Vés al contingut

Brasil als Jocs Olímpics

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Esportistes brasilers als Jocs Olímpics
D'esquerra a dreta i de dalt a baix:

La primera participació del Brasil als Jocs Olímpics va tenir lloc a Anvers 1920, a Bèlgica.[10] Des de llavors, només ha faltat a la cita olímpica en els Jocs de 1928 a Amsterdam, Països Baixos. La crisi econòmica que travessava el país va impedir que hi hagués prou recursos per enviar-hi una delegació.[11] Als Jocs d'Hivern, no va debutar fins al 1992, a Albertville, França.

A Tòquio 2020 va arribar a la xifra de 150 medalles olímpiques, en un total de 18 esports diferents, liderant el rànquing entre els països sud-americans. La seva millor actuació havia estat com a país amfitrió a Rio de Janeiro 2016 (19 medalles, 7 d'or), superada en aquella edició celebrada l'any 2021 (21 medalles, 7 d'or).

Voleibol, vòlei platja i judo són els esports que més medalles han rendit per al Brasil, 24 en total. Al menys un judoka brasiler ha pujat al podi en totes les edicions des de Los Angeles 1984; mentre que el voleibol i la vela són els esports on han guanyat més ors olímpics, amb 8. En voleibol, la selecció brasilera de voleibol ha sigut la primera en guanyar l'or en les quatre modalitats (pista masculina el 1992, platja femenina el 1996, platja masculina el 2004 i pista femenina el 2008),[12] només igualats pels Estats Units el 2020. El país també és el màxim medallista en els torneigs de futbol amb 9: 7 medalles en categoria masculina (inclosos els ors de 2016 i 2020), més 2 plates en la femenina.[13]

A més, un atleta brasiler va guanyar la Medalla Pierre de Coubertin: Vanderlei Cordeiro de Lima. El maratonià va ser agredit per un espectador durant la prova del 2004 a Atenes, Grècia, quan liderava la cursa. Malgrat l'incident, va poder acabar enduent-se la medalla de bronze i demostrant la seva esportivitat durant el darrer tram, dintre de l'estadi Panathinaikó.[14]

Història als Jocs Olímpics d'estiu

[modifica]
El logotip, el peveter i el parc olímpic de Rio 2016.

El primer brasiler en disputar els Jocs Olímpics va ser Adolphe Christiano Klingelhoeffer, ciutadà brasiler amb pare francès i mare brasilera. Va participar en les proves d'atletisme dels Jocs de París 1900, en les curses de 60 m llisos, 200 m llisos i 110 m tanques, sense superar la primera ronda en cap d'elles. Com el Brasil encara no s'havia adscrit al moviment olímpic, va optar per competir sota bandera francesa.[15]

Oficialment, la primera participació brasilera als Jocs Olímpics va ser la d'Anvers 1920. La delegació va estar formada per 22 esportistes, tots homes, que van aconseguir 3 medalles, totes en tir: una d'or, una de plata i una de bronze.[10] El 1924, a causa de la manca de fons de la Unió, el Brasil va quedar gairebé fora dels Jocs Olímpics de París. Una situació que es va superar gràcies a la iniciativa dels esportistes de São Paulo, liderats pel periodista Américo Neto, del diari O Estado de S. Paulo, amb el suport de la federació paulista d'atletisme. Amb una delegació reduïda de només 11 homes, Brasil va participar en proves de tir, atletisme i rem.[16]

L'any 1932, als Jocs Olímpics de Los Angeles, Brasil va enviar una representació de 82 esportistes per via marítima. Un cop al port, havien de pagar una taxa d'un dòlar per persona per poder desembarcar, causant que la participació caigués fins als 59 esportistes. Només aquells amb més possibilitats d'èxit van poder competir, inclosa la primera olímpica brasilera, la nedadora Maria Lenk. En aquests Jocs, Brasil va participar en waterpolo, natació, tir, rem i atletisme.[16] El 1935, el Comitè Olímpic del Brasil va iniciar la seva activitat, encara que s'havia fundat formalment el 1914. Fins aleshores, el responsable de la selecció d'esportistes havia estat la Confederació Brasilera d'Esports (CBD, per les sigles en portuguès).[17]

Després de 1920, el Brasil no va tornar a guanyar cap més medalla fins als Jocs de Londres 1948, amb un bronze en bàsquet masculí.[18] En la següent edició, Hèlsinki 1952, va guanyar un nou or amb Adhemar Ferreira da Silva en la prova de triple salt d'atletisme. Des de llavors, el país ha guanyat medalles en totes les edicions. Precisament, Adhemar da Silva va ser el primer bicampió olímpic brasiler, ja que quatre anys després va revalidar l'or en els Jocs de Melbourne.[1]

Rio de Janeiro va acollir els Jocs Olímpics d'estiu de 2016, sent la primera ciutat d'Amèrica del Sud a acollir l'esdeveniment més important de l'esport mundial.[19] La delegació brasilera més gran de la història va comptar amb 465 atletes en 28 esports. El país va tenir la seva millor participació, amb 19 medalles en total, 7 d'elles d'or.[20]

Als Jocs de Tòquio de 2020, el país va superar els registres de obtinguts a Rio, amb 21 medalles en total i igualant els 7 ors.[21] El país també va assolir la seva major varietat d'esports al podi, amb 13, entre els quals hi havia dos debutants (surf i monopatí), a més de la primera medalla al tennis.[22] Tres anys després, als Jocs de París 2024, la xifra de medalles es va mantenir, amb una vintena. La delegació va arribar a la paritat de gènere i, a més, les 3 medalles d'or obtingudes pels brasilers van arribar d'esportistes femenines (la gimnasta Rebeca Andrade, la judoka Beatriz Souza i la parella de vòlei platja Duda i Ana Patrícia).[23]

Història als Jocs Olímpics d'hivern

[modifica]

En la seva primera participació, a Albertville 1992, el país va portar 6 homes i 1 dona, tots competint en esquí alpí.[24] Catorze anys més tard, a Torí 2006, Isabel Clark, una surfista de neu, va aconseguir el millor resultat de la participació brasilera (així com llatinoamericana) als Jocs d'Hivern, situant-se en la novena posició en surf de neu a Torí 2006.[25] Cal destacar també la carrera olímpica de Jaqueline Mourão, qui ha participat en 7 edicions i 3 modalitats, tant d'hivern (biatló i esquí de fons) com d'estiu (ciclisme de muntanya).[26]

Palmarés

[modifica]

*Actualitzat el 12/08/2024

Participants i medaller per edició

[modifica]

Jocs Olímpics d'Estiu

[modifica]
Evolució del medaller brasiler en els Jocs Olímpics d'Estiu.
Edició Esportistes Or Argent Bronze Total Pos.
1920 Anvers 21 1 1 1 3 15
1924 París 12 0 0 0 0 —
1928 Amsterdam No va participar —
1932 Los Angeles 59 0 0 0 0 —
1936 Berlín 94 0 0 0 0 —
1948 Londres 77 0 0 1 1 34
1952 Hèlsinki 108 1 0 2 3 25
1956 Melbourne 48 1 0 0 1 25
1960 Roma 81 0 0 2 2 39
1964 Tòquio 68 0 0 1 1 35
1968 Ciutat de Mèxic 84 0 1 2 3 35
1972 Múnic 89 0 0 2 2 41
1976 Montreal 93 0 0 2 2 36
1980 Moscou 109 2 0 2 4 17
1984 Los Angeles 151 1 5 2 8 19
1988 Seül 171 1 2 3 6 24
1992 Barcelona 197 2 1 0 3 25
1996 Atlanta 225 3 3 9 15 25
2000 Sydney 205 0 6 6 12 53
2004 Atenas 247 5 2 3 10 16
2008 Pequín 277 3 4 10 17 23
2012 Londres 259 3 5 9 17 22
2016 Rio de Janeiro 465 7 6 6 19 13
2020 Tòquio 304 7 6 8 21 12
2024 París 277[27] 3 7 10 20 20[28]
2028 Los Angeles —
2032 Brisbane —
Total 2.960 40 49 81 170 32

Jocs Olímpics d'Hivern

[modifica]
Edició Esportistes Or Argent Bronze Total Pos.
1992 Albertville 7 0 0 0 0 —
1994 Lillehammer 1 0 0 0 0 —
1998 Nagano 1 0 0 0 0 —
2002 Salt Lake City 10 0 0 0 0 —
2006 Torí 10 0 0 0 0 —
2010 Vancouver 5 0 0 0 0 —
2014 Sotxi 13 0 0 0 0 —
2018 Pyeongchang 9 0 0 0 0 —
2022 Pequín 10 0 0 0 0 —
2026 Milà - Cortina d'Ampezzo —
Total 56 0 0 0 0 —

Medaller per esport i gènere

[modifica]
Esport Homes Dones Mixt Suma Clas.
Gral.
Or Argent Bronze Total Or Argent Bronze Total Or Argent Bronze Total
Vela 6 3 7 16 2 0 1 3 — 19 11
Voleibol 3 3 0 6 2 1 3 6 — 13 022
Atletisme 4 4 11 19 1 0 1 2 — 21 34
Judo 2 4 13 19 3 0 5 8 0 0 1 1 28 8
Voleibol platja 2 3 1 6 2 4 2 7 — 14 022
Futbol 2 3 2 7 0 3 0 3 — 11 4
Gimnàstica artística 1 2 1 4 2 3 1 6 — 10 28
Boxa 2 1 3 6 0 1 2 3 — 9 28
Natació 1 4 10 15 — — 15 31
Tir 1 2 1 4 — — 4 38
Rem 1 3 1 5 — — 5 31
Hípica 1 0 0 1 — 0 0 2 2 3 20
Marató aquàtica — 1 0 1 2 — 2 4
Surf 1 0 1 2 0 1 0 1 — 3 022
Monopatí de carrer 0 2 1 3 0 1 1 2 — 5 033
Bàsquet 0 0 3 3 0 1 1 2 — 5 10
Taekwondo 0 0 2 2 0 0 1 1 — 3 35
Pentatló modern — 0 0 1 1 — 1 23
Tennis — 0 0 1 1 — 1 31
Total 27 34 57 117 13 15 21 49 0 0 3 3 170 32

Brasilers bicampions olímpics

[modifica]

16 esportistes brasilers han guanyat dues medalles olímpiques d'or. Sense reconeixement oficial, el tècnic de voleibol José Roberto Guimarães va entrenar 3 equips campions olímpics: el masculí de Barcelona 1992 i els femenins de Pequín 2008 i Londres 2012.[29]

Nom Esport Anys Cat.
Adhemar Ferreira da Silva Atletisme 1952 i 1956 M
Fabiana Alvim Voleibol 2008 i 2012 F
Fabiana Claudino Voleibol 2008 i 2012 F
Giovane Gávio Voleibol 1992 i 2004 M
Jaqueline Carvalho Voleibol 2008 i 2012 F
Kahena Kunze Vela 2016 i 2020 M
Marcelo Ferreira Vela 1996 i 2004 M
Martine Grael Vela 2016 i 2020 M
Maurício Lima Voleibol 1992 i 2004 M
Paula Pequeno Voleibol 2008 i 2012 F
Robert Scheidt Vela 1996 i 2004 M
Sérgio Dutra Santos Voleibol 2004 i 2016 M
Sheilla Castro Voleibol 2008 i 2012 F
Thaísa Daher de Menezes Voleibol 2008 i 2012 F
Torben Grael Vela 1996 i 2004 M
Rebeca Andrade Gimnàstica artística 2020 i 2024 F

Brasilers multimedallistes

[modifica]

20 esportistes brasilers han obtingut 3 o més medalles. També al voleibol, Bernardo de Rezende ha participat en la consecució de 7 medalles: 1 com a jugador (plata a Los Angeles 1984), 2 com a seleccionador femení (Atlanta 1996 i Sydney 2000) i 4 més amb la selecció masculina (Atenes 2004, Pequín 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016).[6]

Pos. Nom Esport Anys Edicions Cat. Or Argent Bronze Total
1 Rebeca Andrade Gimnàstica artística 2016–2024 3 F 2 3 1 6
2 Robert Scheidt Vela 1996–2020 7 M 2 2 1 5
3 Torben Grael Vela 1984–2004 6 M 2 1 2 5
4 Isaquias Queiroz Rem 2016-2024 3 M 1 3 1 5
5 Sérgio Dutra Santos Voleibol 2004–2016 4 M 2 2 0 4
6 Gustavo Borges Natació 1992–2004 4 M 0 2 2 4
7 Marcelo Ferreira Vela 1992–2004 4 M 2 0 1 3
Thaísa Daher de Menezes Voleibol 2008–2024 4 F 2 0 1 3
9 Bruno Rezende Voleibol 2008–2024 4 M 1 2 0 3
Dante Amaral Voleibol 2000–2012 4 M 1 2 0 3
Gilberto Godoy Filho Voleibol 2000–2012 4 M 1 2 0 3
Rodrigo Santana Voleibol 2004–2012 3 M 1 2 0 3
13 Emanuel Rego Voleibol platja 1996–2012 5 M 1 1 1 3
Ricardo Santos Voleibol platja 2000–2012 4 M 1 1 1 3
15 César Cielo Filho Natació 2008–2012 2 M 1 0 2 3
Hélia de Souza Voleibol 1992–2008 5 F 1 0 2 3
Rodrigo Pessoa Hípica 1992–2012 6 M 1 0 2 3
18 Marta Vieira Futbol 2004–2024 6 F 0 3 0 3
19 Mayra Aguiar Judo 2012–2024 4 F 0 0 3 3
Rafael Silva Judo 2012–2024 4 M 0 0 3 3

Multimedallistes en una sola edició

[modifica]

Tan sols 9 esportistes brasilers han aconseguit més d'una medalla en una mateixa edició:

Pos. Nom Esport Cat. Any Or Argent Bronze Total
1 Guilherme Paraense Tir M 1920 1 0 1 2
2 Afrânio da Costa Tir M 0 1 1 2
3 Gustavo Borges Natació M 1996 0 1 1 2
4 César Cielo Natació M 2008 1 0 1 2
5 Isaquias Queiroz Rem M 2016 0 2 1 3
6 Rebeca Andrade Gimnàstica artística F 2020 1 1 0 2
2024 1 2 1 4
7 Beatriz Souza Judo F 1 0 1 2
8 Willian Lima Judo M 0 1 1 2
9 Larissa Pimenta Judo F 0 0 2 2

Banderers

[modifica]

Jocs Olímpics d'Estiu

[modifica]
Font:[30]
Edició Nom Esport
1920 Anvers Guilherme Paraense Tir
1924 París Alfredo Gomes Atletisme
1928 Amsterdam No va participar
1932 Los Angeles Antônio Lira Atletisme
1936 Berlín Sylvio de Magalhães Padilha[a] Atletisme
1948 Londres Sylvio de Magalhães Padilha Atletisme
1952 Hèlsinki Mário Jorge da Fonseca Hermes Bàsquet
1956 Melbourne Wilson Bombarda Bàsquet
1960 Roma Adhemar Ferreira da Silva Atletisme
1964 Tòquio Wlamir Marques Bàsquet
1968 Ciutat de Mèxic João Gonçalves Filho Waterpolo
1972 Múnic Luiz Cláudio Menon Bàsquet
1976 Montreal João Carlos de Oliveira Atletisme
1980 Moscou
1984 Los Angeles Eduardo de Souza Vela
1988 Seül Walter Carmona Judo
1992 Barcelona Aurélio Miguel Judo
1996 Atlanta Joaquim Cruz Atletisme
2000 Sydney Sandra Pires Voleibol platja
2004 Atenas Torben Grael Vela
2008 Pequín Robert Scheidt Vela
2012 Londres Rodrigo Pessoa Hípica
2016 Rio de Janeiro Yane Marques Pentatló modern
2020 Tòquio Ketleyn Quadros Judo
Bruno Rezende Voleibol
2024 París[32] Isaquias Queiroz Rem
Raquel Kochhann Rugbi a 7
  1. ↑ La família de Padilha asegura que el banderer va ser Antonio Lira, el mateix de Los Angeles 1932.[31]

Jocs Olímpics d'Hivern

[modifica]
Font:[33]
Edició Nom Esport
1992 Albertville Hans Egger Esquí alpí
1994 Lillehammer Lothar Christian Munder Esquí alpí
1998 Nagano Marcelo Apovian Esquí alpí
2002 Salt Lake City Mirella Arnhold Esquí alpí
2006 Torí Isabel Clark Ribeiro Surf de neu
2010 Vancouver
2014 Sotxi Jaqueline Mourão Biatló
Esquí de fons
2018 Pyeongchang Edson Bindilatti Bobsleigh
2022 Pequín Jaqueline Mourão Esquí de fons
Edson Bindilatti Bobsleigh

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Bicampeão olímpico e pastor são incluídos no livro de heróis da pátria» (en portuguès brasiler). Agência Brasil, 11-05-2023. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 10 gener 2024].
  2. ↑ Arribas, Carlos «La llama de la envidia también brilla en Río» (en castellà). El País [Madrid], 07-08-2016. Arxivat de l'original el 2024-03-24. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 19 juliol 2024].
  3. ↑ «Rebeca Andrade en las Olimpiadas: La extraordinaria historia de la gimnasta que venció a Simone Biles y se convirtió en la mejor atleta olímpica de Brasil» (en castellà). BBC, 02-08-2024. [Consulta: 12 agost 2024].
  4. ↑ «Sandra Pires: única brasileira porta-bandeira na cerimônia de abertura» (en portuguès brasiler). Sportv. Grupo Globo, 09-12-2015. [Consulta: 19 juliol 2024].
  5. ↑ «Maiorais: Recordista de medalhas em Olimpíadas, Torben e Scheidt concorrem a maior atleta do país» (en portuguès brasiler). ge. Grupo Globo, 26-03-2020. Arxivat de l'original el 2023-12-02. [Consulta: 19 juliol 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Bernardinho chega a sétima "medalha" e realiza feito raro até entre atletas» (en portuguès brasiler). UOL, 20-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-09-04. [Consulta: 30 agost 2016].
  7. ↑ «Isaquias Queiroz» (en portuguès brasiler). COB. Arxivat de l'original el 2024-02-21. [Consulta: 19 juliol 2024].
  8. ↑ «Biles, LeBron, Medina e mais: conheça as grandes estrelas das Olimpíadas de Paris» (en portuguès brasiler). ge. Grupo Globo, 19-07-2024. [Consulta: 19 juliol 2024].
  9. ↑ «El brasileño Braz felicita a Duplantis por superar el récord que le pertenecía desde 2016» (en espanyol europeu). Infobae, 05-08-2024. [Consulta: 6 agost 2024].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Olimpíadas de Antuérpia, 1920» (en portuguès brasiler). UOL, 2008. Arxivat de l'original el 2017-08-03. [Consulta: 4 juliol 2016].
  11. ↑ «Brasil fica de fora dos Jogos de Amsterdã, em 1928» (en portuguès brasiler). Caras, 20-03-2012. [Consulta: 19 juliol 2024].
  12. ↑ Freitas, Rafael. «Dia do Vôlei: relembre conquistas e conheça curiosidades» (en portuguès brasiler). Olimpiada todo dia, 27-06-2020. Arxivat de l'original el 2023-11-17. [Consulta: 19 juliol 2024].
  13. ↑ «Brasil se torna o país com mais medalhas no futebol em Olimpíadas» (en portuguès brasiler). UOL, 17-08-2016. Arxivat de l'original el 2023-10-03. [Consulta: 19 juliol 2024].
  14. ↑ «Will anyone at the Rio Olympics claim the fourth type of medal?» (en anglès). Off The Ball. Arxivat de l'original el 2019-04-15. [Consulta: 19 juliol 2024].
  15. ↑ «Enciclopédia mapeia 1.797 atletas brasileiros que foram a Olimpíadas» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 22-02-2015. Arxivat de l'original el 2015-02-22. [Consulta: 17 juliol 2024].
  16. ↑ 16,0 16,1 Almeida., Rocha, Aristides. Olimpismo no Brasil : medalhas e classificações. São Paulo: Phorte, 2008. ISBN 9788576550587. OCLC 319225305. 
  17. ↑ Gavini, Fernando. «COB nasceu em 1914, mas só se organizou mesmo 21 anos depois» (en portuguès brasiler). Olimpiada Todo Dia, 08-06-2020. Arxivat de l'original el 2021-08-06. [Consulta: 15 juliol 2024].
  18. ↑ Gismondi, Lydia. «Na Londres do pós-Guerra em 1948, bronze heroico do basquete brasileiro» (en portuguès brasiler). Grupo Globo, 17-07-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-19. [Consulta: 19 juliol 2024].
  19. ↑ «La derrota de Chicago, el primer fracaso de Obama». RTVE, 02-10-2009. Arxivat de l'original el 2009-10-06. [Consulta: 2 octubre 2009].
  20. ↑ «Com 19 medalhas, Brasil tem melhor desempenho da história» (en portuguès brasiler). Terra, 21-08-2016. [Consulta: 19 juliol 2024].
  21. ↑ Magri, Diogo; Novaes, Marina. «Os medalhistas do Brasil na Olimpíada de Tóquio 2020» (en portuguès brasiler). El País Brasil, 27-07-2021. Arxivat de l'original el 2023-10-03. [Consulta: 19 juliol 2024].
  22. ↑ Gavini, Fernando. «Em 12.º, Brasil faz em Tóquio a melhor participação olímpica da história» (en portuguès brasiler). Olimpiada todo dia, 08-08-2021. Arxivat de l'original el 2023-10-03. [Consulta: 19 juliol 2024].
  23. ↑ «Brasil terminará as Olimpíadas de Paris com ouros só de mulheres pela primeira vez na história» (en portuguès brasiler). globoesporte. Grupo Globo, 09-08-2024. [Consulta: 12 agost 2024].
  24. ↑ «Brazil at the 1992 Albertville Winter Games» (en anglès). Sports-Reference.com, 24-12-2008. Arxivat de l'original el 2008-12-24. [Consulta: 19 juliol 2024].
  25. ↑ «Isabel Clark, mejor latinoamericana en historia de Juegos de Invierno, en su retirada olímpica» (en castellà). France24, 11-02-2018. [Consulta: 19 juliol 2024].
  26. ↑ «Jaqueline MOURAO» (en anglès). COI. Arxivat de l'original el 2021-08-29. [Consulta: 19 juliol 2024].
  27. ↑ «Brasil fecha delegação para Paris 2024 com inédita maioria de mulheres» (en portuguès brasiler). EBC, 11-07-2024. [Consulta: 12 agost 2024].
  28. ↑ «Conteo de Medallas» (en castellà). París 2024 - COI, 11-08-2024. [Consulta: 12 agost 2024].
  29. ↑ «Vôlei feminino do Brasil é bicampeão olímpico com virada sobre os EUA» (en portuguès brasiler). O Estado de S. Paulo, 11-08-2012. Arxivat de l'original el 2012-08-12. [Consulta: 19 juliol 2024].
  30. ↑ «Porta-Bandeiras» (en portuguès brasiler). COB, 01-07-2021. Arxivat de l'original el 2023-04-25. [Consulta: 19 juliol 2024].
  31. ↑ «Yane, Torben e João do Pulo: quem foi porta-bandeira do Brasil em Olimpíada» (en portuguès brasiler). UOL, 17-07-2021. [Consulta: 19 juliol 2024].
  32. ↑ «Da luta à honra: Raquel Kochhann supera câncer e se torna porta-bandeira do Brasil em Paris 2024» (en portuguès brasiler). COB, 23-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  33. ↑ «Porta-bandeiras do Brasil desfilam na Cerimônia de Abertura dos Jogos Olímpicos de Inverno Beijing 2022» (en portuguès brasiler). COI, 04-02-2022. Arxivat de l'original el 2022-02-05. [Consulta: 19 juliol 2024].

Bibliografia complementària

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Brasil_als_Jocs_Olímpics&oldid=34168724»