Comunitat de Països de Llengua Portuguesa
(pt) Comunidade dos Países de Língua Portuguesa  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | CPLP | ||||
| Tipus | organització internacional | ||||
| Idioma oficial | portuguès | ||||
| Història | |||||
| Creació | 17 juliol 1996 | ||||
| Activitat | |||||
| Membres | 9 (2014) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Zacarias da Costa (2021–) | ||||
| Format per | Països Africans de Llengua Oficial Portuguesa Guinea Bissau (1996–) São Tomé i Príncipe (1996–) Moçambic (1996–) Cap Verd (1996–) Angola (1996–) Brasil (1996–) Portugal (1996–) Timor Oriental (2002–) Guinea Equatorial (2014–) | ||||
| Lloc web | cplp.org | ||||
     
| |||||
Localització geogràfica  | |||||
La Comunitat de Països de Llengua Portuguesa (portuguès: Comunidade dos Países de Língua Portuguesa) o CPLP és un fòrum multilateral entre països lusòfons que promou l'aliança i amistat entre els seus signataris.
Formació i països membres
[modifica]La CPLP fou creada el 17 de juliol del 1996 per Angola, Brasil, Cap Verd, Guinea Bissau, Moçambic, Portugal i São Tomé i Príncipe.[1] L'any 2002, després d'aconseguir la independència, Timor Oriental fou acollit com a país integrant.[2] Guinea Equatorial va esdevenir el novè país en formar-ne part, l'any 2014.[3]
A pesar de la iniciativa, la CPLP és una organització jove que malda per posar en pràctica els objectius d'integració dels territoris lusòfons. El 2005, en una reunió a Luanda, Angola, la CPLP decidí que el dia 5 de maig es commemorés el Dia de la Cultura Lusòfona en el món.[4] El 2019 La Unesco va avalar la mesura, declarant també el 5 de maig com el Dia de la llengua portuguesa.[5]
Des de 2011, la seu de la CPLP es troba al Palácio Condes de Penafiel de Lisboa.[6]
Països membres
[modifica]
Angola (1996)
Brasil (1996)
Cap Verd (1996)
Guinea Bissau (1996)
Moçambic (1996)
Portugal (1996)
São Tomé i Príncipe (1996)
Timor-Leste (1996)
Guinea Equatorial (observador: 2006, membre: 2014)
Observadors associats
[modifica]
Maurici (2006)
Senegal (2008)
Geòrgia (2014)
Japó (2014)
Turquia (2014)
Namíbia (2014)
Eslovàquia (2016)
Uruguai (2016)
República Txeca (2016)
Hongria (2016)
Argentina (2018)
Xile (2018)
França (2018)
Andorra (2018)
Itàlia (2018)
Luxemburg (2018)
Regne Unit (2018)
Sèrbia (2018)
OEI (2018)[7]
Observadors consultius
[modifica]- Consell Empresarial de la CPLP
- Fòrum de la Joventut de la CPLP
- Fundació Calouste Gulbenkian
- Fundació Luso-Americana per al Desenrotllament
- Associció dels Comités Olímpics de Llengua Portuguesa
- Fundació per a la Divulgació de les Tecnologies de la Informació
- Fundació Bial
- AMI – Assistència Mèdica Internacional
- Salut en Portugués
- Cercle de Reflexió Lusòfona
- Fundació Luso-Brasilera
- Metges del Món
- Associació de les Misericòrdies de Portugal
- Universitat Lusòfona d'Humanitats i Tecnologia
- Fundació per al Desenrotllament de la Comunitat
- Associació d'Universitats de Llengua Portuguesa
- Comunitat Sindical dels Països de Llengua Portuguesa
Importància
[modifica]La Comunitat de Països de Llengua Portuguesa abraça una població superior a 260 milions de lusofalantes (parlants de portuguès), tractant-se del 5è idioma més parlat al mòn (el primer de l'hemisferi sud) i ocupa una àrea total de 10.742.000 km² - més gran que el Canadà, el segon país més gran del món.[8][9] El PIB conjunt de tots els països membres supera els 1,7 bilions de dòlars estatunidencs (dada de 2016).[10]
La CPLP ja ha sigut decisiva per alguns dels seus països. A Guinea Bissau, per exemple, la CPLP ha ajudat a controlar cops d'estat i a concretar una reforma política,[11] i a São Tomé i Príncipe es va proposar una reforma econòmica.[12]
Organització i comunitat
[modifica].jpg)
La Comunitat és dirigida pel Secretariat Executiu, que estudia, escull i implementa plans polítics per a l'organització. Està situat a Lisboa. El mandat del Secretari Executiu dura dos anys, i pot allargar-se, en cas de reelecció, per un bienni addicional.[13]
La Conferència dels Caps d'Estat i de Govern, biennal, estudia les prioritats i avalua els resultats de la CPLP. El pla d'acció és pres pel Consell de Ministres d'Afers Exteriors dels països membres, que té lloc anualment. Hi ha també unes altres trobades mensuals del Comitè d'Acords Permanent.
La bandera de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa conté huit ales que formen un cercle. Cadascuna d'estes ales representa un membre de la CPLP. Fins abans de la filiació oficial de Timor Oriental, hi havia set ales.[12]
Secretariat executiu
[modifica]Conforme a l'article 18 dels estatuts de la CPLP, el Secretari/a Executiu és una alta personalitat d'un dels estats membres de la CPLP i és escollit durant la Conferència de Caps d'Estat.[14] Des de la creació de la Comunitat, els Secretaris Executius han estat:[15]
| Ordre | Nom | Nacionalitat | Data d'inici | Data final | Experiència prèvia |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Marcolino José Carlos Moco |  Angola
|
Juliol 1996 | Juliol 2000 |
|
| 2 | Dulce Maria Pereira |  Brasil
|
Juliol 2000 | Agost 2002 |
|
| 3 | João Augusto de Médicis | Brasil
|
Agost 2002 | Abril 2004 | |
| 4 | Luís de Matos Monteiro da Fonseca |  Cap Verd
|
Juliol 2004 | Juliol 2008 |
|
| 5 | Domingos Simões Pereira |  Guinea Bissau
|
Juliol 2008 | Juliol 2012 |
|
| 6 | Murade Isaac Murargy |  Moçambic
|
Juliol 2012 | Gener 2017 | |
| 7 | Maria do Carmo Trovoada Pires de Carvalho Silveira |  São Tomé i Príncipe
|
Gener 2017 | Desembre 2018 |
|
| 8 | Francisco Ribeiro Telles |  Portugal
|
Desembre 2018 | *Present |
|
Conferències de Caps d'Estat
[modifica]| Ordre | Any | Localitat | País |
|---|---|---|---|
| I | 1996 | Lisboa | Portugal |
| II | 1998 | Praia | Cap Verd |
| III | 2000 | Maputo | Moçambic |
| IV | 2002 | Brasília | Brasil |
| V | 2004 | São Tomé | Sao Tomé i Príncipe |
| VI | 2006 | Bissau | Guinea Bissau |
| VII | 2008 | Lisboa | Portugal |
| VIII | 2010 | Luanda | Angola |
| IX | 2012 | Maputo | Moçambic |
| X | 2014 | Dili | Timor oriental |
| XI | 2016 | Brasília | Brasil |
| XII | 2018 | Santa Maria | Cap Verd |
Territoris observadors i aspirants
[modifica]Guinea Equatorial i Maurici
[modifica]Alguns països de l'Àfrica tenen idiomes criolls derivats del portugués, a causa de la presència portuguesa en el continent d'ençà del segle xv. A Guinea Equatorial i Maurici (sense fer esment del Marroc, que també demanà l'estatut d'observador), a pesar de parlar uns altres idiomes (Maurici té com a idioma oficial el francés i Guinea Equatorial el francés i l'espanyol), els seus governs han intentat, així i tot, d'obtenir l'estatus d'Observador a la CPLP. En la VI Conferència de Caps d'Estat i de Govern, realitzada a Bissau, el juliol del 2006, la República de Maurici i Guinea Equatorial obtingueren l'estatut d'Observadors Associats.[16] Guinea Equatorial va obtenir, l'any 2014, l'accés com a membre de ple dret de l'organització.[3]
Macau
[modifica]Macau fou l'últim territori ultramarí portugués descolonitzat, el qual fou tornat a la Xina el 1999. Encara manté vius trets de la cultura portuguesa. El portugués és una de les llengües oficials d'este territori. La demanda per a l'obtenció de l'estatut d'Observador Associat no s'havia efectuat fins al 2006, any en què la Xina demanà per a ella esdevenir membre observador, a través de Macau.[17]
Andorra
[modifica]El país dels Pirineus té un fort vincle amb Portugal, estat d'on prové més del 14% de la seva població.[18] L'any 2018, Andorra va obtenir la seva adhesió com a Observador Associat de la CPLP.[19]
Marroc
[modifica]Va sol·licitar la seva adhesió com a observador associat l'any 2010. Part del litoral marroquí va dependre de la corona portuguesa en l'època colonial, on encara hi ha restes de la seva arquitectura.[20]
Índia
[modifica]Portugal va tenir diverses colònies a l'Índia, com Goa. El país també s'ha mostrat interessat en esdevenir membre de la Comunitat. Indonèsia i Filipines, arxipèlags descoberts pels portuguesos al segle xvi, també estudien sol·licitar-ho.[21]
Veneçuela
[modifica]El país llatinoamericà té un estret vincle amb la CPLP: 400.000 habitants de Veneçuela són descendents de portuguesos o de brasilers.[22]
Galícia
[modifica]A Galícia hi ha moviments que reclamen que Galícia siga acceptada com a membre de ple dret de la CPLP, o almenys com a observadora. Este moviment, impulsat per intel·lectuals i alguns grups polítics, així com organitzacions lingüístiques que reivindiquen la unitat de la llengua gallego-portuguesa (Associaçom Galega da Língua i Movimento de Defesa da Língua), defenen que el gallec és una variant dialectal de la llengua portuguesa. El responsable de cultura de la Xunta de Galicia, va manifestar la voluntat del govern gallec d'estudiar la possible entrada de Galícia dins de la CPLP.[23]
Referències
[modifica]- ↑ «Portugal». Enciclopèdia.cat. Arxivat de l'original el 2020-05-06. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ Rocamora, José Antonio Rocamora «Timor Oriental tras la ocupación indonesia». Revista CIDOB d'afers internacionals, 69, 2005, pàg. 9. Arxivat de l'original el 2021-05-05. ISSN: 1133-6595 [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Forniès, David. «Obiang es fa el lusòfon, però amb olor de petroli», 20-08-2014. Arxivat de l'original el 2021-05-05. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «5 de maio. Dia da língua portuguesa e da cultura nos 20 anos da CPLP» (pdf). Instituto Camões, 01-04-2016. Arxivat de l'original el 2021-05-05. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «La Unesco proclama el 5 de mayo como Día Mundial de la Lengua Portuguesa». La Vanguardia, 25-11-2019. Arxivat de l'original el 2021-05-05. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «Lisboa oferece palácio à CPLP». Nascer do Sol, 24-09-2011. Arxivat de l'original el 2021-05-05. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «Comunidad de Países de Lengua Portuguesa» (en castellà). Ministério das Relaciões Exteriores - Governo Federal do Brasil. Arxivat de l'original el 2021-06-14. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ «Língua Portuguesa: saiba mais sobre o 5º idioma mais falado do mundo». Agência Brasil, 05-05-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-11. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «Comunidade dos Países de Língua Portuguesa (CPLP)». Ministério Meio Ambiente do Brasil. Arxivat de l'original el 2021-05-05. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «A dimensão económica da CPLP» (presentació). Câmara de Comércio Moçambique-Portugal, 01-02-2019. Arxivat de l'original el 2022-03-31. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «Special report of the Secretary-General on the situation in Guinea-Bissau». United Nations, 30-04-2012. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 19 gener 2013].
- ↑ 12,0 12,1 Rizzi, Kamilla R. «A política externa brasileira para São Tomé e Príncipe: O teor político da cooperação Sul-Sul (1975-2010)». Actas do Colóquio Internacional São Tomé e Príncipe numa perspectiva interdisciplinar, diacrónica e sincrónica, 11-2012, pàg. 519–552. Arxivat de l'original el 2021-05-05 [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ Ramos, Cláudia Toriz «A CPLP no mundo actual». Tempo exterior, 34, 2017, pàg. 7–18. Arxivat de l'original el 2024-05-23. ISSN: 1579-6582 [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «Estatuto» (en portuguès). CPLP. Arxivat de l'original el 2020-06-26. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ «OIT e CPLP - Uma parceria com o mundo de língua portuguesa» (pdf). International Labour Organization, 2019. Arxivat de l'original el 2021-06-13. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ «[Guiné Equatorial e Maurício pedem estatuto observador associado da CPLP Guiné Equatorial e Maurício pedem estatuto observador associado da CPLP]». ONU News, 14-07-2006. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «Foro de Cooperación China-CPLP» (en castellà). Embajada de Angola en España, 15-09-2016. Arxivat de l'original el 2021-05-05. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «Andorra - Inmigración». Expansión. Arxivat de l'original el 2020-02-01. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «Andorra esdevé membre observador de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa (CPLP)». Govern d'Andorra, 18-07-2018. Arxivat de l'original el 2021-05-05. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ Santos, Ivair. «Marrocos e Uruguai manifestam desejo de participarem da CPLP». Instituto Portal Afro, 06-06-2015. Arxivat de l'original el 2020-08-11. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ «Índia vai pedir estatuto de observador na Comunidade dos Países de Língua Portuguesa». Mundo Lusiada, 19-12-2019. Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ Fiel, Jorge. «Venezuela, Ucrânia e Croácia querem ser da CPLP». Diário de Notícias, 16-07-2008. Arxivat de l'original el 2021-06-14. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ «A Xunta aposta pola colaboración coa Comunidade de Países de Lingua Portuguesa» (en gallec). Xunta de Galicia, 29-01-2019. Arxivat de l'original el 2021-05-05. [Consulta: 5 maig 2021].
Vegeu també
[modifica]- Lusofonia
- Imperi Portuguès
- Àfrica Llatina
- Reintegracionisme de la llengua gallega
Enllaços externs
[modifica]