Vés al contingut

Casa-fàbrica Solà-Grau

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Solà-Grau
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSéquia, 11 (enderrocat) i Sant Pere Més Baix, 92 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 19″ N, 2° 10′ 46″ E / 41.388704°N,2.179319°E / 41.388704; 2.179319

La casa-fàbrica Solà-Grau era un conjunt d'edificis situats al carrer de la Séquia, 11 i de Sant Pere Més Baix, 92, del que només es conserva el segon. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1][2]

Història i descripció

[modifica]

En el seu testament del 1714, el tintorer de draps Josep Quer va instituir com a hereva la seva muller Maria, substituïda per Madrona Ribas, vídua del també tintorer Jacint Cantarell, i en cas que aquesta morís sense fills, la Comunitat de Preveres de l'església parroquial de Sant Pere de les Puel·les, a fi que els procuradors d'herències posessin les seves propietats en encant públic. A Madrona la va succeir Margarida Ribas, casada amb el tintorer de draps Maurici Vidal, a qui nomenà hereu universal. El 1765, després de la mort de la seva dona, aquest va obtenir de la Comunitat de Preveres la cessió i la venda de les propietats de Josep Quer.[3]

El 1770, després de la mort de Maurici Vidal, la seva filla Josepa, casada amb el paraire Josep Busquets, i el tintorer de draps Maurici Solà i Ribas van fer la partició de l'herència, quedant-se Josepa amb una de les cases de les Basses de Sant Pere (on hi havia un obrador de tint), i Maurici amb l'altra (que incloia una porxada al segon pis), a més d'una altra casa a la plaça de Sant Pere.[4] El 1772, Solà va obtenir de la Batllia Reial la concessió del permís per a posar una palanca sobre el Rec Comtal davant de la casa de Josepa Vidal,[5][6] i el 1790, va demanar permís per a tancar amb portes les tres palanques que hi tenia.[7] El 1795, va adquirir en emfiteusi als germans Josep i Maria Pascual una finca al carrer de Sant Pere Més Baix,[8] i tot seguit, la fer reedificar amb planta baixa, entresol i quatre pisos, segons el projecte del mestre de cases Jaume Flaquer.[9]

El 1804, va demanar permís per a remuntar dos pisos i posar balcons al carrer de la Séquia, segons el projecte del mateix Flaquer,[10] i el 1806, el seu fill i hereu Felip Solà i Busquets va demanar permís per a reformar la façana de la casa de la porxada, també a càrrec de Flaquer.[11][6] El 1825, les basses que servien els molins de Sant Pere foren desmantellades i el seu solar convertit en plaça.[12] L'any següent, Felip Solà va adquirir cinc plomes d'aigua de la mina de Montcada i va demanar permís per a construir-hi una claveguera,[13][6] i el 1838, va fer obrir una porta al carrer de la Séquia, segons el projecte del mestre d'obres Antoni Valls i Galí.[6]

El 1846, Solà va establir la propietat en emfiteusi al tintorer Pere Grau i Barnola,[14][15] que el 1854 va obtenir un privilegi reial per una màquina per a «estirar, secar y lustrar» seda i cotó[16][17] i l'any següent es va presentar a l'Exposició Universal de París amb sedes de colors.[18] Casat amb Francesca Barnola, fou succeït pel seu fill Francesc Grau i Barnola,[19][20] que va traslladar la indústria al passeig de Sant Joan,[21][22] i el 1878 va legalitzar una bomba d'aigua moguda per un motor de gas de 2 CV.[23]

Afectat pel PERI del 1985, l'edifici del carrer de la Séquia fou enderrocat, juntament amb altres de la mateixa illa, per a la construcció d'un bloc d'habitatges de l'INCASOL, obra de l'arquitecte Rafael Cáceres (1989).[24]

El 2013, durant la reforma de l'edifici del carrer de Sant Pere Més Baix per la cooperativa Prohabitat 2000, s'hi va efectuar una intervenció arqueològica, que va trobar la fogaina i la carbonera d'una màquina de vapor al soterrani.[25]

Quarteró núm. 37 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ AHPB, notari Josep Ribas i Granés, manual 1.046/12, f. 402-411v, 26-07-1765.
  4. ↑ AHPB, notari Josep Ribas i Granés, manual 1.046/17, f. 430-435v, 25-08-1770.
  5. ↑ «Autos sobre establecimiento solicitado por Mauricio Solá, tintorero de paños, vecino de Barcelona, de tener una palanca sobre el Rec Comtal». REAL PATRIMONIO, BGRP, Procesos 1772, nº 8, Z. ACA.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  7. ↑ «Maurici Solà. Tintorer de Drap. Rec Comtal. Casa. Tancar amb porta tres palanques». C.XIV Obreria C-56/1790-242Bis. AHCB, 25-09-1790.
  8. ↑ AHPB, notari Josep Antoni Serch, 27-10-1795.
  9. ↑ «Sant Pere Més Baix. Mauricio Solá. Tintorer de draps. Casa. Planta baixa, entresòl més quatre pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-72/1796-038. AHCB, 04-03-1796.
  10. ↑ «Maurici Solà. Tintorer de draps. Basses de Sant Pere. Casa. Aixecar 2 pisos i posar balcons». C.XIV Obreria C-93/1804-026. AHCB, 10-02-1804.
  11. ↑ «Felip Solà. Tintorer de draps. Basses de Sant Pere (a l'altra banda del Rec Comtal). Casa. Convertir 2 finestres en balcons de sortida i 1 en mirador». C.XIV Obreria C-99/1806-040. AHCB, 07-03-1806.
  12. ↑ Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 70. 
  13. ↑ «Felip de Solà. Fabricant i tintorer de draps. Basses de Sant Pere. Fàbrica. Construir una clavegueró des de la casa al "bagán" del molí de Sant Pere». C.XIV Obreria C-127/1826-099. AHCB, 03-06-1826.
  14. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/7, f. 110-115, 02-04-1846.
  15. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 255. 
  16. ↑ Gaceta de Madrid, 01-09-1854, p. 1. 
  17. ↑ La Corona de Aragón, 15-05-1855, p. 3. 
  18. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 27-06-1855, p. 5174. 
  19. ↑ Sentencias del Tribunal Supremo de España. Segundo semestre de 1864. Madrid: Imprenta del Ministerio de Gracia y Justicia, 1865, p. 363-369. 
  20. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 334, 353. 
  21. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 26-04-1873, p. 4307. 
  22. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 335, 403. 
  23. ↑ «Francisco Grau. Sèquia 11. Legalitzar el funcionament d'una màquina de gas». Q127 Foment 21 G, AMCB.
  24. ↑ Font i Basté, 2015, p. II-32.
  25. ↑ Cruells Castellet, Josep. Intervenció arqueològica Carrer Sant Pere més Baix, 92. Barcelona, Barcelonès. Del 13 de maig al 22 de juny de 2013. Alella: Actium, setembre 2013. 

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Solà-Grau&oldid=34744622»