Vés al contingut

Cándido Antonio Sibilio Hughes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCándido Antonio Sibilio Hughes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 octubre 1958 Modifica el valor a Wikidata
San Cristóbal (República Dominicana) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 agost 2019 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
San Gregorio de Nigua (República Dominicana) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortdiabetis mellitus Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsChicho Sibilio Modifica el valor a Wikidata
Alçada200 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes92 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióentrenador de bàsquet, jugador de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipAler Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1976–1989 FC Barcelona
1989–1993 Saski Baskonia
Participà en
1987Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1987
1986Campionat del Món de bàsquet masculí de 1986
1985Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1985
1983Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1983
1982Campionat del Món de bàsquet masculí de 1982
1981Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1981
1980Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webchichosibilio.com Modifica el valor a Wikidata

Olympics.com: candido-antonio-sibilio ACB: 20200846 Modifica el valor a Wikidata

Cándido Antonio Sibilio Hughes (San Cristóbal, 3 d'octubre de 1958 - San Gregorio de Nigua, 10 d'agost de 2019), més conegut com a Chicho Sibilio, fou un jugador de bàsquet dominicà nacionalitzat espanyol.

Conegut pel seu llançament exterior, Chicho Sibilio va ser un esportista elegant i la seva mecànica de tir va ser imitada per les següents generacions. Va marcar una època llegendària al Barça i a la selecció espanyola, formant part del triangle màgic amb Solozábal i Epi.[1][2]

Va arribar a Barcelona amb 17 anys,[3] i va passar la major part de la seva carrera al FC Barcelona, entre 1976 i 1989. El 1977 es nacionalitzà espanyol, i es va incorporar al primer equip del Barça amb qui va aconseguir 5 títols de l'ACB, 8 copes, 2 recopes d'Europa, 1 copa Korac i 1 mundial de clubs.[2] Els darrers anys al club blaugrana van ser amb Aíto García Reneses com a entrenador i tenint com a companys d'equip a Nacho Solozábal, Andrés Jiménez, Epi i Audie Norris.

El 1989 es va incorporar a l'equip del Taugrés (TAU) de Vitòria fins a la seva retirada el 1993.[4]

Va ser membre de la selecció de bàsquet d'Espanya durant 7 temporades,[2] entre 1980 i 1987, on va debutar el 9 de juliol de 1980 en els jocs olímpics de Moscou davant la selecció de l'URSS anotant 17 punts i on la selecció va finalitzar en quarta posició. Va guanyar la medalla de plata en l'Eurobasket de Nantes del 1983 i va jugar el seu últim partit amb la selecció el 28 de gener de 1987 a Trieste, contra la selecció de bàsquet d'Itàlia anotant 2 punts.[1] Amb la selecció espanyola va disputar un total de 87 partits.[4]

El 1993 va tornar al seu país. El 2003, va iniciar un projecte per la creació a d'una escola de bàsquet a Santo Domingo per a formar joves jugadors amb talent i ajudar-los a tenir projecció en aquest esport.[1] Agreujada la seva salut a causa d'una diabetis, va morir als 60 anys a la seva finca de San Gregorio de Nigua, a la República Dominicana, el seu país natal, el 10 d'agost de 2019.[4]

Palmarès

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Álvarez, Robert. «Chicho Sibilio, el jugador d'esmòquing». El País, 11-08-2019. [Consulta: 12 agost 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Mor Chicho Sibilio, icona mítica del Palau Blaugrana». Ara, 10-08-2019. [Consulta: 11 agost 2019].
  3. «Sibilio, en el Barcelona». El Mundo Deportivo, 01-02-1976 [Consulta: 12 novembre 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Mor Chicho Sibilio als 60 anys». L'Esportiu, 10-08-2019. [Consulta: 11 agost 2019].

Enllaços externs

[modifica]