Cocromita
Cocromita | |
---|---|
Fórmula química | (Co,Ni,Fe)(Cr,Al)₂O₄ |
Epònim | crom i cobalt |
Localitat tipus | dipòsit de níquel de Bon Accord, Barberton, Districte d'Ehlanzeni, Mpumalanga, Sud-àfrica |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BB.05 |
Dana | 7.2.3.5 |
Heys | 7.21.3 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | cúbic |
Grup espacial | grup espacial 227 |
Fractura | concoidal |
Duresa (Mohs) | 7 |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1978-049 |
Any d'aprovació | 1978 |
Símbol | Cchr |
Referències | [1][2] |
La cocromita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Rep el seu nom perquè conté cobalt i crom a la seva composició química.
Característiques
[modifica]La cocromita és un òxid de fórmula química (Co,Ni,Fe)(Cr,Al)₂O₄. Cristal·litza en el sistema cúbic, formant grans d'unes 20 micres aproximadament. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cocromita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en substitució de cromita en dipòsits de níquel tabular en el contacte entre quarsita i roques ultramàfiques serpentinitzades. Sol trobar-se associada a altres minerals com: trevorita, nicromita, liebenbergita, bunsenita, corindó i albita. Va ser descoberta l'any 1978 al dipòsit de níquel de Bon Accord, a Barberton (Districte d'Ehlanzeni, Mpumalanga, Sud-àfrica). També ha estat descrita al volcà Mutnovsky, a l'óblast de Kamtxatka (Rússia), sent aquests dos els únics indrets on se n'ha trobat.
Referències
[modifica]- ↑ «Cochromite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 abril 2016].
- ↑ «Cochromite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 11 abril 2016].