Rojos (pel·lícula)
Rojos (títol original en anglès Reds) és una pel·lícula dirigida per Warren Beatty, i estrenada el 1981, amb Warren Beatty i Diane Keaton com a protagonistes. Gira al voltant de la vida de John Reed,[1][2] el militant comunista, periodista, i escriptor que va fer la crònica de la Revolució Russa de 1917 i del seu Deu dies que van sacsejar el món (Ten Days that Shook the World).[3]Aquesta pel·lícula ha estat doblada i emesa al català el 1997.[4]
Al costat de Beatty i de Keaton, Edward Herrmann, Jerzy Kosiski, Jack Nicholson, Paul Sorvino, Maureen Stapleton, Ramon Bieri, Nicolas Coster i M. Emmet Walsh. Adaptada per Warren Beatty, Peter S. Feibleman (no surt als crèdits), Trevor Griffiths, Elaine May (no surt als crèdits) i Jeremy Pikser de les memòries de Reed.[5]
Warren Beatty va rebre l'Oscar al millor director. Va ser també nominat per l'Oscar a la millor pel·lícula, que va perdre en benefici de la pel·lícula Carros de foc.[6] La pel·lícula ha estat considerada per l'American Film Institute com una de les millors pel·lícules èpiques de la història.[7]
Personatges històrics
[modifica]- John Silas Reed - Warren Beatty
- Louise Bryant - Diane Keaton
- Max Forrester Eastman - Edward Herrmann
- Grigori Zinóviev - Jerzy Kosiński
- Eugene O'Neill - Jack Nicholson
- Emma Goldman - Maureen Stapleton
Els testimonis (The Witnesses)
[modifica]Per ordre alfabètic:
- Jacob Bailin
- Roger Nash Baldwin
- John Ballato
- Harry Carlisle
- Kenneth Chamberlain
- Andrew Dasburg
- Tess Davis
- Isaac Don Levine
- Will Durant - (Filosof, historiador i escriptor)
- Blanche Hays Fagen
- Hamilton Fish III - (Congresista)
- Dorothy Frooks - (Autora, editora i actriu)
- Hugo Gellert – (Il·lustrador)
- Adele Gutman Nathan
- Emmanuel Herbert
- George Jessel - (Actor, cantant, i productor)
- Henry Miller - (Escriptor)
- Arthur Mayer
- Scott Nearing - (Conservador, pacifista, educador i escriptor)
- Dora Russell - (Feminista i militant progressista)
- George Seldes – (Periodista i crític)
- Art Shields
- Jessica Smith – (Editor i activista)
- Adela Rogers St. Johns - (Periodista, novel·lista i guionista)
- Arne Swabeck - (Cap comunista americà)
- Bernadine Szold-Fritz
- Galina von Meck
- Will Weinstone
- Rebecca West – (Feminista i escriptor)
- Lucita Williams
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]- 1982: Oscar al millor director per Warren Beatty[8]
- 1982: Oscar a la millor actriu secundària per Maureen Stapleton[8]
- 1982: Oscar a la millor fotografia per Vittorio Storaro[8]
- 1982: Globus d'Or al millor director per Warren Beatty
- 1983: BAFTA al millor actor secundari per Jack Nicholson
- 1983: BAFTA a la millor actriu secundària per Maureen Stapleton
Nominacions
[modifica]- 1982: Oscar a la millor pel·lícula per Warren Beatty[8]
- 1982: Oscar al millor actor per Warren Beatty[8]
- 1982: Oscar a la millor actriu per Diane Keaton[8]
- 1982: Oscar al millor actor secundari per Jack Nicholson[8]
- 1982: Oscar al millor guió original per Warren Beatty i Trevor Griffiths[8]
- 1982: Oscar a la millor direcció artística per Richard Sylbert i Michael Seirton[8]
- 1982: Oscar al millor vestuari per Shirley Russell[8]
- 1982: Oscar al millor muntatge per Dede Allen i Craig McKay[8]
- 1982: Oscar al millor so per Dick Vorisek, Tom Fleischman i Simon Kaye[8]
- 1982: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
- 1982: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Warren Beatty
- 1982: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Diane Keaton
- 1982: Globus d'Or al millor actor secundari per Jack Nicholson
- 1982: Globus d'Or a la millor actriu secundària per Maureen Stapleton
- 1982: Globus d'Or al millor guió per Warren Beatty i Trevor Griffiths
- 1983: BAFTA al millor actor per Warren Beatty
- 1983: BAFTA a la millor actriu per Diane Keaton
- 1983: BAFTA a la millor fotografia per Vittorio Storaro
- 1983: BAFTA al millor vestuari per Shirley Russell
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- Des de 1982, cap altra pel·lícula ha estat nominada a l'Oscar en les quatre categories d'actors.
- Warren Beatty va començar el rodatge d'entrevistes amb els "testimonis" (the "witnesses") al començament dels anys 1970.[9]
- Gene Hackman va interpretar el petit paper de Pete Van Wherry. L'escena en la qual aquest anuncia a Jack Reed que Louise Bryant ja no treballa per a ell va exigir exactament 100 preses. Hackman es va negar a fer una 101 presa.
Referències
[modifica]- ↑ Duke, David C. John Reed. Boston : Twayne Publishers, 1987, p. 41. ISBN 978-0-8057-7502-0.
- ↑ Lehman, Daniel W. (Daniel Wayne). John Reed and the writing of revolution. Athens : Ohio University Press, 2002, p. 201. ISBN 978-0-8214-4108-4.
- ↑ Reguera, Ivan. «‘Rojos’, la película sobre el comunismo que financió una “torre del capitalismo”» (en castellà). cuartopoder.es, 25-01-2021. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ «Rojos». ésAdir > Filmoteca: pel·lícules. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ Myers, Marc «THE STORY OF 'REDS' AND THE REED HOUSE» (en anglès). The New York Times, 03-01-1982. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Reds - Awards». The New York Times, 10-03-2009. Arxivat de l'original el 2009-03-10. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ «AFI’s 10 TOP 10» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 «The 54th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ Nast, Condé. «Thunder on the Left» (en anglès americà). Vanity Fair, 22-01-2007. [Consulta: 30 juliol 2022].
