Caac
| caaàc | |
|---|---|
| Altres noms | Moenebeng |
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 1.200 (2009)[1] |
| Autòcton de | Nova Caledònia |
| Estat | Província del Nord |
| Classificació lingüística | |
| llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües oceàniques meridionals llengües canac | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | Acadèmia de les Llengües Canac |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-2 | msq |
| ISO 639-3 | msq |
| Glottolog | caac1237 |
| Ethnologue | msq |
| UNESCO | 2490 |
| IETF | msq |
| Endangered languages | 1753 |
Caac (caːac) és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Hoot Ma Waap, al municipi de Poum, a la Província del Nord, Nova Caledònia. Té uns 1.200 parlants nadius.
Té la varietat cawac, parlada a la Conception de Mont Dore des de 1865.
Referències
[modifica]| Llengua oficial | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||
