Heterolita
Heterolita | |
---|---|
Hetaerolita de color marró òxid recobrint totalment cristalls de coure | |
Fórmula química | ZnMn₂O₄ |
Epònim | societat |
Localitat tipus | mina Marshall, Sterling Hill, Ogdensburg, Districte miner de Franklin, Sussex, Nova Jersey, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BB.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BB.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/B.02 |
Dana | 7.2.7.2 |
Heys | 7.5.6 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 5,72Å; c = 9,24Å; |
Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
Color | negre |
Exfoliació | pobre {001} |
Fractura | irregular, desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 6 |
Lluïssor | submetàl·lica |
Color de la ratlla | marró fosc |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 5,18 g/cm³ (mesurada); 5,23 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 2,340 nε = 2,140 |
Birefringència | δ = 0,200 |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1877 |
Símbol | Hta |
Referències | [1] |
L'heterolita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'hausmannita. Va rebre el seu nom per Gideon Emmet Moore del grec έταίρος, companyia, en al·lusió a l'original associació que fa amb la calcofanita a la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]L'heterolita és un òxid de fórmula química ZnMn₂O₄. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de cristalls piramidals, de fins a 1 centímetre; també es troba en forma botrioide, en agregats estalactítics i fibrosa; també com a exsolució lamel·lar en franklinita.[2] És un mineral isostructural amb l'hausmannita, l'hidrohetaerolita, i la iwakiïta. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral secundari associat a altres minerals de manganès, principalment en dipòsits de minerals hidrotermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: franklinita, calcofanita, hodgkinsonita, wil·lemita, hemimorfita, manganita, romanechita i calcita.[2] Va ser descoberta l'any 1877 a la mina Marshall, a Sterling Hill, Ogdensburg (Nova Jersey, Estats Units). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès).[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Hetaerolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 abril 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Hetaerolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 27 abril 2016].
- ↑ Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 23 gener 2024].