Vés al contingut

Daniel Auteuil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»
Plantilla:Infotaula personaDaniel Auteuil
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 gener 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Alger (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Jurat del Festival Internacional de Cinema de Canes
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCours Florent Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor de televisió, actor, realitzador, actor de cinema, director de teatre, actor de teatre, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1975 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeEmmanuelle Béart (1993–1995)
Anne Jousset (1978–1984) Modifica el valor a Wikidata
ParellaEmmanuelle Béart (1984–1993) Modifica el valor a Wikidata
FillsAurore Auteuil
 () Anne Jousset
Nelly Auteuil
 () Emmanuelle Béart Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000809 Allocine: 5390 Allmovie: p2912 TMDB.org: 6012
Facebook: danielauteuiloff Instagram: danielauteuiloff Youtube: UCtlAe0J5yV4r2ChxClwiNYg TikTok: danielauteuiloff Musicbrainz: f14c8a37-1a00-4ae2-826b-d0e5be27c407 Discogs: 374670 Modifica el valor a Wikidata

Daniel Auteuil (Alger, 24 de gener de 1950) és un actor i director de cinema francès. Va ser company de les actrius Anne Jousset, Emmanuelle Béart i Marianne Denicourt. Casat des del 22 de juliol de 2006 amb la cirurgiana plàstica corsa Aude Ambroggi.[1]

Biografia

[modifica]
Poster de la pel·lícula per la qual va obtenir el César

Daniel Auteuil va créixer a Avinyó on els seus pares, Henri i Yvonne, eren cantants lírics d'òpera i d'operetes.

Freqüentar els teatres on actuaven els seus pares, les gires -sobretot amb l'Òpera Garnier- el predisposen a abraçar una carrera artística.

El 1967, tot just tenia 17 anys, després d'haver freqüentat entre altres el Liceu Philippe de Girard a Avignon, s'orienta naturalment cap a l'opereta i el teatre i segueix els cursos d'art dramàtic del Curs Florent a París. Malgrat diverses temptatives, mai no serà admès al CNSAD.

El 1970 comença al Teatre nacional popular (a Early Morning) després interpreta el 1972 i 1973 a la comèdia musical americana Godspell al costat, sobretot, de Armande Altaï.[2] Company al teatre de Edwige Feuillère (La folle de Chaillot)[3] i Maria Pacôme (Apprends-moi, Céline), es destapa al costat de François Périer a Coup de chapeau que li val el premi Gérard Philipe 1979, atorgat al millor jove actor de l'any.[4]

Interpreta aleshores Le garçon d'appartement, que Gérard Lauzier adaptarà al cinema el 1982 sota el títol T'empêches tout le monde de dormir.

El 1975, Gérard Pirès li ofereix el seu primer paper al cinema a L'Agression al costat de Catherine Deneuve i Jean-Louis Trintignant.[5]

Però és amb la seva interpretació d'un alumne d'institut poc estudiós en Les Sous-doués el 1980 quan accedeix a la notorietat i es guanya un estatus d'actor de primera línia.[6]

El 1981, té una filla, Aurora, amb l'actriu Anne Jousset.

El 1986, coneix la consagració i obté el César al millor actor als Premis César 1987 gràcies a la seva interpretació del paper d'Ugolin a Manon les sources de Claude Berri adaptació de l'obra de Marcel Pagnol, al costat d'Yves Montand i Emmanuelle Béart.[7] Es casa amb Emmanuelle Béart al final del rodatge i comparteix 11 anys de la seva vida amb ella. Tenen una filla, Nelly, el 1992 (referència a l'última pel·lícula de Claude Sautet "Nelly i Senyor Arnaud" en el qual Emmanuelle Béart interpreta Nelly).

Es casa amb Aude Ambroggi a l'edat de 56 anys a Porto-Vecchio a Còrsega tenint per testimonis el cantant Dave i els seus amics.

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]

Televisió

[modifica]

Teatre

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]
Cinema

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Daniel Auteuil». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r octubre 2022].
  2. ↑ Marx, Rebecca Flint. «Daniel Auteuil - Biography». NYTimes.com, 14-08-2014. Arxivat de l'original el 2014-08-14. [Consulta: 2 octubre 2022].
  3. ↑ Robin, Jean-François. Daniel Auteuil, l'acteur (en francès). FeniXX réédition numérique, 1988. ISBN 978-2-307-09279-7. 
  4. ↑ Mondy, Pierre. La cage aux souvenirs. Mémoires (en francès). Place des éditeurs, 2014-10-16. ISBN 978-2-259-21907-5. 
  5. ↑ Lanzoni, Rémi Fournier. French Cinema: From Its Beginnings to the Present (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2015-10-22, p. 335. ISBN 978-1-5013-0309-8. 
  6. ↑ Le Pajolec, Sébastien «2. France. Les amours juvéniles dans le cinéma des Trente Glorieuses». Les jeunes et la sexualité, 2010, pàg. 129-143.
  7. ↑ Rice, Anne-Christine. Cinema for French Conversation (en francès). Hackett Publishing, 2013-03-15, p. 22. ISBN 978-1-58510-770-4. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel Auteuil
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Daniel_Auteuil&oldid=34211223»