Referències
[modifica]
- ↑ «Monimolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 febrer 2018].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 27 febrer 2018].
- ↑ Hålenius, U.; Bosi, F. «Oxyplumboroméite, Pb2Sb2O7, a new mineral species of the pyrochlore supergroup from Harstigen mine, Värmland, Sweden». Mineralogical Magazine, 77, 7, 01-10-2013, pàg. 2931–2939. DOI: doi=10.1180%2Fminmag.2013.077.7.04 [Consulta: 27 febrer 2018].