Llista de les comarques dels Països Catalans

Tot seguit hi ha una llista de comarques tradicionals i oficials dels Països Catalans, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix). El nom de la capital és en la forma catalana, i no sempre correspon a la forma oficial. S'indica la zona de predomini lingüístic (ZPL) a què pertanyen en les comarques valencianes que no corresponen a l'àmbit lingüístic català i, en aquest cas, entre parèntesis hi ha el nom en castellà. També s'indiquen les comarques que tenen l'occità com a llengua pròpia. S'hi han inclòs les comarques oficials, tot i que algunes no són tradicionals. A les Illes Balears, la Franja de Ponent i la Catalunya Nord, on les comarques no tenen caràcter oficial però són reconegudes acadèmicament, els noms i les capitals corresponen a la tradició, i en l'últim cas, el nomenclàtor l'ha elaborat la Universitat de Perpinyà. A la llista s'hi ha inclòs Andorra, tot i que actualment és un estat sobirà. En el cas de l'Horta de València, que ha patit una subdivisió administrativa que l'Acadèmia no reconeix, s'esmenten les noves comarques sota el nom tradicional.

l'Alacantí, Alacant, alacantí alacantina
l'Alcalatén, l'Alcora
l'Alcoià, Alcoi, alcoià alcoiana
l'Alt Camp, Valls
l'Alt Empordà, Figueres, altempordanenc altempordanenca
l'Alt Maestrat, Albocàsser
l'Alt Millars, Cirat (El Alto Mijares, ZPL castellà)
l'Alt Palància, Sogorb (El Alto Palancia, ZPL castellà)
l'Alt Penedès, Vilafranca del Penedès, altpenedesenc altpenedesenc a
l'Alt Urgell, la Seu d'Urgell, alturgellenc alturgellenca o urgellenc urgellenca
l'Alt Vinalopó, Villena (Alto Vinalopó, ZPL valencià i castellà)
l'Alta Cerdanya, Montlluís, cerdà cerdana
l'Alta Ribagorça, el Pont de Suert altaribagorçà altaribagorçana
Andorra, Andorra la Vella, andorrà andorrana (constituïda com a coprincipat parlamentari)
l'Anoia, Igualada, anoienc anoienca
el Bages, Manresa, bagenc bagenca
el Baix Camp, Reus
el Baix Cinca, Fraga
el Baix Ebre, Tortosa, ebrenc ebrenca
el Baix Empordà, la Bisbal d'Empordà
el Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, baixllobregatenc baixllobregatenca
el Baix Maestrat, Vinaròs
el Baix Penedès, el Vendrell, baixpenedesenc baixpenedesenca
el Baix Segura, Oriola (La Vega Baja, ZPL valencià i castellà)
el Baix Vinalopó, Elx
la Baixa Ribagorça, Benavarri, baixaribagorçà baixribagorçana
la Baixa Cerdanya i oficialment Cerdanya, Puigcerdà, cerdà cerdana
el Barcelonès, Barcelona, barceloní barcelonina
el Berguedà, Berga, berguedà berguedana
el Camp de Morvedre, Sagunt
el Camp de Túria, Llíria
la Canal de Navarrés, Énguera (Canal de Navarrés, ZPL castellà)
el Capcir, Formiguera, capcinès capcinesa
el Comtat, Cocentaina
la Conca de Barberà, Montblanc, conquenc conquenca
el Conflent, Prada, conflentí confletina
la Costera, Xàtiva
el Fenolledès o Fenolleda, Sant Pau de Fenollet (Fenolhedés, ZPL occità), fenolledenc fenolledenca
la Foia de Bunyol, Xiva de Bunyol (La Hoya de Buñol, ZPL castellà)
el Garraf, Vilanova i la Geltrú, garrafenc garrafenca
les Garrigues, les Borges Blanques, garriguenc garriguenca
la Garrotxa, Olot, garrotxí garrotxina
el Gironès, Girona, gironí gironina
l'Horta, València, comarca històrica no oficial que ara està dividida en:
- l'Horta Nord, Puçol (capital no oficial)
- l'Horta Sud, Catarroja (capital no oficial)
- València, València, valencià valenciana
Llevant, Manacor (no té reconeixement oficial), llevantí llevantina
la Llitera, Tamarit de Llitera, lliterà lliterana
el Maresme, Mataró, maresmenc maresmenca
la Marina Alta, Dénia
la Marina Baixa, la Vila Joiosa
el Matarranya, Vall-de-roures, matarranyenc matarranyenca
Menorca, Maó, menorquí menorquina
Migjorn (no té reconeixement oficial)
el Moianès, Moià, moianenc moianenca
el Montsià, Amposta, montsianenc montsianenca
la Noguera, Balaguer, noguerenc noguerenca
Osona, Vic, osonenc osonenca
el Pallars Jussà, Tremp, pallarès pallaresa
el Pallars Sobirà, Sort, pallarès pallaresa
la comarca de Palma, Palma, palmesà palmesana
les Pitiüses, Eivissa, eivissenc eivissenca, formenterer formenterera
el Pla de l'Estany, Banyoles
el Pla de Mallorca (no té reconeixement oficial)
el Pla d'Urgell, Mollerussa
la Plana Alta, Castelló de la Plana
la Plana Baixa, Borriana
la Plana d'Utiel, Requena (La Plana de Utiel - Requena, ZPL castellà)
els Ports, Morella
el Priorat, Falset, prioratí prioratina
el Racó d'Ademús, Ademús (El Rincón de Ademuz, ZPL castellà)
el Raiguer, Inca (no té reconeixement oficial)
la Ribera Alta, Alzira, altriberenc altriberenca
la Ribera Baixa, Sueca, baixriberenc baixriberenca
la Ribera d'Ebre, Móra d'Ebre, riberenc riberenca
el Ripollès, Ripoll, ripollès ripollesa
el Rosselló, Perpinyà, rossellonès -esa
- els Aspres, Tuïr, asprenc asprenca (comarca admesa pel Nomenclàtor de la Universitat de Perpinyà i tradicionalment una subcomarca del Rosselló)
la Safor, Gandia, saforenc saforenca
la Segarra, Cervera, segarrenc segarrenca
el Segrià, Lleida, segrianenc segrianenca
la Selva, Santa Coloma de Farners, selvatà selvatana
la Serra de Tramuntana (no té reconeixement oficial)
els Serrans, Xelva (la Serranía, ZPL castellà)
el Solsonès, Solsona, solsonenc solsonenca
el Tarragonès, Tarragona tarragoní tarragonina
la Terra Alta, Gandesa
l'Urgell, Tàrrega, urgellenc urgellenca
la Vall d'Albaida, Ontinyent, valldalbaidí valldalbaidina
la Vall d'Aran, Viella (era Val d'Aran, ZPL occità), aranès aranesa
la Vall de Cofrents, Aiora (El Valle de Ayora, ZPL castellà)
el Vallès Occidental, Sabadell i Terrassa, vallesà vallesana
el Vallès Oriental, Granollers, vallesà vallesana
el Vallespir, Ceret, vallespirenc vallespirenca
el Vinalopó Mitjà, Elda (El Vinalopó Medio, ZPL valencià i castellà)