Estibioclaudetita
Estibioclaudetita | |
---|---|
Cristall d'estibioclaudetita de la localitat tipus | |
Fórmula química | AsSbO₃ |
Epònim | claudetita i antimoni |
Localitat tipus | mina Tsumeb (Tsumcorp Mine), Tsumeb, Regió d'Otjikoto, Namíbia |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.45 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.45 |
Dana | 4.3.10.3 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 4,5757Å; b = 13,1288Å; c = 5,4216Å; β = 95,039° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2007-028 |
Símbol | Scld |
Referències | [1] |
L'estibioclaudetita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la claudetita. Rep el seu nom de la seva composició química i la seva relació amb la claudetita.
Característiques
[modifica]L'estibioclaudetita és un òxid de fórmula química AsSbO₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2007. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estibioclaudetita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-2N2S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiïta, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Tsumeb, a la regió d'Otjikoto, al nord de Namíbia. També ha estat descrita en altres dos indrets: les mines de Borgofranco, a Biò, a la província de Torí (Piemont, Itàlia), i a Waitschach, a Caríntia (Alemanya).
Referències
[modifica]- ↑ «Stibioclaudetite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2017].