Ingersonita

Ingersonita
Fórmula química	Ca₃Mn2+Sb₄5+O14
Epònim	Fred Earl Ingerson
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DH.40
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DH.40
Dana	44.1.2.1
Heys	24.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 7,282(2) Å; c = 17,604(4) Å;
Grup puntual	3 2 - trapezoedral
Color	groc marronós
Exfoliació	perfecta en {0001}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6,5
Lluïssor	vítria, subvítria
Color de la ratlla	groc marronós
Diafanitat	translúcida
Densitat	5,42 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,930 nε = 1,910 a 1,920
Birefringència	δ = 0,020
Pleocroisme	no pleocroica
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1986-021
Any d'aprovació	1988
Símbol	Igs
Referències

L'ingersonita és un mineral de la classe dels òxids. Va rebre el seu nom l'any 1988 en honor de Fred Earl Ingerson (1906-1993), geoquímic del Geophysical Laboratory of the Carnegie Institution (1935-1947), cap geoquímic de la branca de petrologia del Servei Geològic dels Estats Units (1947-1958), i professor de geologia a la Universitat de Texas, a Austin (1958 a 1977).

Característiques

L'ingersonita és un òxid de fórmula química Ca₃Mn²⁺Sb₄⁵⁺O₁₄. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma d'agregats de cristalls irregulars de gra fi, de color groc terrós. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5. És dimorf dels minerals del grup de la romeïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ingersonita pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, liandratita, petscheckita i pittongita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Långban, al municipi de Filipstad (Värmland, Suècia), on sol trobar-se en calcita, acompanyada de jacobsita i filipstadita. També a Suècia, ha estat descrita a Sjögruvan (Hällefors, Västmanland).