Vés al contingut

Ch'ortí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaCh'ortí
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants~11.800
Parlants nadius30.000 Modifica el valor a Wikidata (1990 Modifica el valor a Wikidata)
Oficial aa Guatemala té reconeixement com a llengua nacional[3][4]
Autòcton deDepartament de Chiquimula
EstatGuatemala Guatemala 11.764[1]
Hondures Hondures 10 (1997)[2]
El Salvador El Salvador (†)
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióAMLG
Codis
ISO 639-2caa
ISO 639-3caa Modifica el valor a Wikidata
Glottologchor1273 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecaa Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1864 Modifica el valor a Wikidata
IETFcaa Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3466 Modifica el valor a Wikidata

El Ch'orti' és un idioma maia parlat pels chortís, principalment als municipis de Jocotán i Camotán en el departament de Chiquimula, Guatemala. Té les seves arrels en el ch'ol. En temps prehispànics també va ser parlat a l'occident d'Hondures i al nord del Salvador, però en l'actualitat és gairebé extint en aquests dos països. Dels 4.200 chortís a Hondures només quenen 10 parlants de l'idioma ch'ortí en 1997.[2][5] El grup cholan de la família de llengües maies és considerat com un conjunt de llengües bastant conservadores. S'ha sostingut que aquesta llengua, juntament amb el chontal i el ch'ol, estaria relacionada amb el maia clàssic utilitzat en l'antiga escriptura maia del període clàssic.[6]

Història prehispànica

[modifica]

Cap a començaments del segle XVI els chortís s'organitzaven en una confederació coneguda com a regne o senyoria Payaquí.[7] Durant la conquesta espanyola foren liderats per Copán Galel qui presentà resistència en l'actual Copán Ruinas a Hondures i posteriorment a Citalá (El Salvador), on va ser derrotat i es va veure obligat a acceptar la rendició i l'evangelització.[8]

Referències

[modifica]
  1. Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. 2,0 2,1 Gordon, Raymond G., Jr. «Ethnologue report for language code:agu» (en (anglès)). Ethnologue. Ethnologue.com.
  3. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 4 gener 2014].
  4. «Proyecto de Reformas a la Constitución Política». Base de Datos Políticos de las Américas, 26-10-1998.
  5. Fhis Los Chortis Arxivat 2008-04-08 a Wayback Machine., Consultat el 31 de juliol de 2009
  6. Houston, S., O. Chinchilla, Stuart D. "The Decipherment of Ancient Maya Writing", U. of Oklahoma Press, 2001.
  7. Chiquimula Online Orígenes de Chiquimula Arxivat 2013-07-15 a Wayback Machine., consultat el 31 de juliol de 2009
  8. Força Armada d'El Salvador Historia de la Fuerza Armada: Fuerzas Armadas Medievales Arxivat 2009-08-10 a Wayback Machine., consultat el 31 de juliol de 2009

Bibliografia

[modifica]
  • Houston, SD, J. Robertson, y DS Stuart, The Language of Classic Maya Inscriptions, Antropología actual 41:321-356 (2000).
  • Hull, Kerry M, (2003). Verbal art and performance in Ch'orti' and Maya hieroglyphic writing electronic resource. Disertación doctoral, Universidad de Texas en Austin. Disponible en http://hdl.handle.net/2152/1240

Enllaços externs

[modifica]