Casa-fàbrica Aleu
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Carretes, 43 i 45 (enderrocat) | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa-fàbrica Aleu era un conjunt d'edificis situat al carrer de les Carretes, 43-45 del Raval de Barcelona, del que només se'n conserva el primer.
Descripció[modifica]
La casa-fàbrica és descrita a la documentació de la següent manera: «La parte destinada á casa consta de bajos y cuatro pisos de altura, con fachada al estilo de casa particular, pero su interior dispuesto á modo de cuadras y por un terreno de figura irregular, formando uno de sus ángulos un pequeño martillo, y á lo largo de sus paredes existen dos patios por los que recibe luz, el cual se haya edificado de bajos, primero, segundo y tercer pisos de altura, con desahogado desván cubierto con tejado; su construcción es casi idéntica en todos los pisos, constituida en cuatro grandes cuadras dispuestas alrededor de un gran patio central de figura casi cuadrada, iluminado por grandes ventanales por todos sus lados, excepto el de Norte, que se halla cerrado por una pared medianil.»[1][2]
Història[modifica]
El cerer Joan Domènech i Amigó,[3] que el 1818 va rebre la certificació de noblesa,[4] era propietari d'un hort al carrer de les Carretes. El 1844, el seu fill, el metge Joan de Domènech i Figueras, el va establir en emfiteusi al paleta Jaume Aleu i Prats,[5][6][7] que el 1845, va demanar permís per a construir dos edificis «siamesos» de planta baixa i quatre pisos (núms. 37-39),[8] que va vendre a altres propietaris, i poc després un tercer edifici al costat dels anteriors (núm. 41), tots ells projectats per l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.[9] El 1846, Aleu va demanar permís per a construir un altre al núm. 43, projectat pel mateix Fontserè.[10]
A l'interior de la parcel·la, va fer construir una fàbrica moguda per una màquina de vapor de 40 CV, que va acollir diverses indústries, com la serradora de Francesc Brossa, la fàbrica de cintes de cotó de Riera i Palà,[11] així com les de filats de Busot i Cia, i Mallofré, Baqués i Cia, la de filats i teixits de Domènec Olivella i Cia,[12] i més tard les de filats i torçats d'Antoni Gifreda i Cia. i Joan Muntadas i Cañellas.[13]
Ofegat pels deutes, el 1858 Jaume Aleu va posar la casa-fàbrica en venda,[14][15] que fou adquirida pel fabricant de filats i teixits Martí Rodés i Planas (Martí Rodés i Cia).[16][17] Tot seguit, va demanar permís per a construir un edifici de planta baixa i dos pisos al núm. 45, segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet.[18] El 1864 va realitzar unes reformes per tal d'encabir-hi unes noves màquines de vapor, però que foren suspeses per una inspecció municipal.[19] L'any 1870 s'hi realitzà una nova inspecció, que va ordenar la reducció de la pressió de les calderes a 5 atmosferes i la construcció d'una xemeneia de 146 pams d'alçada, la qual cosa sembla que no s'arribà a fer mai. Finalment, el 1871, s'ordenà la suspensió del funcionament de les màquines, i l'any següent va sol·licitar permís per a legalitzar les calderes ja instal·lades anteriorment, amb una potència de 50 CV.[20][21]
Martí Rodés va morir el 19 de febrer del 1882, i el 1885, la seva filla Àngela Rodés i Morell i els seus nebots Gaspar, Anna, Joaquima (casada amb Francesc Darder i Llimona) i Àngela Rodés i Bosch, fills del seu germà Gaspar (†1877),[22] van fer la partició de l'herència comuna i la casa-fàbrica va passar a mans d'aquests darrers.[2]
Finalment, i ja al segle xx, la finca del núm. 45 fou enderrocada i convertida en aparcament.[21]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Gaceta de Madrid, 16-10-1912, p. 228.
- ↑ 2,0 2,1 AHPB, notari Josep Maria Vives i Mendoza, manual 1.395/20, f. 2557-2610v, 28-10-1885.
- ↑ Diario de Barcelona, 09-07-1814, p. 174.
- ↑ Morales Roca, Francisco «Privilegios nobiliarios del Principado de Cataluña». Revista Hidalguía, 135, 1976, pàg. 199.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 5.
- ↑ Fuster Sobrequés, Joan. Barcelona a la dècada moderada (1843-1854). El projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista. Universitat Pompeu Fabra (tesi doctoral), 2004, p. 515.
- ↑ AHPB, notari Pere Nolasc i Tresàngels, manual 1.252/17, f. 346-354v, 31-10-1844.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 5/1845, 11-01-1845.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 177/1845, 25-09-1845.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 5/1845, 24-03-1846.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 131, 214, 319, 339.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 132, 181, 196, 312, 317.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 08-01-1858, p. 209.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 06-02-1858, p. 1232.
- ↑ AHPB, notari Manuel de Larratea, manual 1.302/13, f. 196v-221, 23-04-1858.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 141, 270.
- ↑ Martín Rodés y Compañía. «Carretes 43. Enderroc i reedificació d'una casa». Q127 Foment 74/1858. AMCB, 26-06-1858.
- ↑ Martin Rodes. «Carretes 43. Infracció per instal·lar calderes de vapor sense permís». Q127 Foment 1610 bis C. AMCB, 1864.
- ↑ «Legalització i nova reparació de les calderes de vapor que el Sr. Martín Rodés té instal·lades al c/Carretes, 43-45». AMCB, 1872.
- ↑ 21,0 21,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ Diario de Barcelona, 24-11-1878, p. 13334.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 569-570. ISBN 978-84-9156-216-0.