Claudi Martí-Salazar
| |||
| Nom original | (oc) Claudi Martí  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 6 març 1940 (84 anys) Carcassona (França) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Cultura occitana i traducció de l'occità | ||
| Ocupació | cantant, cantautor, educador, escriptor, mestre d'educació primària | ||
| Activitat | quaranta (des de 1968) | ||
| Gènere | cançó, folk | ||
| Influències | |||
| Instrument | veu i guitarra | ||
| Segell discogràfic | Ventadorn, Nord-Sud Guimbarda (Espanya) | ||
| Company professional | Jean-Pierre Chabrol, Mans de Breish, Studio der Frühen Musik | ||
| Premis | |||
| |||
    
| |||
Claudi Martí (Carcassona, 6 de març de 1940)[1] és un mestre, cantautor i escriptor llenguadocià: la seua obra tracta temes com la història d'Occitània i la defensa de l'occità, els interessos dels agricultors i la lloança de la vida en el camp.
És un dels màxims representants de la Nova Cançó occitana.
Biografia
[modifica]Nascut a Carcassona l'any 1940, fill d'immigrants aragonesos (els seus avis –dels quals va aprendre el català, el castellà «i algunes expressions en aragonès»– eren de la Franja), Claude Marti-Salazar és mestre d'escola rural a Confolenç quan, en un aplec occitanista el setembre de 1968 a Muret, cerca una nova forma d'expressió altra que els cartells del maig francès; influït per la Nova Cançó catalana i el Diguem no de Raimon, Martí comença d'escriure cançons en francés, però no pot amagar el seu accent occità quan parla francés: a la resposta d'un expert que li digué «Açò que feu no és gens malament, però el vostre accent és horrible; amb tres mesos de lliçons de dicció tindreu un accent perfecte per a cantar en francés», un vinyater li replicà «Canta en llengua d'oc: no tindràs pas més accent!» Així van nàixer les primeres cançons: Un país que vòl viure, Perqué m'an pas dit («Perquè no m'han dit pas?») i Las messorgas («les mentides»); totes tres incloses en el seu primer àlbum, Occitània!, editat per la cooperativa discogràfica Ventadorn, que pren el nom d'un trobador.[2]
Els quatre primers discos els enregistrà només amb la guitarra i el sol acompanyament d'altres veus convidades: les millors cançons d'aqueixos dos LP i dos EP van ser recollides l'any 1973 en un disc novell, Lo país vòl viure, editat en Le Chant du Monde a tot Europa; d'ençà, Martí començà d'acompanyar-se de músics de cambra en L'agonia del Lengadòc (enregistrat a l'Studio der Frühen Musik per Alemanya), jazz en L'òme esper (1974) o folk en L'an 01 (1975) i Lo camin del solelh (1976), on canta una cançó en castellà dedicada a son avi Luis i una altra, Los commandos de la nuèit, on conta les revoltes vinyateres de 1907 i del seu temps:
| « | Sabem pla que, per altres rutes, marxen els del Menerbés, Carcassonès i Corbièras tota: som els comandos de la nit. |
» |
Lo camin del solelh (editat a Espanya per Guimbarda) marca un punt d'inflexió en el qual Martí bandeja la cançó en occità i se centra en l'escriptura en francés: la seua col·laboració amb Jean-Pierre Chabrol va produir dues novel·les (Caminarem i Les petites Espagnes); després de la darrera publicació i durant gairebé una dècada, Martí no produeix pas cap altra referència fins al 1992, any que edita un nou disc amb títol en francés (Et pourtant elle tourne...) a partir del qual deixa de tocar guitarra i canta solament, amb nous arranjaments de Gérard Pansanel. No importa com, Martí continua de fer concerts[3] i l'àlbum següent, El jinete, apareix deu anys després;[4] durant l'espai de temps entre ambdós Martí escriu els textos per a llibres d'imatges del seu país de Carcassona. Amb la publicació d'un volum de poesia il·lustrada l'any 2003, Martí torna a espaiar la seua producció i no torna fins a l'any 2006 amb l'edició del disc compacte Çò milhor, que conté els seus millors successos en occità reenregistrats amb arranjaments novells.[5]
Obra
[modifica]La producció de Martí durant la dècada dels 70 alterna la música i l'escriptura; en la dècada dels 80, tant l'una com l'altra són poques i d'ençà del 1998, la producció literària esdevé la seua més gran preocupació, però sense deixar l'escena musical.
Bibliografia
[modifica]| any | títol | gènere | comentaris | ISBN |
|---|---|---|---|---|
| 1974 | Homme d'oc | assaig | en col·laboració amb M. Le Bris | |
| 1974 | Claude Marti | biografia | a cura de Roland Pecout | |
| 1978 | Caminarem | novel·la | amb Jean-Pierre Chabrol | |
| 1984 | Les petites Espagnes | novel·la | amb Jean-Pierre Chabrol | |
| 1998 | Ombres et lumière | autobiografia | ||
| 1998 | Carcassonne | poesia | amb el pintor Jean Camberoque | |
| 1998 | Corbières au cœur | imatge | amb el fotògraf Raymond Roig | |
| 1999 | Trencavel | còmic? | amb l'il·lustrador Jean-Claude Pertuzé | |
| 1999 | Carcassonne au cœur | imatge | ||
| 2002 | Minervois au cœur | assaig | amb fotos de Patrice Cartier | |
| 2003 | L'olivier ou la résurrection de l'eternel | poesia | amb il·lustracions de Pierre François | |
| 2007 | Terres cathares | poesia | amb il·lustracions de Paul Moscovino |
Discografia
[modifica]| any | títol | segell | comentaris |
|---|---|---|---|
| 1969 | Occitània! | Ventadorn | amb Un país que vòl viure, Lengadòc roge i Perqué m'an pas dit? |
| 1971 | Lengadòc roge | Ventadorn | Extended Play amb Lengadòc roge i tres cançons plus |
| 1972 | Montsegur! | Ventadorn | amb la cançó homònima i Tres vidas |
| 1972 | Martí | Ventadorn | EP amb Animals a banas sul Larzac i tres cançons plus |
| 1973 | Lo païs que vòl viure | Le Chant du Monde | recopilació dels discs anteriors per a Europa, premi internacional Charles Cros |
| 1974 | L'òme esper | Ventadorn | amb la cançó homònima, Papet i Los corbasses |
| 1975 | L'an 01 | Ventadorn | amb Vaqui qu'un sèr i Los batèus |
| 1976 | L'agonia del Lengadòc | EMI/Reflexe | enregistrat amb Studio der Frühen Musik a Alemanya |
| 1976 | Lo camin del solelh | Ventadorn | amb, Tu, mon vilatge, la cançó homònima, A mon ostal de la colina i Ieu m'en vau |
| 1980 | Monta-vida | Ventadorn | amb la cançó homònima, Ali, Estela, Peire i Exilh |
| 1992 | Et pourtant elle tourne... | Revolum | amb Galilée i revisitacions de Lo camin del solelh |
| 2002 | El Jinete | Paratge/Nord>Sud | amb la cançó homònima, Un que sovent s'en es anat... i Temps de vendemias |
| 2006 | Çò milhor | Nord>Sud | recopilatori d'èxits regravats |
| 2008 | Tolosa | Nord>Sud | noves cançons en occità |
De més a més, Martí compon les músiques de les sèries de televisió Ces grappes de ma vigne (France 2) i Un été albigeois (FR3) i la banda sonora del Conte d'automne d'Éric Rohmer (1998). L'han versionat, a més d'altres cantants occitans, cantautors com Paco Muñoz.[6]
Notes
[modifica]- ↑ «LE CÉLÈBRE CHANTEUR OCCITAN CLAUDE MARTI À CARMABLEU» (en francès). Le Petit Journal, 10-06-2018. [Consulta: 14 setembre 2023].
- ↑ Fleury, Jean-Jacques: Lo camin del solelh (Guimbarda, Madrid 1979)
- ↑ VilaWeb[Enllaç no actiu] Antologia cantadèra: Claudi Martí en conferéncia a Pau
- ↑ Cantaires occitans Claudi Martí
- ↑ Le Petit Journal Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine. Claude Marti sort un nouvel album, «Çò milhor»
- ↑ «Vos vull parlar». Viasona. [Consulta: 10 agost 2024].
Enllaços externs
[modifica]- Paraulas en òc Claudi Martí (occità)
- ClaudeMarti.com lloc web oficial amb biografia, bibliografia i discografia amb tot d'imatges i fragments en mp3 (francès)