Vés al contingut

Campionat d'Europa de bàsquet femení

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article és sobre la competició femenina. Per a la competició masculina, vegeu Campionat d'Europa de bàsquet masculí
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat d'Europa de bàsquet femení
Tipuscampionat europeu Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIBA Europa Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants16 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Vigència1938 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciabiennal Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocBèlgica (1r)
(2023)
Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Més títolsUnió Soviètica (21) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webfiba.basketball… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: OfficialEurobasket X: eurobasketnews Modifica el valor a Wikidata

El Campionat d'Europa de bàsquet femení o Eurobasket femení és una competició que enfronta les millors seleccions estatals de bàsquet d'Europa en categoria femenina. És organitzada per la Federació Europea de Bàsquet (FIBA Europa).

La primera edició es realitzà l'any 1938 a Itàlia, tres anys després que el Campionat d'Europa de bàsquet masculí. Fins a l'any 1980 es realitzà tots els anys parells, i a partir d'aquell moment els anys imparells.

La segona edició se celebrà el 1950, proclamant-se campiona d'Europa la selecció soviètica. Durant les següents quatre dècades, la URSS dominà dominà la competició guanyant vint-i-un títols, disset de forma consecutiva entre 1960 i 1991. La selecció búlgara fou l'única selecció que trenca aquest domini, proclamant-se campiona d'Europa el 1958. Per altra banda, destaquen les quinze medalles aconseguides (set d'argent i vuit de bronze) per la selecció txecoslovaca entre 1950 i 1989. Després de la dissolució de la Unió Soviètica el desembre de 1991, la selecció espanyola guanyà el seu primer campionat el 1993[1] i ha repetit títol el 2013, 2017 i 2019. Altres seleccions que han guanyat la competició són Rússia (2003. 2007. 2011). França (2001, 2009) i Sèrbia (2015, 2021), entre d'altres.

La jugadora més llorejada del torneig és Uliana Semiónova amb deu medalles d'or entre 1968 i 1985, seguida d'Olga Sukharnova amb nou, també d'or. Laia Palau, amb vuit medalles (tres d'or, una d'argent i quatre de bronce), és la tercera jugadora amb més medalles al Campionat d'Europa i la més llorejada del bàsquet espanyol.[2] Per altra banda, Amaya Valdemoro (2007), Sancho Lyttle (2013), Alba Torrens (2017) i Astou Ndour (2019) són les jugadores del combinat estatal que han rebut el premi MVP i han format part del quintet ideal del Campionat d'Europa.

Historial

[modifica]

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga

Edició Any Final Medalla de bronze Seu refs.
Campió Res. Subcampió 3r lloc Res. 4t lloc
I 1938
Itàlia 		lligueta
Lituània
Polònia 		lligueta
França 		Itàlia
II 1950
Unió Soviètica 		lligueta
Hongria
Txecoslovàquia 		lligueta
França 		Hongria
III 1952
Unió Soviètica 		lligueta
Txecoslovàquia
Hongria 		lligueta
Bulgària 		URSS
IV 1954
Unió Soviètica 		lligueta
Txecoslovàquia
Bulgària 		lligueta
Hongria 		Iugoslàvia
V 1956
Unió Soviètica 		49–41
Hongria
Txecoslovàquia 		91–60
Bulgària 		Txecoslovàquia
VI 1958
Bulgària 		lligueta
Unió Soviètica
Txecoslovàquia 		lligueta
Iugoslàvia 		Polònia
VII 1960
Unió Soviètica 		lligueta
Bulgària
Txecoslovàquia 		lligueta
Polònia 		Bulgària
VIII 1962
Unió Soviètica 		63–36
Txecoslovàquia
Bulgària 		48–36
Romania 		França
IX 1964
Unió Soviètica 		55–53
Bulgària
Txecoslovàquia 		68–47
Romania 		Hongria
X 1966
Unió Soviètica 		74–66
Txecoslovàquia
Alemanya Oriental 		65–60
Romania 		Romania
XI 1968
Unió Soviètica 		lligueta
Iugoslàvia
Polònia 		lligueta
Alemanya Oriental 		Itàlia
XII 1970
Unió Soviètica 		94–33
França
Ìugoslàvia 		77–66
Bulgària 		Països Baixos
XIII 1972
Unió Soviètica 		lligueta
Bulgària
Txecoslovàquia 		lligueta
França 		Bulgària
XIV 1974
Unió Soviètica 		lligueta
Txecoslovàquia
Itàlia 		lligueta
Hongria 		Itàlia
XV 1976
Unió Soviètica 		lligueta
Txecoslovàquia
Bulgària 		lligueta
França 		França
XVI 1978
Unió Soviètica 		lligueta
Iugoslàvia
Txecoslovàquia 		lligueta
França 		Polònia
XVII 1980
Unió Soviètica 		95–49
Polònia
Iugoslàvia 		61–57
Txecoslovàquia 		Iugoslàvia
XVIII 1981
Unió Soviètica 		85–42
Polònia
Txecoslovàquia 		76–74
Iugoslàvia 		Itàlia
XIX 1983
Unió Soviètica 		91–70
Bulgària
Hongria 		82–79
Iugoslàvia 		Hongria
XX 1985
Unió Soviètica 		103–69
Bulgària
Hongria 		103–76
Txecoslovàquia 		Itàlia
XXI 1987
Unió Soviètica 		83–73
Iugoslàvia
Hongria 		75–67
Txecoslovàquia 		Espanya [3]
XXII 1989
Unió Soviètica 		64–61
Txecoslovàquia
Bulgària 		79–69
Iugoslàvia 		Bulgària
XXIII 1991
Unió Soviètica 		97–84
Iugoslàvia
Hongria 		65–61
Bulgària 		Israel
XXIV 1993
Espanya 		63–53
França
Eslovàquia 		68–67
Itàlia 		Itàlia [1]
XXV 1995
Ucraïna 		77–66
Itàlia
Rússia 		69–50
Eslovàquia 		República Txeca
XXVI 1997
Lituània 		72–62
Eslovàquia
Alemanya 		86–61
Hongria 		Hongria
XXVII 1999
Polònia 		59–56
França
Rússia 		78–49
Eslovàquia 		Polònia
XXVIII 2001
França 		73–68
Rússia
Espanya 		89–74
Lituània 		França [4]
XXIX 2003
Rússia 		59–56
República Txeca
Espanya 		87–81
Polònia 		Grècia [5]
XXX 2005
República Txeca 		72–70
Rússia
Espanya 		83–65
Lituània 		Turquia [6]
XXXI 2007
Rússia 		74–68
Espanya
Belarús 		72–63
Letònia 		Itàlia [7]
XXXII 2009
França 		57–53
Rússia
Espanya 		63–56
Belarús 		Letònia [8]
XXXIII 2011
Rússia 		59–42
Turquia
França 		63–56
República Txeca 		Polònia
XXXIV 2013
Espanya 		70–69
França
Turquia 		92–71
Sèrbia 		França [9]
XXXV 2015
Sèrbia 		76–68
França
Espanya 		74–58
Belarús 		Hongria, Romania [10]
XXXVI 2017
Espanya 		71–55
França
Bèlgica 		78–45
Grècia 		República Txeca [11]
XXXVII 2019
Espanya 		86–66
França
Sèrbia 		81–55
Regne Unit 		Lituània, Sèrbia [12]
XXXVIII 2021
Sèrbia 		63–54
França
Bèlgica 		77–69
Belarús 		França, Espanya
XXXIX 2023
Bèlgica 		64–58
Espanya
França 		82–68
Hongria 		Eslovènia, Israel [13]

Medaller

[modifica]

Per selecció nacional

[modifica]

En cursiva = Selecció desapareguda
Dades actualitzades el febrer de 2024

EuroBasket 1938 Women game between Lithuania and Italy.
Partit entre la selecció lituana i italiana al Campionat d'Europa de 1938. Itàlia seria la primera campiona de la competició
# Selecció nacional Or Argent Bronze Total
1 Unió Soviètica 21 1 0 22
2 Espanya 4 2 5 11
3 Rússia 3 0 2 5
4 França 2 8 2 12
5 Sèrbia 2 0 1 3
6 Bulgària 1 3 4 8
7 Polònia 1 2 2 5
8 Itàlia 1 1 1 3
9 Lituània 1 1 0 2
Txèquia 1 1 0 2
11 Bèlgica 1 0 2 3
12 Ucraïna 1 0 0 1
13 Txecoslovàquia 0 7 8 15
14 Iugoslàvia 0 4 2 6
15 Hongria 0 2 5 7
16 Eslovàquia 0 1 1 2
Turquia 0 1 1 2
18 Alemanya Oriental 0 0 1 1
Alemanya 0 0 1 1
Belarús 0 0 1 1

Per jugadora

[modifica]
Stefania Passaro taglia fuori Uljana Semjonova
La jugadora soviètica Uliana Semiónova, defensada per la jugadora italiana Stefania Passaro (núm. 15), aconseguí deu medalles d'or al Campionat d'Europa entre 1968 i 1985

Nota. S'inclouen les jugadores amb set o més medalles
Dades actualitzades el febrer de 2024

# Selecció nacional Or Argent Bronze Total
1 Uliana Semiónova 10 0 0 10
2 Olga Sukharnova 9 0 0 9
3 Laia Palau 3 1 4 8
4 Maria Stepanova 3 3 1 7
5 Endéné Miyem 1 5 1 7
6 Sandrine Gruda 1 4 2 7
7 Milena Vecková 0 3 4 7

Premis individuals

[modifica]

Premi MVP del Campionat

[modifica]

Des de la 28a edició, s'atorga el premi MVP del Campionat a la jugadora més destacada de la competició. Quatre jugadores de l'Estat espanyol han guanyat aquest premi: Amaya Valdemoro (2007), Sancho Lyttle (2013), Alba Torrens (2017) i Astou Ndour (2019).

Amaya Valdemoro, Sancho Lyttle i Ana Dabović, MVP de l'Eurobasket de 2007, 2013 i 2015 respectivament.
Alba Torrens, Astou Ndour i Emma Meesseman, MVP de l'Eurobasket de 2017, 2019 i 2023 respectivament.
Edició Any Jugadora Posició refs.
XXVIII 2001 Catherine Melain Base
XXIX 2003 Lucie Blahůšková Pivot
XXX 2005 Maria Stepanova Pivot
XXXI 2007 Amaya Valdemoro Aler [7]
XXXII 2009 Evanthia Maltsi Base [8]
XXXIII 2011 Elena Danilochkina Base [14]
XXXIV 2013 Sancho Lyttle Aler [15]
XXXV 2015 Ana Dabović Base [10]
XXXVI 2017 Alba Torrens Base [11]
XXXVII 2019 Astou Ndour Pivot [12]
XXXVIII 2021 Sonja Vasić Aler
XXXIX 2023 Emma Meesseman Aler [13]

Quintet ideal

[modifica]

En negreta = MVP del Campionat
Dades actualitzades el febrer de 2024


Edició Any Equip ideal refs.
XXX 2005 Hana Machová Eva Vítečková Amaya Valdemoro Tatiana Shchegoleva Maria Stepanova
XXXI 2007 Natallia Marchanka Anete Jēkabsone-Žogota Amaya Valdemoro Olga Arteshina Maria Stepanova
XXXII 2009 Evanthia Maltsi Anete Jēkabsone-Žogota Céline Dumerc Svetlana Abrosimova Sandrine Gruda
XXXIII 2011 Elena Danilochkina Sandra Mandir Eva Viteckova Maria Stepanova Nevriye Yılmaz [14]
XXXIV 2013 Frida Eldebrink Céline Dumerc Alba Torrens Isabelle Yacoubou Sancho Lyttle [15]
XXXV 2015 Ana Dabović Céline Dumerc Alba Torrens Sonja Petrović Sandrine Gruda
XXXVI 2017 Evanthia Maltsi Cecilia Zandalasini Alba Torrens Endéné Miyem Emma Meesseman [16]
XXXVII 2019 Marta Xargay Temi Fagbenle Sonja Petrović Astou Ndour Sandrine Gruda [17]
XXXVIII 2021 Julie Allemand Endéné Miyem Sonja Vasić Emma Meesseman Jonquel Jones [18]
XXXIX 2023 Julie Allemand Julie Vanloo Alba Torrens Emma Meesseman Sandrine Gruda [19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Martínez, Carlos. «Las chicas ganan el primer oro» (en castellà). Mundo Deportivo p. 49, 14-06-1993. [Consulta: 18 gener 2024].
  2. ↑ Martínez, José Luis. «Laia Palau, la baloncestista más laureada de España y la tercera en Europeos» (en castellà). Marca, 07-07-2019. [Consulta: 19 gener 2024].
  3. ↑ «URSS, 83 - Yugoslavia, 73» (en castellà). Mundo Deportivo p. 31, 12-09-1987. [Consulta: 18 gener 2024].
  4. ↑ «Chicas de bronce». Mundo Deportivo p. 59, 24-09-2001. [Consulta: 18 gener 2024].
  5. ↑ Huguet, José Ignacio. «Del suelo al cielo» (en castellà). Mundo Deportivo p. 58-59, 29-09-2003. [Consulta: 18 gener 2024].
  6. ↑ Hughet, José Ignacio. «Chicas de bronce» (en castellà). Mundo Deportivo p. 59, 12-09-2005. [Consulta: 18 gener 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 Huguet, José Ignacio. «Otra plata» (en castellà). Mundo Deportivo p. 58, 08-10-2007. [Consulta: 19 gener 2024].
  8. ↑ 8,0 8,1 Gallego, Rafa. «La década mágica acaba en bronce» (en castellà). Mundo Deportivo p. 44, 21-06-2009. [Consulta: 19 gener 2024].
  9. ↑ «España se proclama campeona de Europa tras vencer a Francia» (en castellà). Eurosport, 30-06-2013. [Consulta: 19 gener 2024].
  10. ↑ 10,0 10,1 Caleya, M. J. «España arrolla a Bielorrusia y se lleva un merecido bronce» (en castellà). RTVE, 28-06-2015. [Consulta: 19 gener 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 Monje, Gustavo. «¡España, campeona del Eurobasket Femenino 2017!» (en castellà). Mundo Deportivo, 25-06-2017. [Consulta: 19 gener 2024].
  12. ↑ 12,0 12,1 López Canencia, Óscar. «España se proclama campeona de Europa tras reafirmar su autoridad sobre Francia» (en castellà). RTVE, 07-07-2019. [Consulta: 19 gener 2024].
  13. ↑ 13,0 13,1 Sánchez, Borja. «Amb un pam de nas». L'Esportiu, 28-06-2023. [Consulta: 19 gener 2024].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Danilochkina heads All-Tournament Team» (en anglès). FIBA Europa, 03-07-2011. [Consulta: 13 febrer 2024].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Lyttle takes MVP crown to go with the gold» (en anglès). FIBA Europa, 30-06-2013. [Consulta: 13 febrer 2024].
  16. ↑ «MVP Torrens leads All-Star Five» (en anglès). FIBA Europa, 25-06-2017. [Consulta: 12 febrer 2024].
  17. ↑ «Ndour named TISSOT MVP, headlines All-Star Five lineup in Belgrade» (en anglès). FIBA Europa, 07-07-2019. [Consulta: 12 febrer 2024].
  18. ↑ «Sonja Vasic crowned TISSOT MVP, headlines All-Star Five in Valencia» (en anglès). FIBA Europa, 27-06-2021. [Consulta: 12 febrer 2024].
  19. ↑ «Meesseman takes TISSOT MVP award to lead TISSOT All-Star Five in Ljubljana» (en anglès). FIBA Europa, 25-06-2023. [Consulta: 12 febrer 2024].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat d'Europa de bàsquet femení
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_d%27Europa_de_bàsquet_femení&oldid=34460317»