Pachnolita
Pachnolita | |
---|---|
Cristall de pachnolita de la seva localitat tipus | |
Fórmula química | NaCa[AlF₆]·H₂O |
Epònim | pedra i gelada |
Localitat tipus | dipòsit de criolita d'Ivittuut, Arsuk Fjord, Sermersooq, Groenlàndia |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CB.40 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CB.40 |
Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.04 |
Dana | 11.6.5.1 |
Heys | 8.6.18 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 12,117(4) Å; b = 10,414(3) Å; c = 15,680(4) Å; β = 90,37(2)° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | incolor, blanc |
Macles | comunes en {100} |
Exfoliació | diferent en {001} |
Fractura | irregular, desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 3 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 2,983 g/cm³ (mesurada); 2,97 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,411 nβ = 1,413 nγ = 1,420 |
Birefringència | δ = 0,009 |
Dispersió òptica | r > v |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1863 |
Símbol | Phn |
Referències | [1] |
La pachnolita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del grec πάχνη, gelada, and λίθος, pedra, en al·lusió a la seva aparença.
Característiques
[modifica]La pachnolita és un halur de fórmula química NaCa[AlF₆]·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls prismàtics al llarg de [001], amb dominant {110}, estriat {001} i terminació aguda en {111}, {221} i {001}, amb secció romboïdal, de fins a 8 centímetres. També se'n troba de manera massiva, estalactítica i granular.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pachnolita pertany a «03.CB - Halurs complexos, nesoaluminofluorurs» juntament amb els següents minerals: criolitionita, criolita, elpasolita, simmonsita, colquiriïta, weberita, karasugita, usovita, thomsenolita, carlhintzeïta i yaroslavita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma com a producte d'alteració de la criolita i altres fluorurs d'alumini alcalins, normalment en pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: criolita, thomsenolita, quiolita, elpasolita, ralstonita, sel·laïta o fluorita.[2] Va ser descoberta l'any 1863 al dipòsit de criolita d'Ivittuut, al fiord Arsuk (Sermersooq, Groenlàndia).
Referències
[modifica]- ↑ «Pachnolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Pachnolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 28 març 2016].