Melanostibita

Melanostibita
Fórmula química	Mn2+(Sb5+,Fe3+)O₃
Epònim	negre i antimoni
Localitat tipus	Sjögruvan, Grythyttan, Hällefors, Västmanland, Suècia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/C.04b
Dana	4.3.5.5
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 5,22Å; c = 14,32Å;
Grup espacial	grup espacial R-3
Color	negre
Exfoliació	perfecta
Duresa (Mohs)	4
Color de la ratlla	vermell cirera
Propietats òptiques	uniaxial
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1971 s.p.
Any d'aprovació	1892
Símbol	Mlsb
Referències

La melanostibita és un mineral de la classe dels òxids.

Característiques

La melanostibita és un òxid de fórmula química Mn²⁺(Sb⁵⁺,Fe³⁺)O₃, format per manganès, antimoni i ferro. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la melanostibita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1892 a una mina de Sjögruvan, a Grythyttan, Hällefors (Västmanland, Suècia). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.