Claudetita

Claudetita
Cristalls de claudetita de Califòrnia
Fórmula química	As₂O₃
Epònim	Frederic Just Claudet (en)
Localitat tipus	Mina São Domingos, Corte do Pinto, Mértola, Districte de Beja, Portugal
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CB.45
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CB.45
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/C.01
Dana	4.3.10.1
Heys	7.13.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,33Å; b = 12,98Å; c = 4,54Å; β = 94,27°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	incolor, blanc
Macles	macles de penetració o de contacte en {100}, comunes
Exfoliació	perfecta en {010}
Fractura	fibrosa
Tenacitat	elàstica
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria, nacrada
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,870 nβ = 1,920 nγ = 2,010
Birefringència	δ = 0,140
Angle 2V	mesurat: 58°, calculat: 78°
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1868
Símbol	Cdt
Referències

La claudetita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany i dona nom al grup de la claudetita. Rep el seu nom de F. Claudet, químic francès qui va descriure per primera vegada el mineral.

Característiques

La claudetita és un òxid de fórmula química As₂O₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És un mineral dimorf de l'arsenolita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la claudetita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-2N2S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiïta, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1868 a la mina São Domingos, a Corte do Pinto, al districte de Beja, a Portugal. Ha estat descrita a altres indrets arreu del planeta, tot i que els jaciments on s'hi pot trobar són escassos.