Vés al contingut

Cuc del cotó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCuc del cotó
Helicoverpa armigera Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Principal font d'alimentaciótomàquet Modifica el valor a Wikidata
Hoste
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaNoctuidae
GènereHelicoverpa
EspècieHelicoverpa armigera Modifica el valor a Wikidata
Hübner, 1808
Nomenclatura
Sinònims
  • Chloridea armigera Hübner,
  • Chloridea obsoleta Duncan i Westwood, 1841
  • Helicoverpa commoni Hardwick, 1965
  • Helicoverpa obsoleta Auctorum,
  • Heliothis armigera Hübner, 1805
  • Heliothis conferta Walker, 1857
  • Heliothis fusca Cockerell, 1889
  • Heliothis pulverosa Walker, 1857
  • Heliothis rama Bhattacherjee & Gupta, 1972
  • Heliothis uniformis Wallengren, 1860
  • Noctua armigera Hübner, [1805]
  • Noctua barbara Fabricius, 1794

El cuc del cotó,[cal citació] també anomenat cuc o barrinador del tomàquet[cal citació] (Helicoverpa armigera), és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels noctuids (Noctuidae).

Les larves s'alimenten d'una gran varietat de plantes, incloent-n'hi moltes de cultivades, i és una plaga important. La seva distribució és cosmopolita: es troba a l'Europa central i del sud, l'Àsia temperada, Àfrica i Oceania. És una espècie migradora.[1] No s'ha de confondre amb l'espècie emparentada Helicoverpa zea.

Morfologia

[modifica]

És molt variable quant a forma i color. El cos fa de 12 a 20 mm de llarg.[2] Les ales posteriors són de color groc pàl·lid amb una estreta franja marró a la punta externa i una taca fosca rodona al mig.

Cicle vital

[modifica]

En condicions favorables, tot el cicle vital es completa en tan sols un mes. La femella pon centenars d'ous.[2] Les larves es desenvolupen dins un capoll de seda, ja sigui sota terra o en plantes com el cotó (càpsules) o el blat de moro. És una espècie molt polífaga i s'alimenta de tomaquera, cotoner, alfals, Cajanus cajan, cigró, sorgo, Vigna unguiculata i altres espècies agrícoles. Entre les plantes ornamentals infecta clavells, roses, geranis, crisantems i d'altres.

Importància econòmica

[modifica]

Els danys més importants els causa en el cotó, tomàquets, clavells, blat de moro,[3] cigrons, alfals i tabac. Els perjudicis econòmics a Catalunya es concentren en els cultius de clavells i tomàquets al delta del Llobregat i el Maresme.[4] Després de l'atac de l'insecte hi pot haver infeccions secundàries de fongs i bacteris. Les mesures de control inclouen cultivar plantes resistents, treure les males herbes, cultivar dins les fileres, treure els residus de les collites, fer llaurades fondes a la tardor, aplicar regs d'hivern per destruir les pupes i utilitzar insecticides. El control biològic es fa alliberant enemics naturals entomòfags com els del gènere Trichogramma i les espècies Habrobracon hebetor i Chrysoperla carnea o capturant els mascels de manera massiva.[5] El monitoreig es fa usant trampes amb feromones sexuals.[4][6]

Referències

[modifica]
  1. «Helicoverpa armigera Hübner (Barrinador del tomàquet)»[Enllaç no actiu], Generalitat de Catalunya, Fitxa del Servei de Sanitat Vegetal, s.d.
  2. 2,0 2,1 «Heliothis» Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., web d'Ecoebre Arxivat 2013-09-08 a Wayback Machine., projecte social per l'agricultura ecològica, s.d.
  3. Matilde Eizaguirre, «Altres lepidopters del blat de moro (Helicoverpa (Heliotis) armigera, Mythimna unipuncta)», UDL-Irta, 2012
  4. 4,0 4,1 Jospe Izquierdo Casas, [Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu] Utilización de feromonas en la predicción fenológica de Helicoverpa armigera (Hübner)(Lepidoptera: Noctuidae) (castellà), Lleida, Universitat de Lleida, 1994 (tesi doctoral) (en català: Utilització de feromones en la predicció fenològica d'Helicoverpa armigera)
  5. David Rodríguez Rivas et alii, Comparativa de diferents metodologies de control d’Helicoverpa armegera: captura massiva respecte control químic, Institut d'Estudis Catalans, Butlleti 4, s.d.
  6. «Helicoverpa armigera (Heliothis, l'eruga de la tomata)» Arxivat 2009-04-08 a Wayback Machine., Web d'OpenNatur

Enllaços externs

[modifica]