De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El Campionat d'Europa de bàsquet femení sub-18 (oficialment en anglès , FIBA U18 Women's European Championship ) és una competició europea de bàsquet femení. De caràcter anual, es fundà el 1965 i es disputà de forma biennal fins al 2004. És organitzada per FIBA Europa . Hi participen les jugadores de bàsquet amb una edat igual o inferior als divuit anys. El campionat s'organitza en dues divisions (A i B). A la Divisió A competeixen setze seleccions agrupades en quatre grups. Disputen una primera fase en format de lligueta que determina el creuament de vuitens de final. La segona fase es disputa en format d'eliminació directa amb vuitens, quarts, semifinal i final. El guanyador és declarat campió d'Europa sub-18. Les tres seleccions pitjors classificades (14è, 15è i 16è) descendeixen a la Divisió B, mentre que els tres primers classificats d'aquesta ascendeixen a la Divisió A.[cal citació ]
En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga
Nota. Classificació històrica de la Divisió A
Edició
Any
Final
Medalla de bronze
Seu
refs.
Campió
Res.
Subcampió
3r lloc
Res.
4t lloc
I
1965
Unió Soviètica
lligueta
Iugoslàvia
Txecoslovàquia
lligueta
Polònia
Kyustendil , Lom , Botevgrad, Sofia
II
1967
Unió Soviètica
lligueta
Txecoslovàquia
Iugoslàvia
lligueta
Bulgària
Nuoro , Sassari , Cagliari
III
1969
Unió Soviètica
lligueta
Bulgària
Iugoslàvia
lligueta
Polònia
Köln , Lünen , Essen , Hohenlimburg, Hagen
IV
1971
Unió Soviètica
76–52
Txecoslovàquia
Bulgària
62–52
Itàlia
Bačka Topola, Subotica
V
1973
Unió Soviètica
68–47
Iugoslàvia
Itàlia
50–48
Bulgària
San Remo , Loano
VI
1975
Txecoslovàquia
53–48
Polònia
Unió Soviètica
80–57
Bulgària
Vigo
VII
1977
Unió Soviètica
96–53
Polònia
Txecoslovàquia
61–50
Iugoslàvia
Haskovo , Dimitrovgrad
VIII
1979
Unió Soviètica
lligueta
Hongria
Txecoslovàquia
lligueta
Iugoslàvia
Capo d'Orlando , P. Armerina , Catania , Palermo , Messina
IX
1981
Unió Soviètica
74–61
França
Bulgària
90–59
Hongria
Eger , Kecskemét
X
1983
Txecoslovàquia
90–80
Unió Soviètica
Itàlia
66–46
Iugoslàvia
Pescara , Vasto )
XI
1984
Iugoslàvia
67–61
Unió Soviètica
Txecoslovàquia
68–61
Espanya
Toledo
XII
1986
Unió Soviètica
71–70
Iugoslàvia
Itàlia
62–56
Polònia
Perugia , Gualdo Tadino
XIII
1988
Unió Soviètica
73–56
Txecoslovàquia
Iugoslàvia
82–58
Bulgària
Veliko Tarnovo
XIV
1990
Unió Soviètica
79–76
Espanya
Romania
67–65
Txecoslovàquia
Alcalá de Henares
[ 1]
XV
1992
Comunitat d'Estats Independents
86–60
Bulgària
Polònia
67–62
França
Calamata , Tripoli , Patras
XVI
1994
Itàlia
74–68
Espanya
Hongria
63–56
Rússia
Veliko Tarnovo
[ 1]
XVII
1996
Rússia
69–59
Eslovàquia
República Txeca
66–50
Espanya
Žilina
[ 1]
XVIII
1998
Espanya
78–52
Eslovàquia
Rússia
79–72
República Txeca
Eskişehir , Kütahya , Bursa
[ 1]
XIX
2000
Rússia
64–51
República Txeca
Polònia
75–44
Lituània
Cetniewo
XX
2002
Rússia
60–56
França
República Txeca
83–56
Eslovàquia
Škofja Loka
XXI
2004
Rússia
77–59
Espanya
Hongria
73–63
Sèrbia i Montenegro
Bratislava
[ 1]
XXII
2005
Sèrbia i Montenegro
66–52
Espanya
França
77–66
República Txeca
Budapest
[ 1]
XXIII
2006
Espanya
78–74
Sèrbia
Suècia
62–57
República Txeca
Tenerife
[ 1]
XXIV
2007
Sèrbia
72–48
Espanya
Rússia
71–65
Polònia
Novi Sad
[ 1]
XXV
2008
Lituània
63–57
Rússia
República Txeca
70–61
França
Nitra
XXVI
2009
Espanya
64–54
França
Suècia
67–54
República Txeca
Södertälje
[ 1]
XXVII
2010
Itàlia
66–61
Espanya
França
63–44
Eslovènia
Poprad
[ 1]
XXVIII
2011
Bèlgica
77–49
França
Espanya
85–69
Suècia
Oradea
[ 1]
XXIX
2012
França
65–61
Rússia
Sèrbia
59–46
Països Baixos
Bucarest
XXX
2013
Espanya
60–46
França
Sèrbia
57–56
Països Baixos
Vukovar , Vinkovci
[ 1]
XXXI
2014
Rússia
57–53
França
Espanya
74–69
Sèrbia
Matosinhos
[ 1]
XXXII
2015
Espanya
76–60
França
Rússia
71–52
Itàlia
Celje
[ 1] [ 2]
XXXIII
2016
França
74–44
Espanya
Rússia
65–58
Letònia
Sopron
[ 1]
XXXIV
2017
Bèlgica
55–53
Sèrbia
França
55–48
República Txeca
Sopron
XXXV
2018
Alemanya
67–54
Espanya
Hongria
58–56
Letònia
Udine
[ 1]
XXXVI
2019
Itàlia
70–62
Hongria
França
77–45
Rússia
Sarajevo
N/A
2020
Edició cancel·lada per la pandèmia de COVID-19 a Grècia
Heraklion
N/A
2021
Edició cancel·lada per la pandèmia de COVID-19 a Europa . Es disputà en el seu lloc la 2021 FIBA U18 Women's European Challengers
Heraklion
[ 3]
XXXVII
2022
Lituània
78–75
Espanya
França
75–46
Alemanya
Heraklion
[ 1]
XXXVIII
2023
Eslovènia
63–61
França
Espanya
80–52
Sèrbia
Konya
[ 1]
XXXIX
2024
Matosinhos
Unió Soviètica = Seleccions desaparegudes
Dades actualitzades el gener 2024
PPP = Punts per partit
RBP = Rebots per partit
APP = Assistències per partit
Any
MVP
Màxima anotadora
Rebots
Assistències
refs.
Nom
Nom
PPP
Nom
RBP
Nom
APP
2000
Milena Tomova
17,1
Dane Cinite
10,8
Isabelle Comteße
4,2
2002
Iouliti Lymoura
18,8
Sandra Pirsic
11,0
Iva Brkic
3,5
2004
Olexandra Gorbunova
Oleksandra Radulovic
21,4
Sandrine Gruda
13,4
Sylvie Gruszczynski
5,9
[ 4]
2005
Sandrine Gruda
20,6
Luca Ivankovic
12,9
Emanuela Salopek
4,8
2006
Sonja Petrovic
Bahar Caglar
17,6
Gintare Petronyte
12,4
Dora Szondy
4,0
[ 5]
2009
Cleopatra Forsman-Goga
Olga Maznichenko
21,9
Olesia Malashenko
13,8
Alina Iagupova
3,8
[ 6]
2010
Nika Baric
Alina Iagupova
32,6
Özge Kavurmacioglu
11,3
Nika Baric
5,9
2011
Emma Meesseman
Emma Meesseman
16,9
Emma Meesseman
10,3
Aleksandra Stanacev
4,1
[ 7]
2012
Olivia Époupa
Paulina Hersler
20,9
Eva Lisec
12,4
Olivia Époupa
4,6
2013
Leticia Romero
Anna Stamolamprou
17,9
Eva Lisec
11,3
Sanja Mandic
4,6
2014
Daria Kolosovskaia
Angela Salvadores
17,2
Tatiana Sema
11,3
Kseniia Levchenko
5,6
[ 8]
2015
Angela Salvadores
Ivana Dojkic
20,0
Raisa Musina
12,7
Carolina Bernardeco
5,1
[ 9]
2016
Alexia Chartereau
Raisa Musina
18,0
Raisa Musina
15,5
Reka Lekik
5,6
[ 10]
2017
Klara Lundquist
Klara Lundquist
23,1
Billie Massey
13,0
Aleksandra Stanacev
6,0
[ 11]
2018
Nyara Sabally
Barbara Angyal
14,1
Laura Meldere
12,4
Nika Muhl
5,7
[ 12]
2019
Ilaria Panzera
Dragana Zubac
18,3
Simona Visockaitė
11,7
Nika Muhl
6,6
[ 13]
2022
Juste Jocyte
Juste Jocyte
19,1
Frieda Buhner
11,1
Tamar Singer
9,0
[ 14]
2023
Ajsa Sivka
Elina Aarnisalo
23,0
Annika Soltau
11,8
Lea Bartelme
7,0
[ 15]
↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 «La selección Sub 18 femenina conquista la medalla de bronce en el Europeo » (en castellà). Mundo Deportivo , 09-07-2023. [Consulta: 29 gener 2024].
↑ «España se proclama campeona de Europa sub-18 tras derrotar a Francia » (en castellà). RTVE , 09-08-2015. [Consulta: 30 gener 2024].
↑ «FIBA Europe Board approves alternative format for Youth Competitions, new dates for Small Countries Championships » (en anglès). FIBA Europe , 11-05-2021. [Consulta: 27 gener 2024].
↑ Ingram , Jon. «Gorbunova leads All Star Five » (en anglès). FIBA Europa , 18-07-2004. [Consulta: 12 febrer 2024].
↑ «MVP award bittersweet for Petrovic » (en anglès). FIBA Europa , 30-07-2006. [Consulta: 30 gener 2024].
↑ «Local hero Cleo Forsman-Goga gets MVP-Award » (en anglès). FIBA Europa , 12-07-2009. [Consulta: 30 gener 2024].
↑ «Meesseman leads all tournament team » (en anglès). FIBA Europa , 14-08-2011. [Consulta: 30 gener 2024].
↑ «Kolosvskaia heads All-tournament team » (en anglès). FIBA Europa , 30-01-2024. [Consulta: 30 gener 2024].
↑ «MVP Salvadores inspires Spain to gold ». FIBA Europa , 10-08-2015. [Consulta: 30 gener 2024].
↑ «MVP Chartereau headlines All-Star Five » (en anglès). FIBA Europa , 31-07-2016. [Consulta: 12 febrer 2024].
↑ «Billie Massey crowned MVP after leading Belgium to championship glory » (en anglès). FIBA Europa , 14-08-2017. [Consulta: 12 febrer 2024].
↑ «All-Star Five light it up at #FIBAU18Europe in Udine » (en anglès). FIBA Europa , 12-08-2018. [Consulta: 12 febrer 2024].
↑ «Panzera headlines All-Star Five with MVP honors in Sarajevo ». FIBA Europa , 14-07-2019. [Consulta: 30 gener 2024].
↑ «Jocyte crowned MVP to lead All-Star Five in Heraklion ». FIBA Europa , 14-08-2022. [Consulta: 30 gener 2024].
↑ «Slovenia star Sivka claims MVP award in Konya ». FIBA Europa , 09-07-2023. [Consulta: 30 gener 2024].