Vés al contingut

Iaai (llengua)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaIaai
hwen Iaai
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants4.078 (2009)[1]
Parlat aIlles de la Lleialtat Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deNova Caledònia
EstatOuvéa
Classificació lingüística
llengües austrotai
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües malaiopolinèsies nuclears
llengües malaiopolinèsies centrals-orientals
llengües malaio-polinèsies orientals
llengües oceàniques
llengües oceàniques centroorientals
llengües oceàniques meridionals
llengües canac Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióAcadèmia de les Llengües Canac
Codis
ISO 639-2iai
ISO 639-3iai Modifica el valor a Wikidata
Glottologiaai1238 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere37-DAA-aa Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueiai Modifica el valor a Wikidata
IETFiai Modifica el valor a Wikidata

Iaai ([jaːi]) és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'illa d'Ouvéa, a les illes Loyauté, Nova Caledònia. Té al voltant de 4.078 parlants nadius,[2] però no gaudeix de l'estatut de llengua regional de França, tot i ser la sisena llengua kanak en nombre de parlants.[3] Tot i així s'ensenya en algunes escoles. Comparteix el seu espai amb el fagauvea, una llengua polinèsica.

La principal font d'informació sobre la llengua iaai són les diverses publicacions de les lingüistes Françoise Ozanne-Rivierre i Claire Moyse-Faurie de LACITO-CNRS.

Fonologia

[modifica]

L'iaai és notable per la seva gran inventari de fonemes inusuals,[4] en particular les seves consonants, amb una rica varietat de nasals sordes i aproximants. Potser és l'única llengua al món que posseeix una nasal retroflexa sorda.

Vocals

[modifica]

L'iaai té deu qualitats vocals, totes les quals poden ser llargues i curtes. Hi ha poca diferència de qualitat en funció de la longitud.[5]

Frontal
no arrodonida
Frontal
arrodonida
Central Posterior
no arrodonida
Posterior
arrodonida
Tancada i iː y yː u uː
Semitancada e eː ø øː ɤ ɤː o oː
Semioberta [œ œː] ɔ ɔː
Oberta æ æː a aː

Consonants

[modifica]

L'iaai té una distinció de sonoritat inusual en la seva sonorants, així com diverses coronals. A diferència de la majoria de les llengües canac, les oclusives sonores no són prenasalizades.[5]

(Palatalitzada)
labial
Labiovelaritzada
labial
Denti-
alveolar
Alveolar Retroflex Pre-palatal Velar Glotal
Oclusiva Sorda p ʈ c k
Sonora (b) ɖ ɟ ɡ
Nasal Sorda m̥ʷ n̪̥ ɳ̊ ɲ̊ ŋ̊
Sorda m ɳ ɲ ŋ
Fricativa Sorda f θ s ʃ x
Sorda ð
Aproximant Sorda ɥ̊ h
Sorda ɥ w l (vowel)
Bategant ɽ

Referències

[modifica]
  1. Fitxa del Iaai a Ethnologue
  2. Dotte 2012.
  3. Només cinc de les 29 llengües canac (en l'informe Cerquilini de 1999 o 40 segons l'Acadèmia de les Llengües Canac) tenen aquest estatut: Iaai (illa de Lifou), Nengone (illa de Maré), A'jië (al voltant de Houaïlou), Paicî (al voltant de Poindimié) i Xârâcùù (vora Canala i Thio).
  4. Les principals fonts sobre la fonologia del iaai sóne Ozanne-Rivierre (1976); Maddieson i Anderson (1994).
  5. 5,0 5,1 Vegeu Maddieson & Anderson (1994).

Bibliografia

[modifica]
  • Dotte, Anne-Laure. «Integration of loan verbs in Iaai (Loyalty Islands, New Caledonia)». A: , 2012 [Consulta: 26 juny 2012]. .
  • Maddieson, Ian, & Victoria Anderson (1994). "Phonetic Structures of Iaai". In UCLA Working Papers in Phonetics 87: Fieldwork Studies of Targeted Languages II.
  • (francès) Miroux, Daniel. Parlons Iaai, Ouvéa, Nouvelle-Calédonie. París: L'Harmattan, 2011. .
  • (francès) Ozanne-Rivierre, Françoise. Le Iaai : langue mélanésienne d'Ouvéa (Nouvelle-Calédonie). Phonologie, morphologie, esquisse syntaxique. París: Société d'études linguistiques et anthropologiques de France, 1976. .
  • (francès) Ozanne-Rivierre, Françoise. Dictionnaire iaai. París: Société d'études linguistiques et anthropologiques de France, 1984. .
  • (francès) Ozanne-Rivierre, Françoise. «L'aire coutumière iaai». A: Les Langues de France. París: PUF, 2003. .
  • Ozanne-Rivierre, Françoise. «Spatial deixis in Iaai (Loyalty Islands)». A: Spatial deixis in Oceanic languages. Canberra: Pacific Linguistics, 2004. .

Enllaços externs

[modifica]