Vés al contingut

Daniel Brühl

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDaniel Brühl
Imatge
(2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Daniel César Martín Brühl González Modifica el valor a Wikidata
16 juny 1978 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Barcelona (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBerlín Modifica el valor a Wikidata
FormacióDreikönigsgymnasium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema, actor de veu, escriptor, escriptor de no-ficció, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat2000 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Família
CònjugeFelicitas Rombold Modifica el valor a Wikidata
ParellaJessica Schwarz (2001–2006) Modifica el valor a Wikidata
PareHanno Brühl Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webdanielbruehl.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0117709 Allocine: 93155 Rottentomatoes: celebrity/daniel_bruhl Allmovie: p307207 TCM: 568673 TV.com: people/daniel-brhl TMDB.org: 3872
Instagram: thedanielbruhl Musicbrainz: b2a75837-1a72-46ab-bdd9-697fd446e56f Discogs: 439924 Modifica el valor a Wikidata

Daniel Brühl (Barcelona, 16 de juny de 1978), nom artístic de Daniel César Martin Brühl González Domingo, és un actor de cinema catalano-alemany. Va començar a treballar al fulletó alemany Verbotene Liebe el 1995. El seu paper a la pel·lícula alemanya Good Bye, Lenin!, que li va valdre reconeixement, lloances de la crítica i el premi del Cinema Europeu al millor actor i el premi del Cinema Alemany a millor actor.[1] Ha treballat en produccions europees i estatunidenques en més d'una llengua.[2][3][4]

Es va fer conegut entre el públic dels EUA amb el paper de Fredrick Zoller a la pel·lícula de Quentin Tarantino Maleïts malparits (2009) i va aparèixer a L'ultimàtum de Bourne (2007), El cinquè poder (2013) i A Most Wanted Man (2014). Brühl va rebre afalacs de la crítica interpretant el pilot de Fórmula 1 Niki Lauda a la pel·lícula de Ron Howard Rush (2013). El 2016 va aparèixer a Captain America: Civil War interpretant-hi Helmut Zemo, que tornarà a interpretar a la sèrie The Falcon and the Winter Soldier. També ha actuat a la sèrie The Alienist, com a Dr. Lazlo Kreizler.[5][6][7][8]

Biografia

[modifica]

Infantesa

[modifica]

Brühl va néixer a Barcelona;[9] fill de Hanno Brühl, un actor de teatre alemany nascut a São Paulo (Brasil),[10][11] i de Marisa González Domingo, una professora espanyola. Té un germà, Olive, i una germana, Miriam. Després del seu naixement, la família es va traslladar a Colònia (Alemanya), on va créixer i estudiar. Parla anglès, alemany, espanyol, francès i portuguès[12] i entén el català.[13]

Daniel Brühl en companyia d'Anna Maria Mühe a l'estrena de Was nützt die Liebe in Gedanken, el 2004.
Daniel Brühl a l'estrena de Los abrazos rotos a Berlín l'agost de 2009.

Carrera

[modifica]

Brühl va començar a actuar de jove, i va fer el seu debut el 1995 al fulletó Verbotene Liebe, on interpretava Benji, un nen de carrer. Es va fer famós internacionalment el 2003 en la pel·lícula d'Alex Kerner Good Bye, Lenín!, que va tenir sis milions d'espectadors a tot el món. El seu debut en una pel·lícula de parla anglesa va ser a L'última primavera (2004), amb Judi Dench i Maggie Smith i per la qual va aprendre polonès i violí. Va interpretar el tinent Horstmayer a la pel·lícula trilingüe Bon Nadal (2005), que tracta sobre les experiències de soldats francesos, alemanys i escocesos durant la treva de Nadal de 1914. La pel·lícula en mostra les habilitats lingüístiques en parlant en alemany, francès i anglès.

El 2006 va formar part del jurat del Festival de Cinema de Cannes. Va fer un cameo a la pel·lícula Two days in Paris, una comèdia romàntica dirigida per la francesa Julie Delpy. El setembre es va estrenar la pel·lícula Salvador (Puig Antich), en què interpretava Salvador Puig i Antich, l'anarquista català executat durant el franquisme. El 2007 va tenir un paper secundari a la pel·lícula L'ultimàtum de Bourne. També va aparèixer a Krabat, estrenada l'octubre de 2008 a Alemanya.

El seu paper com a Frederick Zoller a la pel·lícula Maleïts malparits (2009), dirigida per Quentin Tarantino i protagonitzada per Brad Pitt, el va fer conèixer entre el públic dels Estats Units. Aquell mateix any va aparèixer a la pel·lícula The Countess, la tercera de Julie Delpy. El maig d'aquell any va crear la productora Fouronfilm, amb Film1.[14] Va participar en la pel·lícula In Tranzit, en què interpreta un soldat nazi amb John Malkovich. També va compartir pantalla amb Clive Owen al thriller Intruders (2011), dirigit per Juan Carlos Fresnadillo.[15]

El 2013 va interpretar el soci de Julian Assange (Benedict Cumberbatch), Daniel Domscheit-Berg, a la pel·lícula El cinquè poder.[16][17] Aquell mateix any va fer del pilot de Fórmula 1 Niki Lauda a la pel·lícula de Ron Howard Rush.[18] La pel·lícula va ser un èxit comercial i de la crítica i li va valdre múltiples nominacions a premis com el Globus d'Or al millor actor secundari, el premi de la Crítica Cinematogràfica al millor actor secundari, el premi BAFTA al millor actor secundari i el premi del Sindicat d'Actors de Cinema.

El febrer 2015, va formar part del jurat de la 65a Berlinale, presidida pel realitzador Darren Aronofsky. El mateix any, va interpreta l'amic del personatge de Bradley Cooper a la comèdia dramàtica Cremat amb Sienna Miller i Omar Sy.[19][20]

El 2015 va interpretar l'amic del personatge d'Emma Watson al thriller Colonia, de Florian Gallenberger.[21] Brühl va fer d'Helmut Zemo a Captain America: Civil War (2016), i està previst que el torni a interpretar a la sèrie de Disney+ The Falcon and the Winter Soldier.[22][23] Va interpretar el zoòleg nazi Lutz Heck a la pel·lícula de Niki Caro The Zookeeper's Wife (2017). L'any següent va encarnar el Dr. Laszlo Kreizler a la sèrie de televisió estatunidenca The Alienist, difosa per la TNT als Estats Units i internacionalment per Netflix. Va participar en la campanya publicitària Made in Germany de la marca BOSS amb Toni Garrn.[24] El desembre de 2018 va ser membre del jurat del 17è Festival de Marrakesh, presidit pel realitzador James Gray.[25] El 2020 va interpretar Erik Jan Hanussen a The King's Man.[26]

Vida privada

[modifica]

El 2006 va tallar la relació amb la seva xicota i promesa, l'actriu Jessica Schwarz, a qui havia conegut durant el rodatge de Nichts bereuen.[27] Del 2010 ençà, ha estat amb la psicòloga i exmodel Felicitas Rombold.[28] Tenen un fill, Anton Hanno (nascut l'octubre de 2016)[29] i es van casar entre el naixement del fill i principis de 2018.[30] El 2020 es va anunciar que esperaven un segon fill.

Filmografia

[modifica]

Pel·lícules

[modifica]
Any Pel·lícula Paper Director Notes
1995 Svens Geheimnis Roland Suso Richter Telefilm
1996 Der Pakt - Wenn Kinder töten Nikolas Koll Miguel Alexandre Telefilm
1998 Blutiger Ernst Reinhold Gerwander Bend Böhlich Telefilm
1999 Le château des singes Kom Jean-François Laguionie Veu (doblatge en alemany)
Hin und weg David Hanno Brühl Telefilm
Schlaraffenland Txec Friedemann Fromm
2000 Eine Hand Voll Gras Bernd Marco Petry
La força del passat (Deeply) Jay Sheria Eldwood
Ein mörderischer Plan Reini Pfaff Matti Geschonneck Telefilm
Stundenhotel Diversos
Schule Markus Baasweiler Marco Petry
2001 Das weiße Rauschen Lukas Hans Weingartner
Eine öffentliche Affäre Rolf Schübel Telefilm
Honolulu Marek Diversos
Nichts bereuen Daniel Benjamin Quabeck
2002 Elefantenherz Marko Stemper Marko Stemper
Vaya con Dios Arbo Zoltan Spirandelli
2003 Good Bye, Lenin! Alex Wolfgang Becker
Die Klasse von '99 - Schule war gestern, Leben ist jetzt Schnubii Marco Petry
2004 Was nützt die Liebe in Gedanken Paul Krantz Achim Von Borries
Die fetten Jahre sind vorbei Jan Hans Weingartner
L'última primavera (Ladies in Lavender) Andrea Charles Dance
Farland Frank Michael Klier
Der Letzte Flug Sotsoficial Barthel Roger Mönch Curtmetratge
2005 Bon Nadal Tinent Horstmayer Christian Carion
2006 Cargo Chris Clive Gordon
Salvador (Puig Antich) Salvador Puig i Antich Manuel Huerga Nominat − Goya al millor actor
Ein Freund von mir Karl Sebastian Schipper
2007 Two days in Paris Lukas Julie Delpy
L'ultimàtum de Bourne (The Bourne Ultimatum) Martin Kreuz Paul Greengrass
2008 In Tranzit Klaus Tom Roberts
Un poco de chocolate Marcos Aitzol Aramaio
Krabat i el molí del diable Tonda Marco Kreuzpaintner
2009 John Rabe Dr. Georg Rosen Florian Gallenberger
The Countess Istvan Thurzo Julie Delpy
Maleïts malparits (Inglourious Basterds) Frederick Zoller Quentin Tarantino
Lila, Lila David Kern Alain Gsponer
Inglorious Basterds: Stolz der Nation Frederick Zoller Eli Roth Curtmetratge
Dinosaurier Tobias Hardmann Leander Haußmann
2010 Kóngavegur Rupert Valdís Óskarsdóttir
Die kommenden Tage Hans Krämer Lars Kraume
2011 Units per un somni (Der ganz große Traum) Konrad Koch Sebastian Grobler
I si vivim tots plegats? Dirk Stéphane Robelin
Eva Alex Garel Kike Maíllo Nominat − Gaudí al millor actor
Nominat − Goya al millor actor
Intruders Pare Antonio Juan Carlos Fresnadillo
2012 The Pelayos Iván Eduard Cortés
2 days in New York Fada del roure Julie Delpy
7 días en La Habana Leonardo Julio Medem Segment: «La tentación de Cecilia»
2013 Rush Niki Lauda Ron Howard
El cinquè poder Daniel Berg Bill Condon
2014 A Most Wanted Man Maximilian Anton Corbijn
The Face of an Angel Thomas Michael Winterbottom
2015 La dama d'or Hubertus Czernin Simon Curtis
Colonia Daniel Florian Gallenberger
Ich und Kaminski Sebastian Zöllner Wolfgang Becker
Cremat Tony John Wells
2016 Alone in Berlin Escherich Vincent Perez
Captain America: Civil War Helmut Zemo Anthony Russo i Joe Russo
2017 The Zookeeper's Wife Lutz Heck Niki Caro
2018 Entebbe Wilfried Böse José Padilha
The Cloverfield Paradox Schmidt Julius Onah
2019 My Zoe Thomas Fischer Julie Delpy
2021 The King's Man Erik Jan Hanussen Matthew Vaughn
La porta del costat Daniel Weltz Ell mateix Paper principal, també director i productor
2022 Res de nou a l'oest (Im Westen nichts Neues) Matthias Erzberger Edward Berger Paper principal; també productor executiu

Sèries de televisió

[modifica]
Any Títol Paper Director Notes
1995 Verbotene Liebe Benji Kirchner 16 episodis
1997 Polizeiruf 110 Robert Voigt Jan Ruzicka Episodi: «Der Sohn der Kommissarin»
1998 SOKO München Knut Michael Zens Episodi: «Ausgetrickst»
1999 Sturmzeit Chris Rathenberg Episodi: «Teil 4»
1998–2000 Tatort Achim Episodis: «Die kleine Zeugin» i «Gefährliche Zeugin»
2014 The Trip Propietari del bar Michael Winterbottom Episodi: «Il Cenobio dei Dogi, Camogli»

Sense acreditar

2018–2020 The Alienist Laszlo Kreizler Jacob Verbruggen 18 episodis
2021 The Falcon and the Winter Soldier Zemo Kari Skogland Minisèrie, 6 episodis
Marvel Studios: Assembled Ell mateix Documental; episodi: "Assembled: The Making of The Falcon and the Winter Soldier"

Referències

[modifica]
  1. ↑ «How Daniel Bruhl Became Hollywood's Every Countryman» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2020].
  2. ↑ Cieply, Michael «All Around the World in Just Two Film Roles» (en anglès). The New York Times, 28-08-2013 [Consulta: 4 agost 2020].
  3. ↑ «Daniel Brühl». [Consulta: 11 març 2019].
  4. ↑ «Daniel Brühl, un actor amb moltes possibilitats». Bestiari il·lustrat, 06-10-2010. [Consulta: 30 abril 2015].
  5. ↑ Starr, Michael. «Why Daniel Brühl was hypnotized for Season 2 of ‘The Alienist’» (en anglès), 14-07-2020. [Consulta: 4 agost 2020].
  6. ↑ Blistein, Jon; Blistein, Jon. «The First Time With Actor Daniel Brühl» (en anglès), 29-07-2020. [Consulta: 3 agost 2020].
  7. ↑ Hallemann, Caroline. «This Season of The Alienist Gave Daniel Brühl Nightmares» (en anglès), 20-07-2020. [Consulta: 3 agost 2020].
  8. ↑ Gilcrease, Grayson. «The Falcon and the Winter Soldier's Daniel Brühl Isn't Your Typical Actor» (en anglès), 24-07-2020. [Consulta: 3 agost 2020].
  9. ↑ Goitia, Fernando. «Tenemos Angela Merkel para rato» (en castellà). XL Semanal. Arxivat de l'original el 16 de gener 2014. [Consulta: 20 octubre 2013].
  10. ↑ Filmportal.de. «Daniel Brühl». Filmportal.de, 05-04-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-31. [Consulta: 5 abril 2012].
  11. ↑ Kahlschlag: das Drehbuch zum Film - Dieter Bongartz - Google Books [Consulta: 29 maig 2014]. 
  12. ↑ "Polyglot Actor Daniel Brühl Speaks of His Love for Language", Ginanne Brownell Mitic; 17 març 2015, WSJ
  13. ↑ "Daniel Brühl: Wie sein spanisches Herz leidet" Arxivat 2019-07-30 a Wayback Machine., Focus, 30-10-2017, (en alemany). [Consulted 30-07-2019].
  14. ↑ Meza, Ed «Daniel Bruehl launches fouronfilm». Variety, 16-05-2009 [Consulta: 14 juliol 2009].
  15. ↑ «Clive Owen to Star in Juan Carlos Fresnadillo's Intruders». DreadCentral.
  16. ↑ «WikiLeaks Gets A Hollywood Gloss In 'Fifth Estate'» (en anglès). [Consulta: 4 agost 2020].
  17. ↑ Collin, Robbie «The Fifth Estate, review» (en anglès). , 10-10-2013 [Consulta: 4 agost 2020].
  18. ↑ «Daniel Bruhl underwent hours of makeup to play Formula One racer» (en anglès). [Consulta: 4 agost 2020].
  19. ↑ «Burnt».
  20. ↑ «Burnt».
  21. ↑ «Emma Watson, Daniel Bruhl to Star in Thriller ‘Colonia’». Variety. [Consulta: 11 gener 2015].
  22. ↑ «Daniel Bruhl Cast in Marvel's Captain America: Civil War». Marvel, 15-11-2014.
  23. ↑ Fleming, Jr, Mike. «Daniel Bruhl To Play Villain In 'Captain America: Civil War'». Deadline, 14-11-2014.
  24. ↑ «Boss».
  25. ↑ «Festival de Marrakesh».
  26. ↑ Noronha, Remus. «The 'Kingsman' prequel movie is a total departure from the franchise and it looks amazing» (en anglès). Meaww, 16-07-2019. [Consulta: 26 agost 2020].
  27. ↑ Daniel Brühl a Internet Movie Database (anglès)
  28. ↑ Kelley, Laura «Felicitas Rombold, Daniel Brühl's Wife: Five Fast Facts You Need to Know». heavy., 23-01-2018 [Consulta: 11 juny 2018].
  29. ↑ Bunte. «Daniel Brühl: Er ist Papa geworden! Und das Baby heißt...». Bunte, 14-12-2016. Arxivat de l'original el 2016-12-15. [Consulta: 11 juny 2018].
  30. ↑ Jones, Tashara «Daniel Brühl drove his wife psycho for ‘The Alienist’». New York Post, 21-01-2018.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel Brühl
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Daniel_Brühl&oldid=33848246»