Sil·lenita
 Sil·lenita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Bi₁₂SiO20 |
| Epònim | Lars Sillén |
| Localitat tipus | Durango, Mèxic |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.70 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.70 |
| Dana | 4.3.12.1 |
| Heys | 7.13.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 10,11Å; |
| Grup puntual | 4 3m - hextetraedral |
| Color | verd oliva, groguenc-verd, gris o gris-marró |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | groguenc a blanc marronós |
| Densitat | 9,16 g/cm³ (mesurada); 8,8 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Sén |
| Referències | [1] |
La sil·lenita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de Lars Gunnar Sillén (1916-1960), de Suècia, qui va treballar intensament en els compostos de bismut i oxigen.
Característiques
[modifica]La sil·lenita és un òxid de fórmula química Bi₁₂SiO20. Cristal·litza en el sistema isomètric.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sillenita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-2N2S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiïta, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a l'estat de Durango, a Mèxic, tot i que ha estat descrita a una desena de països més d'arreu del planeta.
Referències
[modifica]