Vés al contingut

Estibioclaudetita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralEstibioclaudetita

Cristall d'estibioclaudetita de la localitat tipus
Fórmula químicaAsSbO₃
Epònimclaudetita i antimoni Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Tsumeb (Tsumcorp Mine), Tsumeb, Regió d'Otjikoto, Namíbia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.45
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.45 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.3.10.3
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 4,5757Å; b = 13,1288Å; c = 5,4216Å; β = 95,039°
Grup puntual2/m - prismàtica
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2007-028
SímbolScld Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'estibioclaudetita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la claudetita. Rep el seu nom de la seva composició química i la seva relació amb la claudetita.

Característiques

[modifica]

L'estibioclaudetita és un òxid de fórmula química AsSbO₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2007. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estibioclaudetita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-2N2S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiïta, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la mina Tsumeb, a la regió d'Otjikoto, al nord de Namíbia. També ha estat descrita en altres dos indrets: les mines de Borgofranco, a Biò, a la província de Torí (Piemont, Itàlia), i a Waitschach, a Caríntia (Alemanya).

Referències

[modifica]
  1. «Stibioclaudetite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2017].