Vés al contingut

Ciutadans - Partit de la Ciutadania

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía)
Aquest article tracta sobre el partit polític. Vegeu-ne altres significats a «ciutadà català».
Infotaula d'organitzacióCiutadans - Partit de la Ciutadania
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtCS Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític espanyol Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaLiberalisme[1]
Constitucionalisme[2]
Autonomisme[3][4]
Federalisme europeu[5]
Postnacionalisme[6][7][8]
Laïcisme[9]
Alineació políticaCentredreta[10][11][12][13][14][15][16]
Història
Fusió
Llista
Centre Democràtic Liberal (2014)
Mayoría Democrática (2014)
Partit Regionalista de Castella i Lleó (2014)
Unión del Pueblo Salmantino (2014)
Ciudadanos Independientes de Sanlúcar (2014)
Ciudadanos por San Fernando (2014)
Alternativa Independiente Progresiva (2014)
Ciudadanos Portuenses (2015)
Plataforma del Pueblo Soriano (2015)
Ciudadanos de Santa Cruz (2015)
Grupo Independiente Oropesino (2015)
ReemplaçaCompromís amb Aragó
Alternativa Liberal Social Modifica el valor a Wikidata
Creació4 març 2006, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa Modifica el valor a Wikidata
Membres32.514 (2016) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
Secretari generalAdrián Vázquez Lázara (2023–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsJoves Ciutadans Modifica el valor a Wikidata
Afiliació europeaAliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Grup al Parlament EuropeuAliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Diputats al
Congrés
0 / 350
Senadors al
Senat
0 / 265
Escons en parlaments autonòmics
8 / 1.261
Regidors[17]
392 / 67.031
Diputats al Parlament Europeu
7 / 59
Indicador econòmic
Pressupost15.320.446 € (2018) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Número de telèfon+34-933-42-94-36 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webciudadanos-cs.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Cs.Ciudadanos X: CiudadanosCs Instagram: ciudadanos Telegram: CsCiudadanos LinkedIn: ciudadanos Youtube: UCpQHMcz59Xailbshv0HGuuw Flickr: 129774588@N03 Modifica el valor a Wikidata

Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs)[18] és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya. És autodefinit com a liberal progressista,[19] i no-nacionalista,[20] tot i que sovint és classificat com a partit nacionalista espanyol i partit que fa polítiques de dreta.[21][22] Cs defensa les llibertats individuals entre els ciutadans i l'acostament d'aquests a les institucions, sempre des d'una vessant constitucional espanyola.

Després dels mals resultats a les eleccions municipals i autonòmiques de 2023, en les que el partit va 2.395 regidors dels 2.787 que va aconseguir en 2019, i sense cap diputat autonòmic tret dels sis a Catalunya i un a Castella i Lleó,[23] van decidir no presentar-se a les eleccions generals de juliol del mateix any. A Catalunya, on s'oposen al catalanisme, que valora en els seus manifestos fundacionals com a negatiu per a la convivència dels ciutadans i la democràcia, tenia 10 regidors en diferents ajuntaments,[24] i va perdre tots els escons en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 igual que va desaparèixer a les eleccions al Parlament Europeu de 2024.[25]

Inicialment fundat a Catalunya, el partit ha iniciat un període d'expansionisme estatal, pel qual va adaptar la versió en castellà del seu nom Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía amb l'objectiu de reafirmar que el seu àmbit d'actuació és estatal, tot i que als territoris amb llengua pròpia diferent al castellà utilitza indiferentment el nom en castellà i/o el de la llengua pròpia de la regió. Així als Països Catalans també s'anomenen Ciutadans - Partit de la Ciutadania, a Galícia Cidadáns - Partido da Cidadanía o a Euskal Herria Herritarrak - Herritarron Alderdia.

Història

El partit es va presentar per primera vegada a unes eleccions en les eleccions catalanes de l'any 2006 sota la denominació Ciutadans-Partido de la Ciudadanía però els seus orígens són anteriors i es troben en la plataforma «Ciutadans de Catalunya/Ciudadanos de Cataluña», una plataforma oposada al catalanisme creada el 2005.

Fundació

Albert Rivera a Salamanca

El 7 de juny de 2005 es va presentar a Barcelona un manifest titulat «Per la creació d'un nou partit polític a Catalunya», en el qual els firmants es comprometien a impulsar la constitució d'una nova força política d'àmbit català. El manifest va ésser signat per Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat, Ana Nuño, Félix Ovejero, Félix Pérez Romera, Xavier Pericay, Ponç Puigdevall, José Vicente Rodríguez Mora, Ferran Toutain, Carlos Trías, Iván Tubau i Horacio Vázquez-Rial. Després de la presentació del manifest al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el 21 de juny de 2005; Ciutadans de Catalunya va anar estenent-se per Catalunya. El manifest també es va presentar a Bilbao i a Madrid.[26]

L'acte de presentació del procés per constituir el nou partit va tenir lloc el 4 de març de 2006, al teatre Tívoli de Barcelona, amb la presència i suport del filòsof Fernando Savater. L'esmentat procés va culminar mesos després en un congrés fundacional celebrat al campus de Bellaterra els dies 8 i 9 de juliol del mateix any, on es va definir l'organització i estructura interna, es van elegir els òrgans representatius, es va aprovar el cos ideològic que defineix al nou partit, l'àmbit d'actuació i el nou nom amb què es presentarien a les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 1 de novembre de 2006. Hi van participar tres-cents cinquanta delegats procedents de les aproximadament cinquanta agrupacions territorials i sectorials de l'organització. D'allà va sortir escollir com a president Albert Rivera, un advocat llavors de vint-i-sis anys, i com a secretari general Antonio Robles, ambdós al capdavant d'un Consell General format per trenta-cinc membres procedents de les diverses agrupacions territorials i sectorials, cap d'ells polític professional. Només un dels fundadors de la plataforma original es va integrar en la direcció del partit, Teresa Giménez Barbat.[27]

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006

El partit va intentar mobilitzar el vot de molts abstencionistes i desenganyats amb els cinc partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya en la legislatura 2003-2006,[28] Després de fixar-se com a estratègia no realitzar cap pacte de govern amb partits catalanistes[29] les seves expectatives per a les eleccions del 2006 estaven en superar la xifra de quatre o cinc diputats però finalment van aconseguir tres representants. (Albert Rivera, José Domingo Domingo i Antonio Robles), tots ells a la demarcació de Barcelona. En aquelles eleccions van tenir algun problema en la justificació d'ingressos de donacions privades i/o anònimes, segons constar en un informe de la Sindicatura de Comptes.[30]

Expansió territorial

El partit té previst ésser un partit de caràcter espanyol, implantat en totes les comunitats autònomes del Regne d'Espanya. De fet, han estat nombrosos els cops que ha intentat una expansió el territorial. El 20 d'octubre de 2007, a Palma, Albert Rivera afirmà que el partit s'estava implantant a les illes, per fer front al creixent catalanisme del govern de centreesquerra.

El partit va presentar llistes a les 52 circumscripcions espanyoles a les eleccions al Congrés dels Diputats del 2008, però no va assolir representació a aquesta cambra. Ciutadans obtingué 46.313 vots a tot l'Estat (0,18%), sent els seus resultats significatius només a Catalunya, on van ésser la sisena força política amb 27.408 vots (un 0,74%) i van superar clarament Unió, Progrés i Democràcia; situació que es va produir a l'inrevés a la resta de l'Estat, on Ciutadans va quedar àmpliament superada per UPyD.

Després de les eleccions al Parlament Europeu de 2009

Un cop van abandonar el partit Antonio Robles i José Domingo, el primer marxà a Unión, Progreso y Democracia abandonant el seu escó, cosa que no va fer José Domingo qui va formar part del Grup Mixt. L'escó d'Antonio Robles ha estat ocupat per Carmen de Rivera. Rere un procés d'eleccions primàries dins el partit, Albert Rivera ha estat confirmat com a Candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya per a les eleccions de 2010.

Precampanya i campanya per a les eleccions catalanes de 2010

Article principal: Eleccions al Parlament de Catalunya (2010)

Cs ha dut a terme diferents campanyes-iniciatives durant els últims temps. El dia 31 d'octubre de 2009, al Teatre Villaroel de Barcelona, es presentà el manifest "Catalunya som tots", text que defensa la pluralitat dins de l'Autonomia enfront a una visió catalanista del territori. El text va ésser recolzat per personalitats com Francesc de Carreras, Iñaki Ezquerra, Mikel Buesa o Pablo Castellano.[31]

Albert Rivera, president del partit, va participar en una protesta taurina on simbòlicament sortí de la plaça Monumental de Barcelona per la porta gran a espatlles el 26 de setembre de 2010 com a reconeixement en la seva defensa de la permanència de les curses de braus.[32]

El dissabte 16 d'octubre, en un multitudinari acte al Teatre Romea de Barcelona[33] es presentà la campanya electoral de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía.[34] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 Ciutadans va treure 3 escons: Albert Rivera, Carmen de Rivera i Jordi Cañas.

Creixement del partit a les eleccions de 2012

Article principal: Eleccions al Parlament de Catalunya (2012)

Per a les eleccions de 2012 van utilitzar la proposta d'himne d'Espanya de Joaquín Sabina (Anteproyectos para la letra del himno nacional (con perdón)), amb permís exprés de l'artista.[35]

Una de les sorpreses de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 fou el creixement espectacular de Ciutadans que va assolir aleshores els millors resultats de la seva història triplicant els resultats anteriors del 2010 fins a arribar als 9 escons.

Eleccions al Parlament Europeu de 2014

El 2 de febrer de 2014, el Consell General va aprovar la participació en solitari de Ciutadans, sota la marca comuna per a tot Espanya de Moviment Ciutadà, a les eleccions al Parlament Europeu de 2014.[36] Després d'un procés de primàries per elegir els candidats, on van concórrer un total de 27 persones, entre ells independents,[37] van ser elegits Javier Nart, Joan Carles Girauta i Carolina Punset,[38] una de les filles del divulgador Eduard Punset.[39] L'acte de presentació de la candidatura va tenir lloc el 22 de març a l'Hotel Auditorium de Madrid davant més de mil persones.[40]

Després de les eleccions europees de 2014, el partit encapçalat per Javier Nart va obtenir la representació de dos eurodiputats al Parlament Europeu.[41] A Catalunya, el nombre de vots que va obtenir va ser molt inferior al de les eleccions anteriors (més de 100.000), i el seu percentatge va baixar a un 6,28%.[42]

Expansió estatal

Seu central de Ciutadans al carrer d'Alcalá.

Com a part de la seva estratègia d'implantació estatal, el partit va segellar aliances amb diversos partits menors. Les formacions Centro Democrático Liberal,[43] Unión del Pueblo Salmantino,[44] Partido Regionalista de Castilla y León,[45] Ciudadanos Independientes de Sanlúcar,[46] Ciudadanos por San Fernando,[46] Alternativa Independiente Progresiva[46] es van fusionar amb Ciutadans el 2014 i Ciudadanos Portuenses,[47] Plataforma del Pueblo Soriano,[48] Ciudadanos de Santa Cruz[49] i Grupo Independiente Oropesino[50] el 2015, i Foro Demócrata en 2016.[51]

A més, en aquest període, la incorporació de polítics procedents d'altres partits no ha estat exempta de polèmiques. El 26 de novembre de 2014, dos regidors del Partit dels Socialistes de Catalunya de Sant Vicenç dels Horts van abandonar el seu càrrec i el seu partit «per les discrepàncies amb l'ambigüitat del PSC al tema de la consulta independentista» i es van passar a Ciutadans.[52] José Serna, coordinador de Ciutadans a Torrevieja, ha assegurat en 2015 que a les files de Ciutadans hi havia «infiltrats del PP» que pretenien «apartar» de la direcció del partit. Immediatament, Ciutadans va reaccionar cessant-lo i expulsant del partit.[53] Miguel Cazorla Garrido, candidat de Ciutadans a l'alcaldia d'Almeria, va ser imputat al començament del 2015 per un presumpte delicte d'apropiació indeguda,[54] pel que va haver de dimitir com a candidat, d'acord amb els estatuts del partit.[55][56][57]

També va fitxar a destacats economistes com Manuel Conthe i Luis Garicano i al febrer de 2015 el partit va començar a realitzar compareixences a través de les quals van desgranar el seu programa econòmic.[58]

L'estiu de 2015 es va fer públic que, per primera vegada des de la seva formació, Albert Rivera no es presentaria com a candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. Al seu lloc, ho va fer Inés Arrimadas, qui va començar la campanya electoral amb l'objectiu d'esdevenir segona força al parlament català, davant del PP i del PSC,[59] objectiu que va assolir, obtenint 25 escons al Parlament de Catalunya i un 17,9% dels vots.[60]

Eleccions generals espanyoles de 2015 i catalanes de 2017

Diverses enquestes prèvies a les eleccions situaven el partit com un agent decisiu a l'hora de formar un futur govern a l'Estat. Finalment, amb prop de 3,5 milions de vots, el partit va obtenir 40 diputats al Congrés espanyol, que en relació als resultats de la resta de partits els situaven com a quarta força política, per darrere de Partit Popular, PSOE i Podem, i l'Acord per a un govern reformista i de progrés entre PSOE i Ciutadans per formar govern va fracassar per la negativa de Podem a adherir-se, provocant que Mariano Rajoy Brey seguís governant.[61] Ciutadans va arribar a guanyar les eleccions a Catalunya el 2017 però va ser incapaç d'articular un govern.[62]

El maig de 2018 creà la plataforma España Ciudadana, la qual tingué el suport de la ONCE, Societat Civil Catalana, el CERMI i diversos sindicats policials i fundacions.[63]

El juliol del 2018 es va saber de la macrooperació policial que investigava Ciutadans, PSOE i PP en moltes ciutats espanyoles per una presumpta trama de corrupció.[64]

L'1 de juny de 2018 prospera la primera moció de censura des de la restauració de la democràcia a Espanya al 1978 i Mariano Rajoy Brey és revocat del seu càrrec substituït per Pedro Sánchez Pérez-Castejón (PSOE) que és investit amb els vots de PSOE, Podem, ERC, Pdecat, PNB, EH Bildu i els vots en contra de Partit Popular i C's.[65]

Eleccions generals espanyoles de 2019

En les eleccions generals espanyoles d'abril de 2019, en les que es va presentar en coalició amb Unió, Progrés i Democràcia,[66] Ciutadans va treure 4.136.600 vots i 57 diputats, i tot i que Pedro Sánchez va guanyar les eleccions amb 123 diputats, Ciutadans es va posicionar en contra seu, provocant una crisi interna en el partit que va causar la sortida del «sector crític»[67] i que el PSOE va fracassés en el seu intent de governar en solitari, convocant les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019 en les que Ciutadans es va ensorrar pels seus girs de discurs des de la moció de censura a Mariano Rajoy i una estratègia de confrontació que va alimentar el seu èxit però va acabar alimentant Vox.[62]

Dimissió de Rivera, gestora i elecció d'Arrimadas

El fracàs en les eleccions de novembre de 2019 va provocar la dimissió d'Albert Rivera, la renúncia de diversos pesos pesants del partit i la formació d'una gestora,[62] i amb la formació arrossegada a la marginalitat i irrellevància polítiques, el partit busca la supervivència amb una aliança «constitucionalista» amb el Partit Popular per a les eleccions als parlaments autonòmics convocades en 2020.[68] Les primàries de març de 2020 van donar com a vencedora a Inés Arrimadas enfront de Francisco Igea,[69] amb una nova estratègia que l'obre al pacte amb el PSOE per a pactar els pressupostos, prescindint del rebuig a qualsevol pacte que inclogui a Unidas Podemos i marcant distàncies amb PP i Vox.[70]

Crisi

A les eleccions al Parlament de Galícia de 2020 no va treure cap escó, i en les del parlament basc en va treure dos, en coalició amb el PP, perdent la meitat dels votants respecte les eleccions anteriors.[71]

En juliol de 2019 el partit va fer un procés de primàries en el què va sortir escollida com a candidata a la presidència de la Generalitat Lorena Roldán,[72] Per a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 el partit va nomenar Carlos Carrizosa,[73] provocant la marxa de Roldán del partit i el seu pas al Partit Popular. El partit va caure de 36 a 6 escons i la pèrdua de més de 900.000 vots, les més importants des de la restauració de la democràcia a Catalunya.[74]

La inestabilitat política provocada per l'impuls d'una moció de censura a Múrcia amb el PSOE va acabar amb la seva expulsió del govern de la Comunitat de Madrid,[75] que es convertís en extraparlamentari a les eleccions anticipades a la Comunitat de Madrid, i que desenes de càrrecs es donessin de baixa de la formació.[76][77] En les eleccions autonòmiques de 2022 només va conservar un escó a Castella i Lleó i també es va convertir en extraparlamentari a Andalusia.[78] El 12 de gener de 2023 Adrián Vázquez Lázara es va convertir en secretari general després de guanyar les eleccions internes enfront Edmundo Bal, amb un 53,25% de los vots.[79] Després dels mals resultats a les eleccions municipals i autonòmiques de 2023, en les que el partit va 2.395 regidors dels 2.787 que va aconseguir en 2019, i sense cap diputat autonòmic tret dels sis a Catalunya i un a Castella i Lleó,[23] van decidir no presentar-se a les eleccions generals de juliol del mateix any.[80][81] i el partit va haver de mudar-se a la primera planta d'un edifici d'oficines del carrer príncipe de Vergara, al madrileny barri de Salamanca.[82]

El secretari general i eurodiputat Adrián Vázquez, va dimitir el 22 de març de 2024 arrel del fracàs de les converses destinades a incorporar el partit a la llista del Partit Popular per a les eleccions al Parlament Europeu de 2024.[83] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024, Ciutadans va desaparèixer del Parlament set anys després de guanyar les eleccions,[84] igual que va desaparèixer a les eleccions al Parlament Europeu de 2024.[25]

Ideologia

Suport en tant per cent de Cs a les eleccions catalanes del 2006. En vermell les zones de major suport, en blau on el suport és mínim.
Suport en tant per cent de Cs a les eleccions catalanes del 2010. En vermell les zones de major suport, en blau on el suport és mínim.

Les línies essencials aprovades al congrés fundacional es basen en el rebuig del catalanisme i en la defensa de les llibertats individuals, la igualtat entre ciutadans i el bilingüisme (a Catalunya). Fins ara, el seu ideari s'havia anat plasmant a través de dos manifests públics, en els quals s'havien oposat al catalanisme, que consideren que domina Catalunya des de la Transició, i a les conseqüències d'aquesta hegemonia, que valoren negativa per a la convivència, els drets ciutadans i la democràcia. Sovint ha estat qualificat de partit espanyolista,[85][86] anticatalanista[20] i lerrouxista[87] per la semblança del seu discurs anticatalanista amb el discurs del Partit Republicà Radical.[88]

Als estatuts de fundació del partit s'autoanomena de centreesquerra. Com que la majoria de discursos del partit són nacionalistes i identitaris, el discurs socioeconòmic no està gaire desenvolupat, atesa l'escassedat de declaracions i iniciatives legislatives en aquest sentit. Les poques declaracions i iniciatives presentades fins ara són típicament populistes perquè que es tracta de simples declaracions d'intencions i contra el sistema vigent, no d'un discurs estructurat o un discurs polític alternatiu. La inexistència d'acció de govern fins a la data actual fa difícil qualificar-lo en algun punt de l'eix socioeconòmic.

El seu ideari s'articula en els següents cinc grans eixos:

  • Ciutadania: els territoris no tenen drets, només en tenen les persones. L'abril de 2013 però va proposar retirar la targeta sanitària als immigrats en condició "irregular" argumentant que "en moments de recursos escassos s'hauria de ser curós amb com s'utilitzen" i que "els turistes i persones que han entrat de manera irregular no haurien de tenir el mateix dret a accedir als serveis mèdics que les persones que estan vivint al país en situació regular".[89][90]
  • Llibertat i igualtat: promou l'esperit crític i advoca pels valors democràtics i il·lustrats. L'Estat ha de promoure la igualtat d'oportunitats de manera que ni l'origen ètnic, ni l'idioma, ni el sexe, ni la posició econòmica de la família, no determinin privilegis.
  • Avortament: Ciutadans s'ha abstingut sistemàticament sobre el dret a l'avortament proposades al Parlament de Catalunya. Fent-ho explícit el febrer de 2014 quan des del Parlament es demanava la retirada immediata de l'avantprojecte de llei presentat pel llavors ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón.[91]
  • Laïcisme entès com a neutralitat de l'Administració pública tant en aspectes religiosos com a identitaris, i defensa dels valors democràtics i il·lustrats. Els sentiments i les identitats (nacionals, regionals, religioses...) són respectables com a activitats privades, però no es pot permetre que s'imposin per davant dels drets públics dels individus. A l'abril de 2013, Ciutadans va proposar modificar la llei amb el propòsit de prohibir l'ús del burca tant en edificis públics com al carrer.[91]
  • Defensa del bilingüisme: el concepte «llengua pròpia» és un concepte nacionalista. A Catalunya hi ha tres llengües oficials, usades indistintament pels seus ciutadans, pel que s'oposarà a qualsevol tipus de discriminació institucional per motius de llengua.
  • Defensa de la Constitució espanyola particularment en mantenir la sobirania al conjunt de la ciutadania espanyola i no a les comunitats autònomes.
  • Sistema impositiu: Ciutadans s'ha mostrat contrari a qualsevol pujada d'impostos argumentant el dogma liberal. Així ha votat en contra d'establir un impost que gravés els dipòsits bancaris i de l'augment de l'impost de successions. Ha votat en contra d'aprovar un impost sobre les emissions de gasos contaminants, així com d'una pujada impositiva per gravar els operadors d'Internet en favor del sector audiovisual. També es va abstenir en la votació en què s'aprovava la Llei d'horaris comercials destinada a restringir la liberalització del sector del comerç que suposava la llei espanyola.[91]

Ciutadans de Catalunya s'oposà al nou Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, que va ésser aprovat en referèndum el dia 18 de juny de 2006, ja que repudia les polítiques identitàries de les quals, segons el seu parer, és ple, així com el concepte de «drets històrics» que, sempre segons Ciutadans, s'han esgrimit per justificar polítiques «asimètriques» i desiguals entre territoris.

Ciutadans ha estat un del partits impulsors de la dació en pagament, tot i que no ha pogut aprovar-se en tant que el Parlament de Catalunya no hi té competències.[92] El partit ha promogut la signatura d'un pacte contra la corrupció política que no es va aprovar.[93]

El 10 d'octubre del 2013 Ciutadans, juntament amb el PP van abandonar el Parlament de Catalunya quan s'hi votava una moció presentada per ICV-EUiA en la qual es reclamava "la condemna a tota declaració o activitat que enalteixi, trivialitzi, exculpi o negui el nazisme, el franquisme i tots els règims totalitaris o dictatorials", i ambdós partits decidien abandonar la sala i no votar.[94]

Durant l'Assemblea General del febrer de 2017 el partit es va definir constitucionalista, liberal progressista i demòcrata i va rebutjar les referències a la socialdemocràcia i a l'origen català que en els seus inicis tenia.[95][96][97] A l'ocasió de la candidatura de l'exprimer ministre francès, Manuel Valls, sota l'etiqueta C's, un diari de Perpinyà qualificà el partit d'extrema dreta.[98]

Populisme de dretes

Adam Majó ha qualificat el fenomen polític de C's com a «nacionalpopulisme» o «populisme de dretes» en la mesura que es presenta en forma de moviment molt més eclèctic, pragmàtic i aparentment modern que no pas l'extrema dreta clàssica. Així, en són característiques definitòries: el nacionalisme obsessiu, els hiperlideratges, el discurs emocional, crispat, agressiu i maniqueu, la manca d'empatia cap a l'adversari polític o els col·lectius no afins, l'intent de no definir-se en l'eix esquerra-dreta, l'autoadjudicació de la representació del ciutadà mig, el victimisme, el discurs regeneracionista, la retòrica conspiranoica, la nostàlgia per un passat idealitzat, un cert menyspreu per l'academicisme i els arguments complexos, la priorització del dret penal i la «mà dura», l'aposta per la natalitat, el suport incondicional a les forces i cossos de seguretat o el rebuig bel·ligerant a la immigració.[99]

« Recorriendo España yo no veo "rojos" y "azules", veo españoles; no veo jóvenes y mayores, veo españoles; no veo creyentes y agnósticos, veo españoles. Vamos a unirnos para recuperar el orgullo de pertenecer a esta gran nación. Recorrent Espanya jo no veig "rojos" i "blaus", veig espanyols; no veig joves i grans, veig espanyols; no veig creients i agnòstics, veig espanyols. Unim-nos per recuperar l'orgull de pertànyer a aquesta gran nació. »
— Fragment d'un discurs d'Albert Rivera, 2018

Segons politòlegs com Jordi Muñoz, en la base del seu creixement hi ha una alienació respecte a l'univers simbòlic i cultural al voltant del qual s'ha construït la catalanitat contemporània, reforçada per la reacció contra el procés independentista català.[100]

Líders

Presidència

Actualitza ara

Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Número Imatge Nom Inici del mandat Fi del mandat Dades a Wikidata
1
Albert Rivera Díaz 09-07-2006 11-11-2019 Modifica les dades a Wikidata
2
Inés Arrimadas García 08-03-2020 15-01-2023 Modifica les dades a Wikidata
Fi de la llista autogenerada.

Secretaria general

Actualitza ara

Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Número Imatge Nom Inici del mandat Fi del mandat Dades a Wikidata
1
Antonio Robles Almeida 09-07-2006 01-05-2007 Modifica les dades a Wikidata
2 Manuel García Bofill 01-05-2007 01-01-2009 Modifica les dades a Wikidata
3 Matías Alonso Ruiz 01-01-2009 28-01-2017 Modifica les dades a Wikidata
4
José Manuel Villegas Pérez 28-01-2017 15-03-2020 Modifica les dades a Wikidata
5 Marina Bravo Sobrino 15-03-2020 12-01-2023 Modifica les dades a Wikidata
6
Adrián Vázquez Lázara 12-01-2023 Modifica les dades a Wikidata
Fi de la llista autogenerada.

Estructura i organització

Òrgans centrals

Albert Rivera fou el president del partit fins al 2019.

El partit té tres òrgans centrals —escollits en el Congrés— de direcció, representació i garanties: el Comitè Executiu, el Consell General i la Comissió de Garanties.

  • El Comitè Executiu es compon de quinze membres, entre ells el president i el secretari general.
  • El Consell General és el màxim òrgan representatiu del partit entre Congressos, i l'integra els membres del Comitè Executiu, per 35 membres escollits en llistes obertes en el Congrés i fins a 25 representants de les federacions d'agrupacions. Li correspon supervisar l'activitat del Comitè Executiu i determinar les línies polítiques a seguir.
  • La Comissió de Garanties, formada per nou membres, és l'encarregada de vetllar pel compliment dels Estatuts i la resta de normativa interna, així com pel respecte als drets democràtics dels militants.

Agrupacions

Els militants del partit s'organitzen en agrupacions de tres tipus: Territorials, Sectorials i la Digital.

  • Les Agrupacions Territorials integren afiliats d'una mateixa zona geogràfica: barris de Barcelona (Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó), municipis (Cornellà, Tarragona), comarques (Terres de l'Ebre, Bages) o fins i tot comunitats autònomes (València-Múrcia, Madrid).
  • Les Agrupacions Sectorials integren afiliats d'una mateixa branca professional o amb un mateix interès. Així, existeixen Sectorials d'educació, sanitat, justícia o seguretat.
  • L'Agrupació Digital és la via de participació dels afiliats que, per la seva situació o localització, no poden col·laborar en agrupacions de cap altre tipus. Aquesta agrupació treballa preferentment per Internet.

Resultats electorals

Congrés dels Diputats

Congrés dels Diputats
Eleccions Vots % Escons Govern Líder
2008 46.313 0,2
0 / 350
 Cap escó Albert Rivera
2015 3.514.528 13,94
40 / 350
 No se'n va formar Albert Rivera
2016 3.141.570 13,06
32 / 350
 Dona suport al govern PP Albert Rivera
Abril de 2019 4.136.600 15,86
57 / 350
 No dona suport al PSOE, fracassa la investidura Albert Rivera
Novembre de 2019 1.637.540 6,79
10 / 350
 Desfeta electoral, dimissió de Rivera Albert Rivera
2023 0 0
0 / 350
 No es presenta -

Parlament Europeu

Parlament Europeu
Eleccions Vots % Escons Candidat
2009 22.9031 0,1
0 / 54
 Miguel Durán
2014 497.146 3,2
2 / 54
 Javier Nart
2019 2.726.642 12,17
7 / 54
 Luis Garicano Gabilondo
2024 120.910 0,7
0 / 61
 Jordi Cañas Pérez

¹Amb Libertas-Ciutadans d'Espanya.

Ajuntaments

Ajuntaments
Eleccions Vots % Regidors Líder
2007 67.298 0,3
13 / 66.131
 Albert Rivera
2011 35.060 0,2
7 / 68.230
 Albert Rivera
2015 1.467.663 6,6
1.527 / 67.611
 Albert Rivera
2019 1.876.906[101] 8,25
2.788 / 67.121
 Albert Rivera
2023 302.302[17] 1,35
392 / 67.031
 Adrián Vázquez

Parlaments autonòmics

Data de celebració Comunitat Candidat Vots % de vots Escons Increment Posició
1 de novembre de 2006 Parlament de Catalunya Albert Rivera 89 840 3%
3 / 135
 Augment3 6è
9 de març de 2008 Parlament d'Andalusia Antonio Venceslá 6024 0,13%
0 / 109
 9è
28 de novembre de 2010 Parlament de Catalunya Albert Rivera 106 154 3,39%
3 / 135
 ±0 7è
25 de novembre de 2012 Parlament de Catalunya Albert Rivera 275 007 7,56%
9 / 135
 Augment6 6è
22 de març de 2015 Parlament d'Andalusia Juan Marín 368 988 9,28%
9 / 109
 Augment9 4t
24 de maig de 2015 Corts d'Aragó Susana Gaspar 62 188 9,41%
5 / 67
 Augment5 5è
24 de maig de 2015 Junta General del Principat d'Astúries Nicanor García 38 197 7,11%
3 / 45
 Augment3 6è
24 de maig de 2015 Parlament de les Illes Balears Xavier Pericay 25 317 5,92%
2 / 59
 Augment2 7è
24 de maig de 2015 Parlament de Canaries Melisa Rodríguez 53 981 5,93%
0 / 60
 7è
24 de maig de 2015 Parlament de Cantàbria Rubén Gómez 22 165 6,92%
2 / 35
 Augment2 5è
24 de maig de 2015 Corts de Castella - la Manxa Ángel Ligero 94 626 8,64%
0 / 33
 4t
24 de maig de 2015 Corts de Castella i Lleó Luis Fuentes 138 926 10,27%
5 / 84
 Augment5 4t
24 de maig de 2015 Assemblea de Ceuta Javier Varga 1756 6,02%
1 / 25
 Augment1 5è
24 de maig de 2015 Assemblea d'Extremadura María Victoria Domínguez 27 833 4,37%
1 / 65
 Augment1 4t
24 de maig de 2015 Assemblea de Madrid Ignacio Aguado 383 874 12,14%
17 / 129
 Augment17 4t
24 de maig de 2015 Assemblea de Melilla Eduardo de Castro 1984 6,88%
2 / 25
 Augment2 4t
24 de maig de 2015 Assemblea Regional de Múrcia Miguel Sánchez 79 057 12,5%
4 / 45
 Augment4 4t
24 de maig de 2015 Parlament de Navarra Diego Paños 9826 2,94%
0 / 50
 8è
24 de maig de 2015 Parlament de La Rioja Diego Ubis 17 138 10,51%
4 / 33
 Augment4 4t
24 de maig de 2015 Corts Valencianes Carolina Punset 306 396 12,31%
13 / 99
 Augment13 4t
27 de setembre de 2015 Parlament de Catalunya Inés Arrimadas 734 910 17,93%
25 / 135
 Augment16 2n
25 de setembre de 2016 Parlament de Galícia Cristina Losada 48 553 3,38%
0 / 75
 5è
25 de setembre de 2016 Parlament Basc Nicolás de Miguel 21 477 2,02%
0 / 75
 6è
21 de desembre de 2017 Parlament de Catalunya Inés Arrimadas 1 102 099 25,37%
37 / 135
 Augment12 1r
2 de desembre de 2018 Parlament d'Andalusia Juan Marín 661 371 18,27 %
21 / 109
 Augment12 3r
28 d'abril de 2019 Corts Valencianes Toni Cantó 466 391 17,45%
18 / 99
 Augment5 3r
26 de maig de 2019 Corts d'Aragó Daniel Pérez Calvo 111 602 16,67%
12 / 67
 Augment7 3r
26 de maig de 2019 Junta General del Principat d'Astúries Juan Vázquez 73 523 13,98%
5 / 45
 Augment2 3r
26 de maig de 2019 Parlament de Canàries Vidina Espino 61 683 6,92%
2 / 70
 Augment2 6è
26 de maig de 2019 Parlament de Cantàbria Félix Álvarez 25 952 8%
3 / 35
 Augment1 4t
26 de maig de 2019 Corts de Castella i Lleó Francisco Igea 205 855 14,94%
12 / 81
 Augment7 3r
26 de maig de 2019 Corts de Castella - la Manxa Daviz Muñoz Zapata 122 955 11,38%
4 / 33
 Augment4 3r
26 de maig de 2019 Assemblea de Ceuta Javier Varga Pecharromán 1537 4,54%
0 / 25
 Disminució1 3r
26 de maig de 2019 Assemblea d'Extremadura Cayetano Polo Naharro 68 343 11,11%
7 / 65
 Augment6 3r
26 de maig de 2019 Parlament de les Illes Balears Marc Pérez-Ribas 42 519 9,88%
5 / 59
 Augment3 4t
26 de maig de 2019 Assemblea de Madrid Ignacio Aguado 629 940 19,46%
26 / 132
 Augment9 3r
26 de maig de 2019 Assemblea de Melilla Eduardo de Castro 1897 5,55%
1 / 25
 Disminució1 5è
26 de maig de 2019 Assemblea Regional de Múrcia Isabel Franco 78 139 12%
2 / 45
 Augment2 3r
26 de maig de 2019 Parlament de Navarra Carlos Pérez-Nievas 127 346 36,57%
20 / 50
(amb Navarra Suma)		 Augment3 1r
26 de maig de 2019 Parlament de La Rioja Pablo Baena 18 807 11,53%
4 / 33
 = 0 3r
12 de juliol de 2020 Eleccions al Parlament Basc de 2020 José Manuel Gil Vegas 60 299 6,75%
6 / 33
(amb PP+Cs)		 Disminució3 5è
12 de juliol de 2020 Parlament de Galícia Beatriz Pino 9719 0,75%
0 / 75
 6è
14 de febrer de 2021 Parlament de Catalunya Carlos Carrizosa 158 606 5,50%
6 / 135
 Disminució30 7è
4 de maig de 2021 Assemblea de Madrid Edmundo Bal 129 216 3,57%
0 / 136
 Disminució26 6è
12 de maig de 2024 Parlament de Catalunya Carlos Carrizosa 22.368 0,72%
0 / 135
 Disminució6 10è

Finançament

El 2015 els hackers Anonymous van revelar presumptament documents que proven que Declan James Ganley, Marina d'Or, Mercadona, Grupo Arturo i Omega Air finançaren al partit. Ciudadanos declarà que és fals.[102]

El 2015 fou finançat amb un crèdit demanat a Banco Popular.[103]

El 2017 el Tribunal de Comptes trobà irregularitats a la comptabilitat de diversos partits polítics, entre els quals Ciutadans.[104]

Referències

  1. ↑ Wolfram Nordsieck. «SPAIN». Parties and Elections in Europe. [Consulta: 10 gener 2016]. «Ciudadanos - Partido de la Ciudadanía (Cs): Liberalism»
  2. ↑ «El "Camargagate" le estalla en las manos a Sánchez Camacho» (en castellà). El Semanal Digital. Arxivat de l'original el 2015-07-09. [Consulta: 28 febrer 2021].
  3. ↑ Auzias i Labourdette, 2014, p. 31 «Enfin, Ciutadans (Cs), avec 9 députés au parlement, s'oppose aux nationalistes et défend le modèle de l'Etat des autonomies».
  4. ↑ «Directo de los resultados de las elecciones catalanas». Público, 2012.
  5. ↑ (anglès)«Citizens is, like the UPyD a supporter of European federalism» - Demsoc Europe
  6. ↑ López Basaguren i Escajedo San Epifanio, 2013, p. 871 «This paper has presented a multistage model of voting for nationalist parties, as well as for the nonnationalist Ciutadans-Partit de la Ciutadania».
  7. ↑ «Sabino Méndez hablara de la inmortalidad del rock'n'roll en el ciclo La Música Contada». Asociación de Compositores y Autores de Música, 23-10-2008. Arxivat de l'original el 2014-07-26. [Consulta: 16 març 2015].
  8. ↑ «Ciutadans renuncia a las generales tras el 'no' de UPyD a concurrir en coalición». El Mundo, 15-09-2011. [Consulta: 16 març 2015].
  9. ↑ (anglès)«and has a left-liberal, secularist slant» - Demsoc Europe
  10. ↑ Medda-Windischer i Carlà, 2015, p. 178: «It should be said that not all political parties and social entities signed the Agreement: the People's Party (center-right) and Ciutadans (center-right, recently-created pro-Spanish party in the Catalan Parliament) rejected the Agreement on the basis that it had been conceived in a clearly nationalist fashion, whereas the NGO SOS-Racisme and the Trade Union Commissions Obreres considered the document not progressive enough».
  11. ↑ Ancelovici, Dufour i Nez, 2016, p. 86: «The voters have been turning to either Podemos, a new radical left-wing party that grew out of the Indignados movement, or to Ciudadanos, a new center-right party that originated in Catalonia but has mobilized more broadly in recent years».
  12. ↑ Ferrán i Hilbink, 2016, p. 144: «Ciudadanos is a center-right political party launched in Catalonia in 2006 by a group of self-styled intellectuals (who had published a “manifesto” in 2005) that extended across Spain after the Catalonian elections of 2012».
  13. ↑ Butler, 2016, p. 24: «On the centre-right of the political continuum, the Ciudadanos ('Citizens') party had less impact in the Basque Country or Navarre».
  14. ↑ Cohen i Muñoz, 2016, p. 6: «A center-right party in Spain also emerged, which is called Ciudadanos (“Citizens”), whose base is primarily young and urban and whose focus for addressing income disparity and unemployment is by concentrating on growing the innovation economy in cities throughout the country».
  15. ↑ Triviño Salazar, Juan Carlos «Immigrant Organizations and the Politicization of Cultural Diversity in the City» (pdf) (en anglès). Robert Schuman Centre for Advanced Studies. European University Institute, 2014 [Consulta: 10 juliol 2017]. «Party: Ciutadans (C's) (Citizens). Left/right cleavage: Centre-right»
  16. ↑ Gómez Fortes, Braulio; Urquizu, Ignacio «Political Corruption and the End of two-party system after the May 2015 Spanish Regional Elections» (en anglès). Regional and Federal Studies. Routledge, 25, 4, 23-09-2015, pàg. 379–389. DOI: 10.1080/13597566.2015.1083013. ISSN: 1743-9434 [Consulta: 10 juliol 2017]. «Yet the real change that makes these elections so groundbreaking has been the emergence of two change that makes these elections so groundbreaking has been the emergence of two new political forces in all the regional parliaments—one leftist party, Podemos, and one centre-right party, Ciudadanos—which have accounted for 20% of the regional vote and proved decisive in forming regional governments in the 17 autonomous communities, whether via coalition pacts, investiture agreements or legislative pacts»
  17. ↑ 17,0 17,1 «Lo que queda de Ciudadanos: dónde estaba y dónde está ahora» (en castellà). El Periodico. [Consulta: 1r juny 2023].
  18. ↑ «Registre de partits polítics». Arxivat de l'original el 2010-06-23. [Consulta: 22 maig 2010].
  19. ↑ «"Espai electoral de centreesquerra no nacionalista", Ideari de Ciutadans a la seva pàgina web"» (HTML). Arxivat de l'original el 2014-10-20. [Consulta: 16 abril 2011]. «El ideario básico de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía se nutre del liberalismo progresista y del socialismo democrático»
  20. ↑ 20,0 20,1 Fernàndez, Josep-Anton. El malestar en la cultura catalana: La cultura de la normalització 1976-1999. Editorial Empúries, 2008, p.148. ISBN 8497873416. 
  21. ↑ «Ciudadanos, the 'Podemos of the right', emerges as political force in Spain» (en anglès). The Guardian, 13-05-2015. [Consulta: 30 maig 2015].
  22. ↑ [enllaç sense format] http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2015/03/02/ciutadans-es-de-dretes-i-no-ho-vol-saber/
  23. ↑ 23,0 23,1 Melgar, Gerard. «El 28-M da la estocada a Ciudadanos, engullido definitivamente por el PP y Vox» (en castellà). El Mundo, 29-05-2023. [Consulta: 19 maig 2024].
  24. ↑ «Ciutadans desapareix dels ajuntaments: només 10 regidors dels 9.139 que hi ha a Catalunya». 324, 29-05-2023. [Consulta: 1r juny 2023].
  25. ↑ 25,0 25,1 Baraza Curtichs, Pol. «Jordi Cañas enterra definitivament Ciutadans». Vilaweb, 10-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
  26. ↑ «“Yo soy español, español, español...”». El Temps. «L'historiador de la Universitat de Barcelona, Agustí Colomines, analitza els orígens de Ciutadans i identifica les entitats que han donat empenta al partit. Aquesta és la versió extensa de la publicada en paper, en el número 1757 d'EL TEMPS.»
  27. ↑ «Albert Rivera lidera Ciutadans por ocupar el primer puesto en la lista alfabética con los nombres de los aspirantes» (en castellà). El Periódico, 10-05-2010. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 13 abril 2014].
  28. ↑ «‘Ciudadanos' prepara el asalto a Madrid con un ex secretario de estado socialista y un ex senador en sus filas» (en castellà). El confidencial, 03-11-2006. [Consulta: 18 juliol 2011].
  29. ↑ Referència on Ciutadans es compromet a no pactar amb partits nacionalistes
  30. ↑ «Nota informativa sobre l'informe 14/2008 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, de fiscalització de les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any 2006». Arxivat de l'original el 2019-01-07. [Consulta: 7 gener 2019].
  31. ↑ «Buesa, Girauta y Castellanos apoyan 'Cataluña somos todos'» (en castellà). Ciudadanos, 01-11-2009. [Consulta: 10 agost 2024].
  32. ↑ «"Dos diputados y el torero Serafín Marín salen a hombros de la Monumental de Barcelona" en ELPAIS, 26 de septiembre de 2010» (HTML). [Consulta: 14 octubre 2010].
  33. ↑ «Ciutadans (Cs) presenta su campaña electoral bajo el lema: 'Rebélate'» (HTML). [Consulta: 16 octubre 2010].
  34. ↑ «"Ciutadans recurre otra vez al desnudo en la campaña electoral catalana", ElPaís, sábado 16 de octubre de 2010» (HTML). [Consulta: 16 octubre 2010].
  35. ↑ «Sabina cede a Ciutadans su propuesta de letra para el himno». Público, 06-11-2016 [Consulta: 23 desembre 2017].
  36. ↑ «'Ciudadanos' concurrirá a las elecciones europeas y meterá en sus listas candidatos independientes». Libertad Digital, 02-02-2014 [Consulta: 23 desembre 2017].
  37. ↑ «Veintisiete candidatos concurren a las primarias de C's para las elecciones europeas». El Mundo, 13-02-2014 [Consulta: 23 desembre 2017].
  38. ↑ «Nart, Girauta y Punset, candidatos de Ciudadanos a las elecciones europeas». ABC, 22-02-2014 [Consulta: 23 desembre 2017].
  39. ↑ «La hija de Punset, número tres de C's a las europeas». e-notícies, 22-02-2014 [Consulta: 23 desembre 2017].
  40. ↑ «Ciudadanos presenta su candidatura a las europeas apelando a "la fuerza de la unión"». Crónica Global, 22-03-2014 [Consulta: 23 desembre 2017].
  41. ↑ «Podemos y Ciudadanos entran en la Eurocámara, con 5 y 2 escaños, respectivamente». 20 Minutos, 25-05-2014 [Consulta: 23 desembre 2017].
  42. ↑ «Resultados de Catalunya». El Mundo, 2014 [Consulta: 23 desembre 2017].
  43. ↑ Oms, Andreu. «El Centro Democrático Liberal se integra en el Partido por la Ciudadanía – Ciudadanos que lidera Albert Rivera». Minuto Digital, 22-02-2014. Arxivat de l'original el 2015-04-12. [Consulta: 7 abril 2015].
  44. ↑ Hernández, Cecilia. «Unión del Pueblo Salmantino se integra en Ciudadanos». El Norte de Castilla, 29-07-2014. [Consulta: 7 abril 2015].
  45. ↑ del Álamo, Ismael. «Desaparece el PRCAL y se incorpora a Ciudadanos». Burgos Conecta, 25-09-2014. [Consulta: 7 abril 2015].
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 Almendros, Teresa. «Cuatro formaciones independientes se agrupan en 'Ciudadanos de Cádiz'». Diario de Cádiz, 20-01-2013. [Consulta: 7 abril 2015].
  47. ↑ Benjumeda, Carlos. «Ciudadanos Portuenses rompe con su vocación de partido estrictamente local». Diario de Cádiz, 24-01-2015. [Consulta: 7 abril 2015].
  48. ↑ «Plataforma del Pueblo Soriano se integra en Ciudadanos con la aspiración de ser bisagra en Ayuntamiento y Diputación». 20 minutos, 17-03-2015. [Consulta: 7 abril 2015].
  49. ↑ «Ciudadanos se integra en el partido estatal». El Día, 20-03-2015. [Consulta: 7 abril 2015].
  50. ↑ Sales, A. «Un sondeo interno de Ciudadanos les otorga hasta cinco concejales en Orpesa». Levante, 02-05-2015. [Consulta: 4 maig 2015].
  51. ↑ «Picher, del PP a Foro Demócrata y ahora a Ciudadanos» (en castellà). Cadena Ser, 05-12-2016. [Consulta: 11 novembre 2022].
  52. ↑ EFE. «Dos concejales del PSC de Sant Vicenç dels Horts se pasan a Ciutadans». El País, 26-11-2014. [Consulta: 4 maig 2015].
  53. ↑ D. P. «Ciudadanos asegura haber detectado a «infiltrados del PP» entre sus filas». Información, 20-01-2015. [Consulta: 4 maig 2015].
  54. ↑ Uroz, M. J. «Miguel Cazorla Garrido acusado de apropiación indebida» (en castellà). Diario de Almería, 17-01-2015. [Consulta: 4 maig 2015].
  55. ↑ C. M. A. «Ciudadanos revoca la afiliación a José Serna, que ya no coordina la formación». La Verdad, 24-01-2015. [Consulta: 4 maig 2015].
  56. ↑ C. M. A. «Serna acusa a los responsables de Ciudadanos de no cumplir los estatutos». La Verdad, 26-01-2015. [Consulta: 4 maig 2015].
  57. ↑ «Cazorla (Cs) renuncia temporalmente a ser candidato a la Alcaldía ante su imputación por apropiación indebida». Ecodiario, 19-01-2015. [Consulta: 4 maig 2015].
  58. ↑ Ruiz de Almirón, Víctor. «El programa económico de Ciudadanos consagra al partido de Rivera en el centro político», 20-02-2015. [Consulta: 13 maig 2015].
  59. ↑ PRUNA, Gerard, Cs es proclama vot útil per una victòria del no que veu a tocar, Diari Ara, 11 de setembre del 2015, pàgina 26.
  60. ↑ Pruna, Gerard «El plebiscit converteix Ciutadans en referent de l'unionisme a Catalunya». Diari Ara, 28-09-2015 [Consulta: 29 setembre 2015].
  61. ↑ Soto, Sergio. «La historia se repite: la izquierda fracasa y Podemos evita por segunda vez un Gobierno del PSOE». Cadena SER, 25-07-2019. [Consulta: 1r desembre 2019].
  62. ↑ 62,0 62,1 62,2 Mascaró, Anna. «La desfeta de Ciutadans fulmina Albert Rivera». Ara, 12-11-2019. [Consulta: 1r desembre 2019].
  63. ↑ «Sindicatos policiales, víctimas del terrorismo, SCC, la ONCE y el CERMI respaldan la plataforma civil España Ciudadana». Europa Press, 20-05-2018 [Consulta: 20 maig 2018].
  64. ↑ «Macrooperación en decenas de municipios de PSOE, PP y Cs por amaños al grupo Sacyr». El Confidencial, 03-07-2018 [Consulta: 3 juliol 2018].
  65. ↑ Cañas, Gabriela. «El traspié de Ciudadanos». El Pais. [Consulta: 1r desembre 2019].
  66. ↑ «Ciudadanos y UPyD sellan una alianza para ir juntos a las elecciones del 10-N» (en castellà). El Mundo, 07-10-2019. [Consulta: 6 juny 2021].
  67. ↑ García de Blas, Elsa. «Luis Garicano: “Voy a seguir dando la batalla dentro”» (en castellà). El País, 29-06-2019. [Consulta: 1r desembre 2019].
  68. ↑ Tomás, Nicolas. «La descomposició de Ciutadans: de partit d'Estat a UPyD 2.0». El Nacional, 16-02-2020. [Consulta: 16 febrer 2020].
  69. ↑ «Arrimadas guanya les primàries de Ciutadans i derrota el seu rival Igea». El Nacional, 08-03-2020. [Consulta: 9 març 2020].
  70. ↑ Bareño, Gonzalo. «El giro de Cs y las gallegas, vascas y catalanas reordenan el tablero político» (en gallec). La voz de Galicia, 20-06-2020. [Consulta: 22 maig 2021].
  71. ↑ «Bizkaiko azken eserlekua kendu dio PP+Csek EH Bilduri» (en basc). EITB, 17-07-2020. [Consulta: 22 maig 2021].
  72. ↑ «Lorena Roldán s'imposa a les primàries de Ciutadans i serà candidata a la Generalitat». 324, 26-07-2019. [Consulta: 9 gener 2021].
  73. ↑ «Ciutadans prescindeix de Roldán i situa Carrizosa com a candidat a la Generalitat». Vilaweb, 19-08-2020. [Consulta: 9 gener 2021].
  74. ↑ Maideu, Cesc. «Ciutadans s'enfonsa i perd 30 diputats en una desfeta històrica». Ara, Ciutadans s'enfonsa i perd 30 diputats en una desfeta històrica. [Consulta: 22 maig 2021].
  75. ↑ «Diez diputados y tres senadores han dejado Cs tras la moción frustrada en Murcia y sus efectos en Madrid» (en castellà). Publico, 18-03-2021. [Consulta: 22 maig 2021].
  76. ↑ Garcia de Blas, Elsa. «Las 42 bajas de Ciudadanos en los últimos meses» (en castellà). El Pais, 02-04-2021. [Consulta: 22 maig 2021].
  77. ↑ Carvajal, Alvaro. «La crisis de Ciudadanos se agrava con un nuevo goteo de bajas y Rivera evita salir en defensa de Arrimadas» (en castellà). El Mundo, 07-05-2021. [Consulta: 22 maig 2021].
  78. ↑ «Ciutadans s’enfonsa a Andalusia: no obté cap diputat i passa a ser extraparlamentari». Vilaweb, 20-06-2022. [Consulta: 20 juny 2022].
  79. ↑ Martínez, Virginia. «La lista apoyada por Inés Arrimadas se impone a Edmundo Bal en las primarias de Ciudadanos» (en castellà). El País, 12-01-2023. [Consulta: 13 gener 2023].
  80. ↑ «La dirección de Ciudadanos decide no concurrir a las elecciones generales del 23 de julio» (en castellà). El País, 30-05-2023. [Consulta: 30 maig 2023].
  81. ↑ L.B. «Ciutadans decideix demà si es presenta a les eleccions generals», 30-05-2023. [Consulta: 30 maig 2023].
  82. ↑ Sánchez Iranzo, Marta. «La deriva electoral de Ciutadans força a abandonar la seu de Madrid i mudar-se a un pis». El Nacional, 16-06-2023. [Consulta: 16 juny 2023].
  83. ↑ Juan Fernández-Miranda. «PP y CS rompen las negociaciones electorales y Adrián Vázquez dimite» (en castellà). ABC, 22-03-2024. [Consulta: 22 març 2024].
  84. ↑ «Ciutadans desapareix del Parlament set anys després de guanyar les eleccions». 3CAT, 13-05-2024. [Consulta: 13 maig 2024].
  85. ↑ «Ciutadans - Partit de la Ciutadania». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  86. ↑ Article d'El País sobre l'acte al Palau de la Música de Barcelona on presenten el cartell electoral per a les eleccions de l'1-N del 2006 al Parlament de Catalunya
  87. ↑ «Rivera tilda a Mas de "golpista" por querer "imponer" una identidad a Catalunya» (en castellà). La Vanguardia, 26-09-2012. [Consulta: 10 febrer 2013].
  88. ↑ «Lerrouxisme a les eleccions catalanes del 28-N». Regió7.cat, 13-11-2010 [Consulta: 23 desembre 2017].
  89. ↑ [enllaç sense format] http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/Nou-partit-dAlbert-Rivera-Ciutadans_0_362564819.html
  90. ↑ [enllaç sense format] https://www.youtube.com/watch?v=ObxiSqIATkc
  91. ↑ 91,0 91,1 91,2 [enllaç sense format] http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2015/03/02/ciutadans-es-de-dretes-i-no-ho-vol-saber/
  92. ↑ [enllaç sense format] http://www.btv.cat/btvnoticies/2011/03/23/icv-erc-i-ciutadans-porten-al-parlament-la-dacio-en-pagament/
  93. ↑ [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20121021063804/http://www.ciudadanos-cs.org/docs_para_links/DECA-1-cat-tra.pdf
  94. ↑ [enllaç sense format] http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2015/03/02/ciutadans-es-de-dretes-i-no-ho-vol-saber/
  95. ↑ «Albert Rivera, presidente de Ciutadans: "Catalunya es ahora más provinciana"» (en castellà). 20 minutos, 19-11-2010. [Consulta: 10 febrer 2013].
  96. ↑ «Ciutadans vira al liberalisme i esborra la socialdemocràcia del seu ideari». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 04-02-2017. [Consulta: 5 febrer 2017].
  97. ↑ «C's rebutja virar cap a la socialdemocràcia i girarà cap al liberalisme». Nació Digital, 04-02-2017. [Consulta: 5 febrer 2017].
  98. ↑ «Catalogne: le parti d'extrême-droite Ciudadanos propose à Manuel Valls d'être candidat à Barcelone» (en francès). La Semaine du Roussillon, 20-04-2018. Arxivat de l'original el 2018-06-10 [Consulta: 4 novembre 2018].
  99. ↑ Majó Garriga, Adam. Set de mal: desxifrant el feixisme del segle XXI. Lleida: Pagès Editors, 2020, p. 146-150. ISBN 978-84-1303-172-9. 
  100. ↑ Muñoz Mendoza, Jordi. Principi de realitat : una proposta per a léndemà del Procés. Barcelona: L'Avenç, 2020, p. 91. ISBN 978-84-16853-38-0. 
  101. ↑ «Eleccions Municipals de 26 de maig de 2019». Segre. Arxivat de l'original el 22 de maig 2021. [Consulta: 22 maig 2021].
  102. ↑ «¿Quiénes financian a Ciudadanos, además del magnate Ganley?». El Plural, 13-12-2015 [Consulta: 14 desembre 2017].
  103. ↑ Lardiés, Alberto «¿Quién financia a Ciudadanos? El partido de Rivera gastó 250.000 euros en Andalucía». Vózpopuli, 29-03-2015 [Consulta: 14 desembre 2017].
  104. ↑ «El Tribunal de Cuentas rechaza la contabilidad de Ciudadanos». Público, 30-12-2017 [Consulta: 31 desembre 2017].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ciutadans_-_Partit_de_la_Ciutadania&oldid=34000089»