Vés al contingut

Cuca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCuca
Grammonus ater Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN194845 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreOphidiiformes
FamíliaBythitidae
GènereGrammonus
EspècieGrammonus ater Modifica el valor a Wikidata
(Risso, 1810)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims

La cuca[5] (Grammonus ater) és una espècie de peix pertanyent a la família dels bitítids i a l'ordre dels ofidiformes.[6][7]

Descripció

[modifica]

Cos moderadament allargat, comprimit, cobert d'escates petites que manquen sobre el musell i la part dorsal del cap. La línia lateral està formada per porus sensorials espaiats i és doble: la part superior va des de l'extrem superior de l'opercle fins a l'inici del darrer quart de la longitud total, i la inferior fa una marca inflexió cap avall per darrere l'aleta pectoral i tot seguit continua en línia recta fins gairebé l'extrem posterior del cos. El cap és gros, la longitud cefàlica és aproximadament igual a la quarta part de la longitud estàndard. Paladar sense dents. Els ulls són petits i el diàmetre ocular és com la meitat de la longitud preorbitària. L'aleta dorsal té de 68 a 74 radis i s'origina sobre el centre de les aletes pectorals. L'aleta anal és més curta que l'anterior i té de 51 a 62 radis. Aletes ventrals en posició jugular i amb un sol radi cada una. La coloració general és negrosa-blavenca uniforme. La longitud total màxima és de 10 a 12 cm.[8][9]

Reproducció

[modifica]

És de fecundació interna.[10][11][12]

Alimentació

[modifica]

A Itàlia es nodreix de crustacis bentònics[13] i el seu nivell tròfic és de 3,06.[14]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix marí, associat als esculls i de clima subtropical (47°N-30°N, 1°E-20°E),[15] el qual viu a la mar Mediterrània:[16][17][18][19] des de la península Ibèrica[9] i les illes Balears[20][21][22] fins a la mar Adriàtica,[23][24] incloent-hi França[9] -com ara, Còrsega[25][26][27]-, Mònaco,[9][28] Itàlia[9][29] -incloent-hi Sardenya[30][31] i Sicília[31][32]-, la mar Tirrena,[23] Montenegro,[9][33] Albània,[9][34] Bòsnia i Hercegovina,[9][35] Croàcia,[9][36][37] Eslovènia[9][38] i Creta.[39][3][40] És una espècie fotòfoba, observada a aigües fondes prop de les illes Balears entre 300 i 600 m, però també habita a molt poc fons entre 1 i 2 m de fondària[9] a la part més interior de petites coves submarines de la mar Adriàtica, segons dades publicades per Riedl,[41] i també a les illes Balears dins coves entre 4 i 10 m de profunditat, segons dades de Sostoa et al.[42] Hom creu que emigra a les àrees costaneres a l'agost.[16] Comparteix el seu hàbitat amb gambetes netejadores (Stenopus spinosus, Lysmata seticaudata, etc.) i d'altres espècies cavernícoles.[43]

Observacions

[modifica]

És inofensiva per als humans,[15] poc comuna,[44] nocturna (s'amaga en coves durant el dia)[16] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (23 de 100).[45]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Goode, G. B. & T. H. Bean, 1896. Oceanic ichthyology, a treatise on the deep-sea and pelagic fishes of the world, based chiefly upon the collections made by the steamers Blake, Albatross, and Fish Hawk in the northwestern Atlantic, with an atlas containing 417 figures. Spec. Bull. U. S. Natl. Museum No. 2: Text: i-xxxv + 1-26 + 1-553, Atlas: i-xxiii, 1-26, 123 pls.
  2. ↑ Risso, A., 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, París. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes.: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ Risso, A., 1827. Histoire naturelle des principales productions de l'Europe méridionale, et particulièrement de celles des environs de Nice et des Alpes maritimes. F. G. Levrault, París i Estrasburg. Vol. 3: i-xvi + 1-480, Pls. 1-16.
  5. ↑ TERMCAT (català)
  6. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  7. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  8. ↑ Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàg. 205 i 207.
  9. ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 Nielsen, J. G., 1986. Bythitidae. P. 1153-1157. A: P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese, (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. FAO, París. Vol. 3. Pàg. 1156.
  10. ↑ Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p. Pàgs. 652-653.
  11. ↑ Reproduction of Grammonus ater - FishBase (anglès)
  12. ↑ Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  13. ↑ Food items reported for Grammonus ater - FishBase (anglès)
  14. ↑ Sea Around Us (anglès)
  15. ↑ 15,0 15,1 FishBase (anglès)
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona. 319 p. Pàg. 244.
  17. ↑ Goren, M., 2014. The fishes of the Mediterranean: a biota under siege. Pp. 385-400. A: Goffredo, S. i Z. Dubinsky, 2014. The Mediterranean Sea: its history and present challenges. Springer Netherlands. 655 pp. Pàg. 387.
  18. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer. Pàg. 131.
  19. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Pàg. 38.
  20. ↑ Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.
  21. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  22. ↑ Species in Balearic Islands - FishBase (anglès)
  23. ↑ 23,0 23,1 Psomadakis, P. N., S. Giustino i M. Vacchi, 2012. Mediterranean fish biodiversity: an updated inventory with focus on the Ligurian and Tyrrhenian seas. Zootaxa 3263:1-46. Pàg. 34.
  24. ↑ Species in Adriatic Sea - FishBase (anglès)
  25. ↑ Species in Corsica Island - FishBase (anglès)
  26. ↑ R. Miniconi, R., 1980. Parc naturel régional de la Corse: poissons de Corse et de Méditerranée. Volum 21 de Découverte de la nature: A.R.P.E.G.E. Ajaccio i Clermont-Ferrand. 116 p. Pàg. 48.
  27. ↑ Miniconi, R., 2011. Complément à l'inventaire des poissons des eaux de Corse, 1994-2001: Biologie, pêche, localisation. Éd. A Barcella, Ajaccio. 50 p. Pàg. 49.
  28. ↑ List of Marine Fishes reported from Monaco - FishBase (anglès)
  29. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p. Pàg. 54.
  30. ↑ Species in Sardinia Island - FishBase (anglès)
  31. ↑ 31,0 31,1 Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (eds.). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p.
  32. ↑ Species in Sicily Island - FishBase (anglès)
  33. ↑ List of Marine Fishes reported from Montenegro - FishBase (anglès)
  34. ↑ List of Marine Fishes reported from Albania - FishBase (anglès)
  35. ↑ List of Marine Fishes reported from Bosnia and Herzegovina - FishBase (anglès)
  36. ↑ Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.
  37. ↑ List of Marine Fishes reported from Croatia - FishBase (anglès)
  38. ↑ List of Marine Fishes reported from Slovenia - FishBase (anglès)
  39. ↑ Papasissi, C., 1989. A contribution to the study of the biology of the ichthyoplankton in the Gulf of Kissamos (N. W. Crete, Greece). Thesis. 300 p.
  40. ↑ GBIF (anglès)
  41. ↑ Riedl, R., 1966. Biologie der Meereshölen. Ed. Parey. Hamburg i Berlín.
  42. ↑ Sostoa, A. de, et al., 1990. Peixos. A: Història Natural dels Països Catalans. Vol. 11. Barcelona.
  43. ↑ Coudre Christian, André Frédéric, Harmelin Jean-Georges, Péan Michel a DORIS, 1/5/2014: Grammonus ater (Risso, 1810). [1]
  44. ↑ Nielsen, J. G., D. M. Cohen, D. F. Markle i C. R. Robins, 1999. Ophidiiform fishes of the world (Order Ophidiiformes). An annotated and illustrated catalogue of pearlfishes, cusk-eels, brotulas and other ophidiiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(18):178p. Roma: FAO. Pàg. 104.
  45. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
  • Cohen, D. M. i J. G. Nielsen, 1978. Guide to the identification of genera of the fish order Ophidiiformes with a tentative classification of the order. NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) Technical Report NMFS (National Marine Fisheries Service) Circular No. 417: 1-72.
  • De Filippi, F., 1855. Ueber die Schwimmblase des Oligopus ater (Risso). (Aus einem Schreiben des Prof. Filippo de Filippi in Turin an A. Kölliker). Zeitschrift für Wissenschaftliche Zoologie, 7: 170-171.
  • Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p. ISBN 0940228238. Pàgs. 167-168.
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Roule, L.; Angel, F., 1930. Larves et alevins de poissons provenant des croisières du Prince Albert I de Monaco. Résult. Camp. scient. Prince Albert 1, 79: 148 p., 6 pl. (165 fig.).
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cuca&oldid=32955515»