Carlos Navarro i Gómez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1949  Barcelona |
| Mort | 2005 (55/56 anys) Barcelona |
| Causa de mort | càncer |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 14 novembre 1989 – 13 abril 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1989 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 10 juliol 1986 – 2 setembre 1989 Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 10 juliol 1986 – 13 abril 1993 Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Informàtic |
| Partit | PSC-PSOE |
| Família | |
| Cònjuge | María Luisa Alfonso Olivero |
Carlos Navarro i Gómez (Barcelona, 1949 - 2005) fou un informàtic i polític català, diputat al Congrés dels Diputats pel PSC-PSOE.
Biografia
[modifica]Va fer estudis d'informàtica, música i Dret. Va ingressar en 1973 a Convergència Socialista de Catalunya fins al procés d'unitat socialista que confluí en el PSC-PSOE. Fou membre de l'executiva del Partit des de 1980 i membre fins a 1986 de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat. També era afiliat a UGT des de 1978. Fou elegit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1986 i 1989, on ha estat coordinador de finances del Grup Parlamentari Socialista al Congrés dels Diputats i vocal suplent de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats.[1] També ha estat autor de llibres de divulgació informàtica.
El 1988 es va veure implicat amb Josep Maria Sala i Grisó en l'afer FILESA, on fou acusat en una trama de finançament il·legal del PSOE, i condemnat per la Sala Segona del Tribunal Suprem d'Espanya el 28 d'octubre de 1997 per delictes de falsedat en document mercantil i associació il·lícita a dues penes de tres anys de presó, sis d'inhabilitació i una multa.[2] En 2000 el Consell de Ministres li va concedir un indult parcial, que va reduir a la meitat les penes imposades pel tribunal Suprem.[3] Va morir d'un càncer mentre esperava el judici pel cas AVE.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
