Vés al contingut

Enric Lacalle i Coll

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEnric Lacalle i Coll

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Enrique Lacalle i Coll Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1950 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President del Círculo Ecuestre
2023 –
← Antonio Delgado Planas
President de la junta executiva Consorci de la Zona Franca de Barcelona
1996 – 2004
Vicepresident quart de la Diputació de Barcelona
1r agost 1991 – 5 juliol 1995
Diputat provincial de Barcelona
18 juliol 1991 – 5 juliol 1995
Diputat al Congrés dels Diputats
1989 – 1991

Circumscripció electoral: Barcelona
Diputat provincial de Barcelona
30 juliol 1987 – 29 desembre 1989 – Antoni Albesa i Vilalta →
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1987 – 1996
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
IESE Business School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConsorci de la Zona Franca de Barcelona (1996–2001) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeChantal Muls Delassue Modifica el valor a Wikidata
PareEnrique Lacalle Barnadas Modifica el valor a Wikidata
Premis

Enric Lacalle i Coll (Barcelona, 1950) és un empresari i polític català, militant del Partit Popular que ha exercit diversos càrrec electes i, des del 2023, president del Círculo Ecuestre de Barcelona.[1]

Biografia

[modifica]

Durant el franquisme, el seu pare, Enrique Lacalle Barnadas, va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona, diputat provincial (1971), tresorer de la Fira de Mostres i fundador del Saló de l'Automòbil.[2]

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i graduat en alta direcció d'empreses per IESE (Universitat de Navarra).[3] A les eleccions generals espanyoles de 1989 fou elegit diputat pel Partit Popular[4] per la província de Barcelona, però dimití el 1991 quan fou escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona pel mateix partit.

Des del 1972 ha estat vinculat al comitè organitzatiu del Saló de l'Automòbil. Fundà i dirigeix el saló immobiliari Barcelona Meeting Point, de rellevància internacional.[5][6]

El 1996 el govern Aznar el nomenà delegat del Consorci de la Zona Franca,[4][5] càrrec que exercí fins al 2001, tot i haver estat imputat per la justícia per rebre diners del financer De la Rosa, cosa que reconegué però que fou sobreseguda el 1998.[6] Així mateix fou imputat el 2000 a Tenerife, per delictes econòmics, però aquesta causa també fou arxivada.

També ha protagonitzat diverses declaracions polèmiques, en relació amb la seva relació amb el seu càrrec en el Barcelona Meeting Point, en les quals aconsellava fomentar la inversió immobiliària quan la majoria d'experts l'assenyalen com una de les causants de la crisi financera i qualificava de "lamentables" les actuacions de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.[7][8]

El 2023 es va presentar i obtenir la presidència del Círculo Ecuestre.[9]

Càrrecs

[modifica]

Home ben connectat amb el poder econòmic, polític i mediàtic, té o ha tingut nombrosos càrrecs en grans empreses i en entitats empresarials, entre els quals destaquen:

En curs

[modifica]

Anteriors

[modifica]

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Enric Lacalle: "Ens hem acostumat a la marxa d'empreses"», 25-10-2023. [Consulta: 27 octubre 2023].
  2. ↑ Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, p. 50. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Comitè Assessor Associació Catalana d'Empreses Consultores». Web. Associació Catalana d'Empreses Consultores. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2014. [Consulta: 13 juliol 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 Cortés, Josep Maria. «Enrique Lacalle: el último mandarín» (en castellà). Economia Digital, 26-10-2013. Arxivat de l'original el 9 d’abril 2014. [Consulta: 2 juliol 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Lamelas, Marcos. «Enrique Lacalle, alma de feriante» (en castellà). El Confidencial, 27-10-2013. [Consulta: 2 juliol 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 Álvaro, Francesc-Marc. «Cospedal no recorda el que va dir Lacalle». Diari de la desconnexió, 26-11-2013. Arxivat de l'original el 21 d’abril 2014. [Consulta: 3 juliol 2014].
  7. ↑ «El toxto ja no baixa?». Rac 1, 17-10-2012. [Consulta: 14 juliol 2014].
  8. ↑ «Enric Lacalle aconsella comprar-se un pis a qui tingui "una mica d'estalvis"». Diari Ara, 17-10-2011. [Consulta: 14 juliol 2014].
  9. ↑ «Círculo Ecuestre: eleccions amb les cartes marcades?», 22-09-2023. [Consulta: 23 setembre 2023].
  10. ↑ Garcia Pagán, Eva «El saló immobiliari ‘low cost', ara a l'hotel». El Punt Avui, 11-01-2022 [Consulta: 13 juliol 2014].
  11. ↑ «Òrgans de govern». Web. Fira de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2014].
  12. ↑ «Enrique Lacalle entra en el consejo del grupo Godó». Web. Economiadigital. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2014. [Consulta: 13 juliol 2014].
  13. ↑ «Òrgans consultius». Web. Foment del Treball Nacional. Arxivat de l'original el 25 de juliol 2014. [Consulta: 13 juliol 2014].
  14. ↑ «Jordi Cornet, nou president de l'associació Barcelona-Catalunya Centre Logístic». Web. Vilaweb. [Consulta: 13 juliol 2014].
  15. ↑ «Lacalle, nuevo vicepresidente del Barcelona». Web. El Mundo. [Consulta: 13 juliol 2014].
  16. ↑ «Ferrero, Marta Domínguez, García Bragado, Mariano Haro, premiats amb la medalla d'or al Mèrit Esportiu». Vilaweb. Vilaweb. [Consulta: 13 juliol 2014].
  17. ↑ «Enrique La Calle rep La Medalla d'or de la Ciutat de Lisboa». El Periódico, 23-07-2005 [Consulta: 13 juliol 2014].
  18. ↑ El Ayuntamiento de Barcelona otorga la Medalla de Honor a Pere Català i Roca[Enllaç no actiu] La Vanguardia 24-7-2009

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_Lacalle_i_Coll&oldid=32982660»