Vés al contingut

Fwâi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaFwâi
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants1.900 (2009)[1]
Autòcton deNova Caledònia
EstatProvíncia del Nord
Classificació lingüística
llengües austrotai
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües malaiopolinèsies nuclears
llengües malaiopolinèsies centrals-orientals
llengües malaio-polinèsies orientals
llengües oceàniques
llengües oceàniques centroorientals
llengües oceàniques meridionals
llengües canac Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióAcadèmia de les Llengües Canac
Codis
ISO 639-2fwa
ISO 639-3fwa Modifica el valor a Wikidata
Glottologfwai1237 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuefwa Modifica el valor a Wikidata
IETFfwa Modifica el valor a Wikidata

Fwâi és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Hoot Ma Waap, al municipi de Hienghène, a la Província del Nord, Nova Caledònia. De la mateixa manera que el jawe, el nemi i el pije, es parla a la comuna de Hienghène; figura al diccionari comparatiu de llengües de Hienghène, escrit per André-Georges Haudricourt i Françoise Ozanne-Rivierre en 1982. Té uns 1.900 parlants nadius.

Registres

[modifica]

Hi ha dos registres estilístics distints en fwâi: d'una part la llengua corrent, d'altra part el fwâi honorífic. Aquest darrer, similar al qene miny del drehu, és una llengua cerimonial parlada en el curs dels grans cacicatges, quan els subjectes es dirigeixen a personatges d'alt rang o d'edat avançada.

Aquest llenguatge honorífic encara es practica, i es pot sentir tot en àlbums de la banda Huréré – en particular l'àlbum « Took kohya » amb Hypolite Bouarat.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Haudricourt, A. G et F. Ozanne-Rivierre, 1982, Dictionnaire thématique des langues de la région de Hienghène (Nouvelle-Calédonie) : pije, fwâi, Fwâi, jawe - Précédé d'une phonologie comparée des langues de Hienghène et du proto-océanien, Paris, Société d'Etudes Linguistiques et Anthropologiques de France, 285 pp., 2 cartes.