Paratacamita

Paratacamita
Fórmula química	Cu₃(Cu,Zn)(OH)₆Cl₂
Epònim	para- i atacamita
Localitat tipus	Caracoles (en)
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.DA.10c
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DA.10c
Nickel-Strunz 8a ed.	III/C.01 – Anhang
Dana	10.1.2.1
Heys	8.2.5
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 13,65Å; c = 13,95Å;
Grup puntual	3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Color	verd a negre verdós
Macles	comunes en {10_11}; de vegades polisintètiques
Exfoliació	distingible/bona en {10_11}
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	verd
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,74 g/cm³ (mesurada); 3,75 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,843 nε = 1,848
Birefringència	δ = 0,005
Pleocroisme	no pleocroica
Impureses comunes	Zn
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1906
Símbol	Pata
Referències

La paratacamita és un mineral de la classe dels halurs, que pertany al grup de l'atacamita. Rep el nom per la seva relació amb l'atacamita.

Característiques

La paratacamita és un halur de fórmula química Cu₃(Cu,Zn)(OH)₆Cl₂. Conté zinc essencial; per tant no es pot considerar un polimorf de l'atacamita. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. Es pot confondre fàcilment amb la clinoatacamita, amb la qual es troba estretament relacionada. També està molt relacionada amb la herbertsmithita i la gillardita (ambdós han reduït a la meitat els eixos en comparació amb la paratacamita). En escalfar-la, la paratacamita es transforma reversiblement en herbertsmithita entre 353 i 393 K.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la paratacamita pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: atacamita, melanotal·lita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, connel·lita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.

Formació i jaciments

És un mineral secundari de coure. Va ser descrita amb els exemplars trobats a les mines Generosa i Herminia, a la localitat de Caracoles, al districte de Sierra Gorda (Regió d'Antofagasta, Xile). Ha estat descrita en tots els continents del planeta, a excepció de l'Antàrtida.