Contaminació atmosfèrica
La contaminació atmosfèrica o pol·lució atmosfèrica[nota 1] és la contaminació de l'aire[1][2] i fa referència a la presència a l'aire de determinades substàncies en concentracions superiors a les naturals que impliquen risc, dany o molèstia greu a les persones i béns de qualsevol mena[3] o que poden atacar diversos materials, o éssers vius, reduir la visibilitat o produir olors.
La contaminació pot ser antropogènica (produïda, directament o indirecta, per l'acció de l'home) o natural (erupcions volcàniques, erosió del sol, resuspensió de pols, emissions biogèniques de boscos). És causant entre altres del forat a la capa d'ozó, de l'efecte hivernacle, de la boira fotoquímica i de la pluja àcida. L'efecte Callendar és un tipus de contaminació atmosfèrica.
Contaminacions local i planetària
[modifica]
La contaminació atmosfèrica pot tenir caràcter local, quan els efectes lligats al focus es pateixen al voltant d'aquest focus, o planetari, quan per les característiques del contaminant, es veu afectat l'equilibri del planeta i zones allunyades dels focus emissors.[4]
La contaminació atmosfèrica pot tenir caràcter local si els efectes lligats al focus es pateixen de manera significativa únicament prop d'aquesta, com per exemple el fum d'una ciutat a causa dels vehicles; la boira fotoquímica i la pluja àcida.[5] Als nuclis urbans cal destacar el fenomen de la inversió tèrmica, que pot ocasionar grans accidents contaminants col·lectius, i que consisteix bàsicament en l'estancament de cúpules d'aire calent contaminat sobre les grans ciutats.[1] Les masses d'aire es desplacen a llargues distàncies i de manera caòtica, per la qual cosa, en general, el concepte de «local» abasta zones de gran extensió, de vegades de diferents països, per exemple després d'un accident nuclear.[6]
Altrament, la contaminació planetària afecta l'equilibri general de la Terra, també a les zones més llunyanes dels focus, com és el cas de, per exemple, l'efecte hivernacle[7] i del forat de la capa d'ozó.[8]
Contaminants primaris i secundaris
[modifica]Un pol·luent primari és aquell que s'allibera directament a l'atmosfera per mitjà de xemeneies, vehicles, etc. N'és un exemple el diòxid de carboni (CO₂), i un altre de molt freqüent n'és la calor.[9] D'altra banda, un contaminant secundari és el que es forma per la interacció química entre els contaminants primaris i els components naturals de l'atmosfera (nitrogen, oxigen, etc.). Els contaminants secundaris més freqüents a l'atmosfera són els nitrats de peroxiacetil (PAN, de l'anglès peroxiacyl nitrates), el triòxid de sofre (SO₃),[10] els nitrats (NO₃), l'àcid sulfúric (H₂SO₄) i l'ozó (O₃).[11]
Principals contaminants atmosfèrics
[modifica]
Un contaminant atmosfèric és una substància present a l'aire en concentracions superiors a les naturals. Pot ser una substància habitual (natural en quantitats més petites) o bé completament aliena a l'aire. Pot ser perjudicial a curt termini per als éssers vius i en tot cas ha de ser un motiu de preocupació.[12]
La presència de contaminants en un indret determinat per les fonts d'emissió, les condicions meteorològiques i els receptors. Els contaminants poden ser gasos o partícules (líquides o sòlides) en suspensió. Les partícules en suspensió són sempre menors de cinquanta micres i poden romandre a l'aire durant llargs períodes abans de dipositar-se a la superfície terrestre.[9]
Els agents contaminants atmosfèrics poden ser naturals o bé de causes antropogèniques (produïts per l'home), en aquest segon cas són sobretot producte de combustions i de l'activitat industrial. Entre els agents de contaminació natural es troben, entre d'altres, els contaminants biològics, com el pol·len,[13] i els microorganismes nocius que originen processos al·lèrgics i infecciosos.[14]
Els principals contaminants atmosfèrics són els següents:
- Els òxids de sofre, SO₂ i SO₃, procedents de la combustió de carbons i petrolis, que afecten els conreus i les vies respiratòries dels animals. El SO₂, per l'acció de la radiació ultraviolada, pot transformar-se en SO₃ que, en reaccionar amb la humitat de l'aire, origina aerosols d'àcid sulfúric (H₂SO₄).[1] El SO₂ irrita molt els ulls i les vies respiratòries superiors, produeix tos, dificultat per a respirar i espasmes laríngics.[15]
- Els sulfurs i els mercaptans,[16] originats en refineries, certs processos industrials, putrefacció d'aigües i de deixalles, fabricació de pasta de paper, adoberies i fabricació de colorants. Els seus efectes són la fortor i sobretot la toxicitat.[9]
- El monòxid de carboni (CO), originat en la combustió incompleta (amb manca d'oxigen, en motors o tubs d'escapament que no funcionen correctament, calefacció mal regulada, fum de cigarreta, etc.) de petrolis, carbons, etc. Produeix en les persones cansament, mal de cap, alteracions en la coordinació de moviments, hipòxia, dany cel·lular i la mort en pocs minuts quan la concentració d'aquest gas en l'aire inhalat és molt alta.[17] És tòxic per tal com interfereix en el transport hemàtic d'oxigen.[18]
- El diòxid de carboni (CO₂), produït en les combustions completes (amb prou oxigen) de productes orgànics. L'augment progressiu de diòxid de carboni a l'aire pot conduir al canvi climàtic del planeta (vegeu efecte Callendar i efecte hivernacle).[1]
- Els hidrocarburs, emesos pels motors de combustió i l'evaporació en zones pantanoses i petrolíferes. Intervenen en la formació de boira fotoquímica.[9] S'ha demostrat que són agents carcinògens.[19]
- L'ozó (O₃), es produeix típicament amb el trànsit vehicular intens, a les zones urbanes. És un oxidant molt enèrgic amb uns efectes antibiòtics (mata organismes vius) molt notables però els efectes directes que té sobre l'organisme humà encara no estan ben aclarits.[20] És un factor decisiu a l'aparició de boira fotoquímica i els seus efectes (danys severs als conreus, reducció de boscos, desenvolupament d'atòpia i asma en nens,[21] irritació de la pell).[22]
- Els PAN són contaminants secundaris que es formen a la boira fotoquímica a partir dels contaminants produïts a les combustions.[23] Actua sobre les mucoses, on és molt irritant i lacrimogen, i a llarg termini pot provocar càncer de pell. Es considera especialment tòxic per als vegetals (fitotòxic).[24]
- Els òxids de nitrogen (NO i NO₂), originats en les combustions a altes temperatures (superiors a mil graus celsius), a volcans i tempestes. Col·laboren a l'aparició de la boira fotoquímica. El NO₂ afecta les vies respiratòries i el sistema cardiovascular, fet que pot comportar un greu deteriorament de la salut en casos d'exposició perllongada.[25] És tòxic per a algunes espècies animals.[9] Porta a l'aparició d'ozó (O₃), que amb els aldehids i àcids orgànics forma nitroperòxids d'acil (PAN). El PAN, el NO₂ i el O₃ són els principals oxidants de la boira fotoquímica (en anglès, smog) que té importants efectes tòxics i irritants. L'anomenat gran smog de Londres de desembre de l'any 1952, amb una durada de cinc dies, va causar la mort d'unes 12.000 persones.[26]
- El mercuri (Hg), prové de l'evaporació de la crosta de la Terra[9] i de l'activitat industrial (mineria, construcció, agricultura, etc.). És altament tòxic perquè tendeix a concentrar-se als teixits del cos humà.[27]
- Els fluorurs, provinents dels jaciments de fluorita i de les indústries de ceràmica, rajoles, fabricació d'adobs i obtenció d'alumini. Els ions fluor que contenen són potents corrosius en una atmosfera humida i als organismes vius hi tenen una activitat fisiològica gran.[9] S'emmagatzemen a l'herba i als ossos.[28]
- Les partícules de pols provenen de l'erosió, de les tempestes de sorra,[29] dels terratrèmols,[30] dels incendis forestals,[31] dels incendis de camps petrolífers[32] o dels esfondraments d'edificis[33] i causen al·lèrgies, afeccions cardíaques i malalties respiratòries. Segons la mida, són particules sedimentables (majors de 30 µm), partícules en suspensió (entre 10 µm i 30 µm), partícules respirables (entre 1 µm i 10 µm) o fums (diàmetre menor d'1 µm).[34]
- La sílice (SiO₂), provinent dels minerals que en contenen. Les partícules petites s'acumulen als pulmons i provoquen emfisema i silicosi.[35]
- L'amiant, producte de l'explotació i manipulació de l'amiant i del ciment que en conté, origina plaques pleurals, bronquitis, dolors al tòrax, respiració difícil, tos, fibrosi pulmonar,[36] mesotelioma[37] i càncer de pulmó.[38]
- Les cendres.[1]
- Els fums són partícules sòlides de petitíssim diàmetre, amb molta freqüència provinents del trànsit de vehicles amb motor de combustió interna alimentat amb combustibles fòssils (benzina, gasoil).[39]
Causes, origen i focus
[modifica]
La major part de la contaminació atmosfèrica té origen antropogènic.[40] Una gran part és a causa dels residus sòlids urbans (RSU) i dels residus industrials, però també alguns de mèdics (que n'inclouen de radioactius), per exemple. Una altra font important és tota mena de procés que impliqui combustió, en especial el tabaquisme,[41] les centrals tèrmiques (de carbó o petroli) que produeixen electricitat i els vehicles de transport terrestre, marítim i aeri; siguin de combustió o elèctrics; con ara autobusos, trens, cotxes, vaixells o avions; a més d'alguns tipus de calefaccions. De manera indirecta, doncs, tot tipus d'activitat que impliqui consum elèctric o energètic en general, si aquesta energia està obtinguda per mitjà de centrals tèrmiques, contamina l'aire. Un cotxe elèctric, per exemple, contamina menys a la ciutat, ja que no hi tira fums, però si l'energia prové de fonts tèrmiques contaminarà al lloc on estigui situada la central elèctrica. Les centrals nuclears només contaminen el fons del mar o el lloc on s'enterrin els residus, mentre que l'energia solar i hidràulica a priori són innòcues a l'atmosfera. L'energia eòlica (molins de vent amb turbina) en principi és també innòcua, però pot crear sorolls (contaminació acústica) molestos.[42]
Algunes indústries, en els seus processos, emeten partícules, gasos, vapor o calor a l'atmosfera. Han de seguir les lleis ambientals per a no llençar-hi més del compte.[43]
També existeix la contaminació atmosfèrica per causes naturals. Entre aquestes hom pot destacar l'acumulació de pols del sòl aixecada pel vent, de productes expel·lits per les erupcions volcàniques,[44] de partícules salines despreses de l'escuma marina,[45] d'elements radioactius naturals (com els de la cadena del radó),[46] etc.
Qualitat de l'aire
[modifica]Les normatives referents al control de la contaminació atmosfèrica[47] fan referència a valors permesos d'emissió i immissió de contaminants. Els valors d'immissió són aquells als que es veuen sotmesos la població i els ecosistemes. Depenen de les emissions de contaminants de les distintes fonts, de la meteorologia (dispersió de contaminants) i de la transformació química que experimenten els contaminants una vegada estan en l'atmosfera. La legislació relativa a contaminació atmosfèrica distingeix, per tant, aquests dos tipus de valors. El nivell d'emissió ve definit com la quantitat de cada contaminant emesa sistemàticament a l'atmosfera en un període determinat. I el nivell d'immissió és el límit màxim tolerable de presència en l'atmosfera de cada contaminant, aïllat o associat amb d'altres.[48]
Nivells d'immissió
[modifica]
La contaminació de l'aire és un procés que s'inicia amb l'emissió a l'aire per part dels diferents focus emissors de contaminants a l'atmosfera. Una vegada aquestes substàncies es troben a l'atmosfera poden patir diferents efectes de transport (de la ciutat al camp, dispersió, acumulació, etc.) i transformació (contaminants secundaris, etc.). Com a resultat d'aquests processos, en cada punt determinat hi haurà una determinada concentració de cada contaminant, que es coneix com a nivell d'immissió. Són els nivells d'immissió o de qualitat de l'aire els que determinen l'efecte d'un contaminant sobre la salut o el medi ambient.[49]
Els nivells d'immissió que estableix la legislació han de garantir que l'aire tingui una qualitat «acceptable», encara que sempre hi haurà un cert grau de contaminació. Els valors d'immissió corresponen a la mesura dels contaminants presents en una atmosfera determinada, en general es mesuren en mg/m³ o µg/m³ o bé en unitats de volum/volum (ppm o ppmm). Per a vigilar els valors d'immissió existeixen diverses xarxes de vigilància, que tenen com a finalitat conèixer els nivells de contaminants a què es veu sotmesa la ciutadania, la naturalesa o el patrimoni històric-artístic.[48]
Les variables emprades per expressar la qualitat de l'aire són tres: els valors límit, els valors guia i els valors d'alerta. Els valors límits han de ser respectats en tot el territori i, en cas de ser superats, s'han d'estudiar les causes que ho han originat i establir un seguit d'actuacions per evitar la seva repetició. S'estableixen valors límits diaris i anuals. Els valors guia són valors que es pretenen assolir a llarg termini i són indicatiu d'aire net. Els valors d'alerta estableixen les concentracions de contaminants que obliguen a prendre mesures extremes per tal de poder abordar el problema.[48]
Nivells d'emissió
[modifica]Els nivells d'emissió indiquen la concentració d'emissions atmosfèriques de tabac, vehicles, centrals elèctriques, etc. En canvi, els nivells d'immixió, indiquen la presència dels contaminants a l'aire no en els punts on es generen sinó en diferents punts receptors. Entre els processos i, per tant, nivells d'immissió i el d'emissió hi ha un procés de transport i dispersió mitjançant l'atmosfera, que pot dispersar o concentrar els contaminants o fins i tot modificar-ne la naturalesa.[49]
És necessari conèixer quines són les emissions a l'atmosfera dels diferents focus per tal de poder realitzar una correcta gestió de la contaminació atmosfèrica. El coneixement exacte d'aquestes emissions és possible en els casos on el focus de contaminació és gran, com poden ser les centrals tèrmiques.[50] En el cas de focus petits, no es coneixen amb certesa les emissions, per això es recorre a estimar-les.[48]
Prevenció, control i correcció
[modifica]
Els mecanismes de prevenció, control i correcció de la contaminació de l'aire permeten eliminar, reduir o disminuir els efectes de l'emissió de contaminants. Aquests es basen en quatre vies d'actuació diferents: eliminar el procés contaminant, modificar el procés, regular la situació geogràfica del procés, i reduir (si pot ser, eliminar) les descàrregues de contaminant afegint sistemes o aparells especialment dissenyats per a tal fi.[51]
Per disminuir els contaminants més habituals en l'aire cal reduir les emissions, i per aconseguir aquest propòsit, podem optar per dos tipus de solucions: tractar de disminuir al màxim la producció de contaminants, o bé, una vegada generats aquests, optar per controlar-los i retenir-los amb equips adequats.[52]
La primera de les opcions és la més desitjada, ja que tot el que suposa una reducció en la generació de contaminants es tradueix en múltiples beneficis, tant pel medi receptor com per als ecosistemes i la població. L'aplicació de mesures preventives no sempre és suficient, per això moltes vegades s'ha de recórrer a mesures correctores, les quals suposen controlar i tractar els contaminants una vegada generats. Les mesures a adoptar dependran no només del tipus de contaminant a eliminar, sinó també de la naturalesa de la font emissora. Una correcta avaluació de l'impacte ambiental ocasionat per la nostra activitat i la implantació de tecnologies de baixa o nul·la emissió (tecnologies netes) entren dins d'alternatives en acció. En concret, amb l'objectiu de minimitzar les emissions, és important estudiar les possibilitats d'actuació sobre els processos de combustió, equips de fabricació, etc. En tot cas, qualsevol mètode de concentració i retenció dels gasos contaminants amb equips adequats porta implícits certs inconvenients com ara la transferència de la contaminació d'un medi a un altre, la producció de residus sòlids o líquids, la possible contaminació del sòl de l'aigua o l'augment de contaminació originada pel consum de recursos naturals i energia pels equips depuradors.
A més a més, sigui quin sigui el mètode escollit per a tractar els gasos contaminants, sempre s'hauran de tenir en compte tres aspectes que incrementen la seva dificultat: la recollida dels gasos (la recollida de gasos sempre és problemàtica, sobretot si es tracta d'una font emissora gran, ja que el volum de gas a manipular és extraordinàriament gran), el seu refredament (ja que l'emissió dels gasos sempre es realitza a temperatures elevades i el seu tractament.
Un cop valorats els aspectes mencionats, podrà escollir-se en cada cas el mètode de tractament que es consideri més adequat.[48]
Per a reduir l'emissió de partícules sòlides s'usen cambres de sedimentació per gravetat, ciclons o separadors centrífugs, rentadors de gasos (com per exemple el rentador de doll o, en anglès, scrubber), filtres de teixits i filtres electroestàtics. La seva eficiència es mesura amb un paràmetre anomenat eficàcia de captació, que és el percentatge en massa de partícules eliminades (o de sortida de l'aparell) respecte a la massa de partícules que hi entren.[9]
Per a reduir l'emissió de gotes de vapor i de gasos contaminants s'usen els processos o sistemes d'absorció (el contaminant es transfereix a un líquid i se separa), d'adsorció (es transfereix a un sòlid), la combustió (incineradora per flama directa o incineradora amb catalitzador) i la condensació del contaminant (condensador de polvorització, condensador ejector o condensador baromètric).[51]
Legislació
[modifica]Existeixen lleis i normatives quant als límits de calor i de concentració de substàncies emeses a l'aire a escala de la Unió Europea,[53][54] estatals (Espanya,[55][56] França, Andorra, etc.), autonòmiques i regionals, de diputacions (o vegueries o departaments) i municipals (a nuclis urbans grans) o de consells comarcals (en zones pertanyents a municipis petits). Fins i tot de més locals, per exemple per a polígons industrials determinats.
Cal seguir totes les lleis i normes dels diferents nivells administratius. En general, les més locals són més restrictives que les pertanyents a administracions més àmplies. Aquestes administracions tenen recursos de mesura i control, i algunes tenen poder per a tancar una activitat si aquesta no segueix els seus preceptes. També es multen amb tancaments temporals o econòmicament. Per exemple, les activitats sota la Diputació de Barcelona que incompleixen la normativa emetent una concentració major de l'estipulada d'un contaminant, han de pagar una suma de diners doble a la que s'han estalviat en fent-ho (sistemes, maquinària, personal qualificat, mètodes de producció, matèria utilitzada, augment d'ingressos, disminució de costos, etc.).[57] Aquesta política, que s'ha estès també a l'Estat Espanyol,[58] es basa en la premissa coneguda com a «qui contamina, paga» (formulada com a resposta a la coneguda expressió catalana «qui paga, mana»).[57] També hi ha iniciatives per a restringir el trànsit de vehicles a motor, i així intentar reduir les emissions de contaminants a l'atmosfera, com la ZBE Rondes Barcelona.[59]
També hi ha d'altres lleis especials, com per exemple a la mar, on la contaminació atmosfèrica de les embarcacions està regulada internacionalment a l'annex VI de la MARPOL (el Conveni Internacional per Prevenir la Contaminació pels Vaixells de 1973).[60]
Voluntàriament, es poden seguir els consells de l'ISO 14000, relativa a la qualitat mediambiental i que inclou la problemàtica associada a la contaminació atmosfèrica.[61]
Generalitat Catalana
[modifica]El govern de la Generalitat Catalana va aprovar la Llei 22/1983 de protecció de l'ambient atmosfèric. Aquesta llei fou aplicada més endavant amb el Fons per a la Protecció de l'Ambient Atmosfèric, gestionat per una comissió creada amb un decret aprovat el 20 de novembre de 2018. Aquest fons és el conjunt d'ingressos que provenen dels Pressupostos de la Generalitat Catalana i "dels ingressos de les sancions imposades per la Generalitat en aplicació de la Llei" i és usat per a "incentivar accions per reduir les emissions de contaminants".[62]
Evolució de la contaminació atmosfèrica al món
[modifica]L'informe anual State of Global Air "és considerat l'estudi anual més complet sobre els efectes en la salut de la pol·lució atmosfèrica".[63]
Segons un informe publicat el 2019, la pol·lució atmosfèrica era aleshores el cinquè factor de risc de la mort a la Terra.[64]
La prohibició de circulació de vehicles de gasoil de manera permanent en certes zones de les poblacions ha sigut una iniciativa en diverses ciutats del món en el segle xxi pensant especialment en la millora de la qualitat de l'aire, amb la reducció de la contaminació atmosfèrica.[65] Matthias Möhner, expert en salut laboral, considerà aquestes mesures desproporcionades en relació a l'escassa evidència de l'impacte negatiu sobre la salut que té el NO₂, la substància emesa per la combustió dels motors dièsel.[66]
Notes
[modifica]- ↑ Gabriel Bibiloni, Carles Castellanos i Lluís Marquet, en el El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana, prefereixen "pol·lució", a diferència del criteri de l'Institut d'Estudis Catalans: «En alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus decontaminació/pol·lució».
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Contaminació atmosfèrica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «contaminació». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Contaminación atmosférica, pàg. 13. Ernesto Martínez Ataz y Yolanda Díaz de Mera Morales. Universitat de Castella-La Manxa. 2004. ISBN 84-8427-324-5 (castellà)
- ↑ Akimoto, H «Global air quality and pollution». Science, 2003 Des 5; 302 (5651), pp: 1716-1719. DOI: 10.1126/science.1092666. ISSN: 1095-9203. PMID: 14657488 [Consulta: 15 gener 2025].
- ↑ Grennfelt, P; Engleryd, A; Forsius, M; Hov, Ø; et al «Acid rain and air pollution: 50 years of progress in environmental science and policy». Ambio, 2020 Abr; 49 (4), pp: 849-864. DOI: 10.1007/s13280-019-01244-4. PMC: 7028813. PMID: 31542884 [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ Cardis, E; Hatch, M «The Chernobyl accident--an epidemiological perspective». Clin Oncol (R Coll Radiol), 2011 Maig; 23 (4), pp: 251-260. DOI: 10.1016/j.clon.2011.01.510. PMC: 3107017. PMID: 21396807 [Consulta: 17 gener 2025].
- ↑ Mikhaylov, A; Moiseev, N; Aleshin, K; Burkhardt, T «Global climate change and greenhouse effect». Entrep Sustain Issues, 2020 Jun; 7 (4), pp: 2897-2913. DOI: 10.9770/jesi.2020.7.4(21). ISSN: 2345-0282 [Consulta: 17 gener 2025].
- ↑ Rowland, FS «Stratospheric ozone depletion». Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci, 2006 Maig 29; 361 (1469), pp: 769-790. DOI: 10.1098/rstb.2005.1783. PMC: 1609402. PMID: 16627294 [Consulta: 17 gener 2025].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 Guia ambiental de la UPC. Diversos autors. A cura d'Ivan Capdevila i Antonio Torres. Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, Capellades, 1998. ISBN 84-8301-278-2 (català)
- ↑ Yao, L; Fan, X; Yan, C; Kurtén, T; Daellenbach, KR; Li, C; Wang, Y; Guo, Y; Dada, L; Rissanen, MP; et al «Unprecedented Ambient Sulfur Trioxide (SO3) Detection: Possible Formation Mechanism and Atmospheric Implications». Environ Sci Technol Lett, 2020 Nov 10; 7 (11), pp: 809-818. DOI: 10.1021/acs.estlett.0c00615. PMC: 7659313. PMID: 33195731 [Consulta: 17 gener 2025].
- ↑ Zhang, JJ; Wei, Y; Fang, Z «Ozone Pollution: A Major Health Hazard Worldwide». Front Immunol, 2019 Oct 31; 10, pp: 2518. DOI: 10.3389/fimmu.2019.02518. PMC: 6834528. PMID: 31736954 [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ Manisalidis, I; Stavropoulou, E; Stavropoulos, A; Bezirtzoglou, E «Environmental and Health Impacts of Air Pollution: A Review». Front Public Health, 2020 Feb 20; 8, pp: 14. DOI: 10.3389/fpubh.2020.00014. PMC: 7044178. PMID: 32154200 [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ Berger, M; Bastl, M; Bouchal, J; Dirr, L; Berger, U «The influence of air pollution on pollen allergy sufferers». Allergol Select, 2021 Des 1; 5, pp: 345-348. DOI: 10.5414/ALX02284E. PMC: 8638356. PMID: 34870078 [Consulta: 12 gener 2025].
- ↑ Al-Shaarani, AAQA; Pecoraro. l «A review of pathogenic airborne fungi and bacteria: unveiling occurrence, sources, and profound human health implication». Front Microbiol, 2024 Set 19; 15, pp: 1428415. DOI: 10.3389/fmicb.2024.1428415. PMC: 11446796. PMID: 39364169 [Consulta: 12 gener 2025].
- ↑ Sunyer, J; Atkinson, R; Ballester, F; Le Tertre, A; Ayres, JG; Forastiere, F; Forsberg, B; Vonk, JM; Bisanti, L; Anderson, RH; et al «Respiratory effects of sulphur dioxide: a hierarchical multicity analysis in the APHEA 2 study». Occup Environ Med, 2003 Ag; 60 (8), pp: e2. DOI: 10.1136/oem.60.8.e2. PMC: 1740605. PMID: 12883029 [Consulta: 9 gener 2025].
- ↑ Włodek, L «Beneficial and harmful effects of thiols» (en anglès). Pol J Pharmacol, 2002 Maig-Jun; 54 (3), pp: 215-223. ISSN: 1230-6002. PMID: 12398152 [Consulta: 8 gener 2025].
- ↑ Smollin, C; Olson, K «Carbon monoxide poisoning (acute)». BMJ Clin Evid, 2010 Oct 12; 2010, pp: 2103. ISSN: 1752-8526. PMC: 3217756. PMID: 21418677 [Consulta: 9 gener 2025].
- ↑ Megas, IF; Beier, JP; Grieb, G «The History of Carbon Monoxide Intoxication». Medicina (Kaunas), 2021 Abr 21; 57 (5), pp: 400. DOI: 10.3390/medicina57050400. PMC: 8143000. PMID: 33919037 [Consulta: 9 gener 2025].
- ↑ Boström, CE; Gerde, P; Hanberg, A; Jernström, B; Johansson, C; Kyrklund, T; et al «Cancer risk assessment, indicators, and guidelines for polycyclic aromatic hydrocarbons in the ambient air». Environ Health Perspect, 2002 Jun; 110 (Supl 3), pp: 451-488. DOI: 10.1289/ehp.110-1241197. PMC: 1241197. PMID: 12060843 [Consulta: 11 gener 2025].
- ↑ Swanson, TJ; Jamal, Z; Chapman, J «Ozone Toxicity» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Nov 15; NBK430751 (rev), pàgs: 6. PMID: 28613502 [Consulta: 15 gener 2025].
- ↑ Atkinson, CE; Kesic, MJ; Hernandez, ML «Ozone in the Development of Pediatric Asthma and Atopic Disease» (en anglès). Immunol Allergy Clin North Am, 2022 Nov; 42 (4), pp: 701-713. DOI: 10.1016/j.iac.2022.06.001. PMC: 10519373. PMID: 36265970 [Consulta: 8 gener 2025].
- ↑ Travagli, I; Zanardi, V; Valacchi, G Bocci, V «Ozone and ozonated oils in skin diseases: a review» (en anglès). Mediators Inflamm, 2010 Jul 14; 2010, pp: 610418. DOI: 10.1155/2010/610418. PMC: 2910505. PMID: 20671923 [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ Fischer, EV; Jacob, DJ; Yantosca, RM; Sulprizio, MP; Millet, DB; Mao, J; Paulot, F; Singh, HB; et al «Atmospheric peroxyacetyl nitrate (PAN): a global budget and source attribution» (en anglès). Atmos Chem Phys, 2014 Mar; 14 (5), pp: 2679-2698. DOI: 10.5194/acp-14-2679-2014. PMC: 7983850. PMID: 33758588 [Consulta: 11 gener 2025].
- ↑ Teklemariam, TA; Sparks, J «Gaseous fluxes of peroxyacetyl nitrate (PAN) into plant leaves» (en anglès). Plant Cell Environ, 2004 Ag 9; 27 (9), pp: 1149-1158. DOI: 10.1111/j.1365-3040.2004.01220.x. ISSN: 1365-3040 [Consulta: 11 gener 2025].
- ↑ Huang, S; Li, H; Wang, M; Qian, Y; Steenland, K; Caudle, WM; Liu, Y; Sarnat, J; et al «Long-term exposure to nitrogen dioxide and mortality: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). Sci Total Environ, 2021 Jul 1; 776, pp: 145968. DOI: 10.1016/j.scitotenv.2021.145968. PMC: 8499020. PMID: 33640547 [Consulta: 12 gener 2025].
- ↑ Polivka, BJ «The Great London Smog of 1952» (en anglès). Am J Nurs, 2018 Abr; 118 (4), pp: 57-61. DOI: 10.1097/01.NAJ.0000532078.72372.c3. ISSN: 1538-7488. PMID: 29596258 [Consulta: 13 gener 2025].
- ↑ Basu, N; Bastiansz, A; Dórea, JG; Fujimura, M; Horvat, M; Shroff, E; et al «Our evolved understanding of the human health risks of mercury» (en anglès). Ambio, 2023 Maig; 52 (5), pp: 877-896. DOI: 10.1007/s13280-023-01831-6. PMC: 10073381. PMID: 36790578 [Consulta: 11 gener 2025].
- ↑ Alaya, Z; Osman, W «Skeletal fluorosis: a rare cause of diffuse bone condensation» (en anglès). Pan Afr Med J, 2017 Mar 30; 26, pp: 186. DOI: 10.11604/pamj.2017.26.186.11743. PMC: 5483356. PMID: 28674579 [Consulta: 10 gener 2025].
- ↑ Aghababaeian, H; Ostadtaghizadeh, A; Ardalan, A; Asgary, A; Akbary, M; et al «Global Health Impacts of Dust Storms: A Systematic Review» (en anglès). Environ Health Insights, 2021 Maig 24; 15, pp: 11786302211018390. DOI: 10.1177/11786302211018390. PMC: 8150667. PMID: 34103932 [Consulta: 13 gener 2025].
- ↑ Güleç Balbay, E; Kayalar, Ö; Balbay, Ö; Dikensoy, Ö; et al «Impact of Earthquakes on Lung Health» (en anglès). Thorac Res Pract, 2024 Mar; 25 (2), pp: 89-98. DOI: 10.5152/ThoracResPract.2024.23059. PMC: 11114252. PMID: 38454205 [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ Saporito, AF; Zelikoff, JT «Unmasking the hazy link between wildfire particulate air pollution and cardiopulmonary health» (en anglès). Explore (NY), 2023 Set-Oct; 19 (5), pp: 772-773. DOI: 10.1016/j.explore.2023.06.012. PMC: 11068462. PMID: 37455173 [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ Lange, JF; Schwartz, DA; Doebbeling, BN; Heller, JM; Thorne, PS «Exposures to the Kuwait oil fires and their association with asthma and bronchitis among gulf war veterans» (en anglès). Environ Health Perspect, 2002 Nov; 110 (11), pp: 1141-1146. DOI: 10.1289/ehp.021101141. PMC: 1241071. PMID: 12417486 [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ Brackbill, RM; Thorpe, LE; DiGrande, L; Perrin, M; Sapp 2nd, JH; Wu, D; Campolucci, S; Walker, DJ; Cone, J; et al «Surveillance for World Trade Center disaster health effects among survivors of collapsed and damaged buildings» (en anglès). MMWR Surveill Summ, 2006 Abr 7; 55 (2), pp: 1-18. ISSN: 1545-8636. PMID: 16601667 [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ BéruBé, K; Balharry, D; Sexton, K; Koshy, L; Jones, T «Combustion-derived nanoparticles: mechanisms of pulmonary toxicity» (en anglès). Clin Exp Pharmacol Physiol, 2007 Oct; 34 (10), pp: 1044-1050. DOI: 10.1111/j.1440-1681.2007.04733.x. ISSN: 1440-1681. PMID: 17714092 [Consulta: 13 gener 2025].
- ↑ Handra, CM; Gurzu, IL: Chirila, M; Ghita, I «Silicosis: New Challenges from an Old Inflammatory and Fibrotic Disease» (en anglès). Front Biosci (Landmark Ed), 2023 May 22; 28 (5), pp: 96. DOI: 10.31083/j.fbl2805096. ISSN: 2768-6698. PMID: 37258484 [Consulta: 10 gener 2025].
- ↑ Marín Martínez, B; Clavera, I «Asbestosis» (en castellà). An Sist Sanit Navar, 2005; 28 (Supl 1), pp: 37-44. DOI: 10.4321/s1137-66272005000200006. ISSN: 2340-3527. PMID: 15915170 [Consulta: 10 gener 2025].
- ↑ Bianchi, C; Bianchi, T «Malignant mesothelioma: global incidence and relationship with asbestos» (en anglès). Ind Health, 2007 Jun; 45 (3), pp: 379-387. DOI: 10.2486/indhealth.45.379. ISSN: 1880-8026. PMID: 17634686 [Consulta: 10 gener 2025].
- ↑ Metintas, M; Ak, G; Metintas, S «Environmental asbestos exposure and lung cancer» (en anglès). Lung Cancer, 2024 Ag; 194, pp: 107850. DOI: 10.1016/j.lungcan.2024.107850. ISSN: 1872-8332. PMID: 38945005 [Consulta: 10 gener 2025].
- ↑ Boogaard, H; Patton, AP; Atkinson, RH; Brook, JR; Chang, HH; Crouse, DL; Fussell, JC; Hoek, G; Hoffmann, B;R Kappeler, R; et al «Long-term exposure to traffic-related air pollution and selected health outcomes: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). Environ Int, 2022 Jun; 164, pp: 107262. DOI: 10.1016/j.envint.2022.107262. ISSN: 1873-6750. PMID: 35569389 [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ Xia, W; Wang, Y; Chen, S; Huang, J; Wang, B; Zhang, GJ; et al «Double Trouble of Air Pollution by Anthropogenic Dust» (en anglès). Environ Sci Technol, 2022 Gen 18; 56 (2), pp: 761-769. DOI: 10.1021/acs.est.1c04779. ISSN: 1520-5851. PMID: 34941248 [Consulta: 11 gener 2025].
- ↑ Hammerich, A; El-Awa, F; Latif, NA; El-Gohary, S; Borrero, MDL «Tobacco is a threat to the environment and human health» (en anglès). East Mediterr Health J, 2022 Maig 29; 28 (5), pp: 319-320. DOI: 10.26719/2022.28.5.319. ISSN: 1687-1634. PMID: 35670435 [Consulta: 15 gener 2025].
- ↑ van Kamp, I; van den Berg, F «Health Effects Related to Wind Turbine Sound: An Update» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2021 Ag 30; 18 (17), pp: 9133. DOI: 10.3390/ijerph18179133. PMC: 8430592. PMID: 34501721 [Consulta: 15 gener 2025].
- ↑ Brunekreef, B; Künzli, N; Pekkanen, J; Annesi-Maesano, I; Forsberg, B; Sigsgaard, T; Keuken, M; Forastiere, F; et al «Clean air in Europe: beyond the horizon?» (en anglès). Eur Respir J, 2015 Gen; 45 (1), pp: 7-10. DOI: 10.1183/09031936.00186114. ISSN: 1399-3003. PMID: 25552729 [Consulta: 15 gener 2025].
- ↑ Boada, LD; Simbaña-Rivera, K; Rodríguez-Pérez, C; Fuentes-Ferrer, M; Henríquez-Hernández, LA; et al «Assessing the hidden dangers of volcanic CO2 exposure: a critical review of health impacts» (en anglès). Front Public Health, 2024 Oct 4; 12, pp: 1465837. DOI: 10.3389/fpubh.2024.1465837. PMC: 11487599. PMID: 39430713 [Consulta: 15 gener 2025].
- ↑ Schiffer, JM; Mael, LE; Prather, KA; Amaro, RE; Grassian, VH «Sea Spray Aerosol: Where Marine Biology Meets Atmospheric Chemistry» (en anglès). ACS Cent Sci, 2018 Des 26; 4 (12), pp: 1617-1623. DOI: 10.1021/acscentsci.8b00674. PMC: 6311946. PMID: 30648145 [Consulta: 16 gener 2025].
- ↑ Ngoc, LTN; Park, D; Lee, YC «Human Health Impacts of Residential Radon Exposure: Updated Systematic Review and Meta-Analysis of Case-Control Studies» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2022 Des 21; 20 (1), pp: 97. DOI: 10.3390/ijerph20010097. PMC: 9819115. PMID: 36612419 [Consulta: 15 gener 2025].
- ↑ Generalitat de Catalunya. «Normativa atmosfera». gencat.
- ↑ 48,0 48,1 48,2 48,3 48,4 Orozco, Carmen; Pérez, Antonio; González, Mº Nieves; Rodríguez, Francisco. J; Alfayate, José Marcos. Contaminación Ambiental. Una visión desde la Química. Madrid: Thomson Editores Spain Parainfo, S.A., 2003.
- ↑ 49,0 49,1 Contaminació atmosfèrica[Enllaç no actiu] Generalitat de Catalunya (català)
- ↑ Asif, Z; Chen, Z; Wang, H; Zhu, Y «Update on air pollution control strategies for coal-fired power plants» (en anglès). Clean Technol Environ Policy, 2022; 24 (8), pp: 2329-2347. DOI: 10.1007/s10098-022-02328-8. PMC: 9075710. PMID: 35572480 [Consulta: 16 gener 2025].
- ↑ 51,0 51,1 Air Pollution, d'Arthur Stern. Academic Press. Volum IV, 1977 (anglès) ISBN 0-12-666604-0
- ↑ Oliveira da Silva, FM; Malaquias da Silva, LG; Justi, ACA; Rodrigues, MV; Aguiar, ML «Use of hybrid filters to optimize the process of the filtration in cement particles» (en anglès). Heliyon, 2023 Nov 3; 9 (11), pp: e21808. DOI: 10.1016/j.heliyon.2023.e21808. PMC: 10684383. PMID: 38034703 [Consulta: 15 gener 2025].
- ↑ Directiva 2001/81/ CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2001
- ↑ Taure López, Ernest. Implantación de un sistema de gestión ambiental certificable según la norma ISO 14001 en una depuradora de aguas residuales urbanas (Tesi), 2002, p. 64.
- ↑ Programa Nacional de Reducció d'Emissions (Resolució de 14 de gener de 2008, de la Secretaría General para la Prevención de la Contaminación y el Cambio Climático. BOE nº 25, 29.01.08
- ↑ Legislación sobre el Medio Ambiente natural, de diversos autors. Civitas, Biblioteca de Legislación serie menor. 1979. (castellà)
- ↑ 57,0 57,1 El Medi Atmosfèric, diversos autors. Diputació de Barcelona, 1996 (català)
- ↑ Llei estatal 26/2007, de 23 d'octubre de 2007, de Responsabilitat del medi.
- ↑ «ZBE Rondes Barcelona | Qualitat de l'aire». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 3 gener 2020].
- ↑ Convenció Internacional per a la Prevenció de Contaminació d'Embarcacions Arxivat 2008-07-30 a Wayback Machine. de 1973 (anglès)
- ↑ Saavedra Rasso, L «ISO 14000 y la gestión medio ambiental» (en castellà). Quipukamayoc, 1999; 6 (12), pp: 17-20. DOI: 10.15381/quipu.v6i12.5895. ISSN: 1609-8196 [Consulta: 17 gener 2025].
- ↑ «El Govern aprova el decret que regula la comissió sobre la qualitat de l'aire». VilaWeb, 20-11-2018 [Consulta: 21 novembre 2018]. Arxivat 21 de novembre 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-11-21. [Consulta: 21 novembre 2018].
- ↑ Harvey, Fiona «La contaminación ya recorta en 20 meses la esperanza de vida de los niños que están naciendo ahora». eldiario.es, 04-04-2019 [Consulta: 5 abril 2019].
- ↑ Health Effects Institute (Boston) «State of Global Air 2019: Air pollution a significant risk factor worldwide» (en anglès). Announcements, 2019, pàgs: 1 [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ McGrath, Matt «Four major cities move to ban diesel vehicles by 2025». BBC, 02-12-2016 [Consulta: 14 maig 2019].
- ↑ Möhner, M «Driving ban for diesel-powered vehicles in major cities: an appropriate penalty for exceeding the limit value for nitrogen dioxide?» (en anglès). Int Arch Occup Environ Health, 2018 Maig; 91 (4), pp: 373-376. DOI: 10.1007/s00420-018-1297-4. PMC: 5908814. PMID: 29473102 [Consulta: 8 gener 2025].
Bibliografia
[modifica]- Contaminación Ambiental. Una visión desde la Química. Orozco, Carmen; Pérez, Antonio; González, Mº Nieves; Rodríguez, Francisco. J; Alfayate, José Marcos. Madrid: Thomson Editores, 2003 (castellà)
- Fowler, David; Brimblecombe, Peter; Burrows, John; Heal, Mathew R.; Grennfelt, Peringe; Stevenson, David S.; et al A chronology of global air quality (en anglès). Philos Trans A Math Phys Eng Sci, 2020 Oct 30; 378 (2183), pp: 20190314. PMID: 32981430. DOI 10.1098/rsta.2019.0314 [Consulta: 14 gener 2025].
- Lin, Li-Zi; Chen, Jin-Hui; Yu, Yun-Jiang; Dong, Guang-Hui. Ambient air pollution and infant health: a narrative review (en anglès). eBioMedicine, 2023 Jul; 93, pp: 104609. PMID: 37169689. DOI 10.1016/j.ebiom.2023.104609 [Consulta: 14 gener 2025].
Enllaços externs
[modifica]
- Bad Air Pollution, Sin, and Science Fiction in William Delisle Hay's The Doom of the Great City (1880) Beasely, B; The Public Domain Review. 30 setembre 2015
- Contaminació atmosfèrica en temps real. "World Air Quality Index" project
- «Contaminació atmosfèrica». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.
- Reial Decret 1315/2005, de 4 de novembre, sobre el seguiment i verificació d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i el comerç de drets d'emissió BOE any 2005, núm. 268